Ja sé que alguns no l'estimeu gaire. Tant és. Ja l'adoro jo de més per compensar. #loveObamacomemyhome.
Obama és el rei. Aterra a Madrid. L'espera Felip VI. I malgrat que el rei és qui el rep i té una posició privilegiada per a l'encaixada, és Obama qui agafa el control de la situació. A més d'agafar-lo pel colze i l'espatlla, li indica que saludi les càmeres amb un copet a l'esquena.
S3 es posa ximpleta. La cara de la vicepresidenta després que Obama l'hagi saludat
Melmenjava Molt precís (femení, elegant i representatiu del folklore espanyol) el detall del ventall per rebre el president nord-americà. Ara bé, S3 té un problema amb les proporcions (el ventall no pot superar les teves dimensions). Si fa un cop de vent, amb aquest ventall mida XXL provoca un tsunami.
El botó Si hi ha una cosa que adoro de Barack Obama és que mai no s'oblida ni renuncia a cordar-se (dempeus) o descordar-se (assegut) el botó de l'americana. Quan arriba al Palau Reial, el rei li allarga la mà abans que el nord-americà pugui cordar-se. Obama, per educació, accepta la salutació però tancant amb l'altra mà la jaqueta perquè surti mitjanament bé a la foto (#melmenjo). Quan acaba l'encaixada, Obama es corda ràpidament.
El Preparat A veure, algú pot explicar-me per què el rei d'Espanya necesita targetes grans estil concurs. Un, dos, tres per deixar anar set frases de benvinguda? Obama parla molt més que ell i en cap moment no treu la xuleta. Hauria estat acceptable en un discurs més llarg i profund, però en una salutació de benvinguda en la qual prioritza la sinceritat (ho dic de cor, no de memòria) no té cap sentit mostrar un guió. Recurs de primer d'oratòria que ja va utilitzar Felip VI quan va ser rebut a la Casa Blanca #hiperventilant
#motiusperferserepublicana Entenc que Obama no té al·lèrgia als àcars -em posen a mi allà i em moro. Obama s'asseu a l'americana, cames creuades (refinament, elegant); Felip VI, a l'espanyola (rude, mascle alfa). La sabata femenina que treu de l'americana és amb un taló mitjà quadrat (comoditat). La de S3 és una bastida (complex). I avui no m'acarnissaré amb el fet que un rei no sàpiga que en asseure's un es descorda l'americana!!!!!!!!!!!!! #hiperventilant
I Rajoy baixa Arribem a Moncloa. Allà l'espera el president del govern espanyol que, en comptes d'esperar el convidat a dalt de l'escala (que l'altre pugi fins al seu nivell), va i descendeix (submissió i una cosa que mai no faria un president a la Casa Blanca). Encara així, amb la confusió que li suposa a Obama no donar-li temps per pujar els esglaons i cordar-se l'americana, Mariano Rajoy aprofita i li fa un copet a Obama. Ai, amic: és nord-americà i és Barack Obama. L'americà no triga ni 5 segons a tornar-li el cop i a sobre és ell el que el convida a passar a l'interior de la Moncloa posant la mà sobre la seva esquena (Obama mana).
El despatx oval de Moncloa Moragas ha pujat a dalt i ha decidit que imitarien el format de roda de premsa del despatx oval... Així que en comptes d'estar drets i utilitzar els faristols com és costum a la Moncloa, s'han assegut al sofà blanc. Què ha passat? Obama, pràcticament enfonsat, havia de cargolar-se per atendre els mitjans (incomoditat). El mobiliari de la Casa Blanca (dues cadires) està preparat per a això i, en canvi, el de Moncloa només està disposat per rebre visites. #bigfail Per cert, Rajoy, com el rei, també és incapaç de memoritzar un missatge de benvinguda #nul·laretenció
Moure's He arribat a la conclusió que les persones que no saben ballar (o que podem advertir que no es mouran gaire bé), no saben caminar ni expressar-se amb el cos d'una manera sofisticada. I encara que Obama cometi el gran error de tapar-se els ulls (sinceritat) amb ulleres de sol, els tolero per l'irresistible campaneig al moure's (de depredador felí) i la santa gràcia que té per carregar-se l'americana a l'esquena. De com s'arremanga, ja ni en parlem. Això és art. #queelclonin
Dedicatòria No tenim cap instantània de la breu trobada que Obama va mantenir amb Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera (amb el que hauria rigut…). El líder de Podemos ha penjat una foto del llibre, la Brigada Lincoln, que li ha regalat al president nord-americà. Magnífic regal! Només una advertencia: la dedicatòria només la comparteix, si així ho desitja, el destinatari. Mai el signant.