La Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República s'aprovarà abans del referèndum de l'1 d'octubre i blindarà el seu resultat, garantint el procés que haurà de portar a la convocatòria d'eleccions constituents i l'aprovació de la Constitució de la República catalana si guanya el sí al referèndum.
La llei fixa, de manera provisional, que el president de la Generalitat serà el president de la República, estableix que l'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia a la nacionalitat espanyola, fixa la cooficialitat del castellà, contempla la sindicatura electoral -amb set membres-, el manteniment dels funcionaris que actualment depenen de l'administració de l'Estat.
El text ha estat presentat a la sala de premsa de la Cambra catalana pel grup parlamentari de JxSí i la CUP, abans d'entrar-la aquest matí a registre. "Avui sabem els efectes del sí, la vinculació i la seguretat jurídica del referèndum. Estarem sotmesos a aquesta normativa i els ciutadans sabran les conseqüències del sí i del no", ha assegurat el president de JxSí, Lluís Corominas.
Corominas ha subratllat que els dos grups estan d'acord en el contingut i que s'aprovi abans de l'1 d'octubre per blindar-ne les conseqüències.
En nom de JxSí ha comparegut també el diputat Jordi Orobitg, mentre que en nom de la CUP han comparegut Benet Salellas i Gabriela Serra.
Salellas ha deixat clar que aquest text és una "crida a votar", atès que es deixen clars els efectes del resultat i tancarà la porta a la possibilitat d'un nou debat processistes després de la votació, atès que concreta quines seran les institucions que impulsaran la nova república.
La llei té 89 articles i tres disposicions finals, la darrera és suspensiva i deixa clar que la llei no entrarà en vigor si guanya el no.
El Govern ha preparat cinc decrets llei per desplegar aquesta norma en cas de la victòria del sí.
Corominas no ha concretat si serà possible la presentació d'esmenes a la llei, tot i que ha ironitzat que "els qui voldrien presentar esmenes són els qui no voldrien que hi hagués llei".