La presentació aquest migdia a l'auditori del Parlament de la llei que regularà la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre s'ha convertit en un acte de sobirania dels grups impulsors, JxSí i la CUP. El projecte preveu que, en cas de la victòria del 'sí', hi haurà una reunió ordinària del ple de la Cambra en què es proclamarà la independència de Catalunya.
"Si hi ha una majoria de vots positius, òbviament i immediatament s'haurà de declarar la república catalana independent, en els dos dies subsegüents al recompte haurem d'obrir el procés constituent per a la creació de la república catalana independent", ha explicat la cupaire Gabriela Serra.
La diputada es referia així a l'article 4.4 de la llei on s'afirma: “Si el recompte de vots vàlidament emesos dona com a resultat que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, implica la independència de Catalunya". L'article del projecte especifica que "el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent”.
En cas que la victòria sigui per al 'no', hi haurà unes noves eleccions autonòmiques, segons s'ha encarregat de concretar Gabriela Serra. "El primer que haurem de fer serà prendre aigua del Carme, continuar lluitant, i el president convocarà unes noves eleccions autonòmiques", ha ironitzat.
Mentre els representants dels dos grups desgranaven l'explicació del text a l'auditori del Parlament, seguien l'acte des de la primera fila, la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell; una part del Govern, encapçalada pel vicepresident, Oriol Junqueras, i els tres representants d'En Comú dels grup de CSQP. Unes files més enrere es trobava el diputat no adscrit Germà Gordó.
No és intocable
El primer a prendre la paraula en l'acte ha estat el president de JxSí, Jordi Turull, que ha anunciat que aborden la llei més important que s'aprovarà en aquest Parlament i ha deixat clar que no es tracta d'un text "intocable", sinó que s'obre a possibles millores. Tot seguit el cupaire Joan Garriga ha presentat el projecte com un "acte de compromís polític amb la llibertat i exercici del dret a decidir-ho tot".
El també diputat de la CUP Benet Salellas ha fet un repàs en els suports de la llei en el dret internacional, amb especial esment de la Cort Internacional de Justícia, que avala la importància de no utilitzar la força i d'haver abordar intents de negociació, i la Cort Suprema del Canadà. "Aquesta és una llei de mínims, no fa cap proposta extraordinària", ha destacat.
Tot seguit, el vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, s'ha encarregat de presentar els trets principals de la llei junt amb el republicà Jordi Orobitg. El caràcter vinculant de la llei, la creació de la sindicatura, la proclamació de Catalunya com a "subjecte polític sobirà" que exerceix el seu dret a decidir...
La llei que convoca els ciutadans a participar en el referèndum sobre el futur polític de Catalunya té prevalença jeràrquica, segons els seus responsables, sobre la resta de normes i empara les persones que participin en el procés, no preveu la participació de voluntaris que sí que va anunciar el Govern, estableix la normativa pel que fa a les paperetes, el repartiment d'espais publicitaris, la presència d'observadors internacionals i la obligatorietat de participar en les meses electorals els membres dels quals es designaran per sorteig.
En concloure l'acte, Rovira ha subratllat que es tracta d'una llei que recull la "resposta del poble de Catalunya" al trencament del pacte de la Constitució del 78 que va representar la sentència del TC sobre l'Estatut, i la resposta davant la negativa que han rebut els esforços polítics i socials a negociar amb l'Estat. "No existeix cap ordre, ni costum ni norma en el dret internacional que impedeixi l'exercici del dret a l'autodeterminació i nosaltres el respectarem", ha reblat Rovira, que ha insistit que també l'Estat espanyol ha signat tractats que avalen aquest dret i, per tant, l'ha incorporat al seu ordenament jurídic.