Diuen que és normal que s’hagi dictat ordre de detenció contra la diputada de la CUP Laia Estrada; que això ha passat arran de la seva no compareixença davant d’un jutge que la va citar a declarar.

Diuen que és normal perquè la diputada està sent investigada per uns desordres públics, que per cert ella nega, que es van produir durant les protestes per la reunió a Barcelona del govern de Pedro Sánchez el desembre del 2018. 

Diuen que tot és normal, que el procediment judicial té els seus tràmits i els seus temps, i ara porten a la detenció de la diputada.

Però la veritat és que a mi res no em sembla normal.

Ja no em va semblar normal que Pedro Sánchez decidís fer una cosa tan inèdita com reunir el consell de ministres a Barcelona, just el desembre del 2018, amb les ferides per la repressió contra el referèndum obertes i amb els líders independentistes a la presó i l’exili.

No em va semblar normal que s’hagués de blindar la ciutat per fer una reunió que tot just va servir per anunciar el canvi de nom de l’aeroport del Prat.

Tampoc no sembla normal que aquestes protestes a Catalunya acabin sistemàticament als jutjats.

Ni em sembla normal que una diputada de la CUP sigui detinguda, encara que immediatament després de comparèixer davant del jutge la posin en llibertat.

I tampoc no em sembla normal que tot això passi just en el moment en què els cupaires se situen com a mediadors per intentar refer ponts entre Esquerra i Junts en les negociacions per a la investidura.

Doncs, no. Que volen que els digui. Res de tot això no em sembla normal.