Aquest dijous, el Parlament de Catalunya aprovarà la llei que anul·la "totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista". 

Un fet que des de la Comissió de la Dignitat s'ha rebut amb molta satisfacció. El portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, ho ha titllat de “fet històric” i ha indicat que els processos realitzats pels tribunals franquistes van vulnerar la legalitat vigent. “La creació dels tribunals es va fer contra la legalitat i vam demanar al Parlament que declarés la il·legalitat d’aquests tribunals i que, per tant, en ser aquests tribunals il·legals, totes les actuacions que van fer són nul·les, com també ho són totes les resolucions que van fer”.

Cruanyes també ha celebrat que per llei l’Arxiu Nacional de Catalunya serà autoritzat per fer públic un registre de les persones condemnades pels judicis polítics del franquisme. Cruanyes ha ressaltat que es donarà a conèixer la llista dels 63.961 processos que van tenir lloc a Catalunya des del 38 quan van posar els peus els franquistes a Catalunya fins al 78.

La llei, que va sorgir de la Comissió de la Dignitat, amb el suport d’altres associacions, va aconseguir el suport de JxSí, CSQP i la CUP, amb els quals la Comissió ha treballat en l’elaboració de la llei. En aquest context, Cruanyes ha afirmat que la normativa també rebrà el suport del PSC, qui ja va votar favorablement el dictamen de la llei. 

Disculpes per l'afusellament a Companys

Cruanyes ha recordat que l'Estat espanyol encara ha de "fer un acte oficial de demanar perdó i assumir la seva responsabilitat per l'assassinat de Companys", ha manifestat.

En aquest sentit, espera que les autoritats militars a Catalunya facin un gest. "Van ser les autoritats militars les responsables d'això. Entenem que no se'n deuen sentir continuadors, però igual que l'estat francès i alemany van assumir les seves responsabilitats, seria exigible que ells fessin el mateix", ha valorat Cruanyes. 

D'altra banda, Cruanyes també ha ressaltat que un dels temes que segueix sobre la taula és el retorn total dels Papers de Salamanca. "Hi ha una sèrie de documentació que hauria d'haver estat transferida a Catalunya, perquè es va acordar a les comissions mixtes i que el govern actual la va complir en part, a més de documentació de la Generalitat que encara queda pendent tant a l'arxiu de Salamanca com als arxius militars, així com la documentació dels ajuntaments de Catalunya", ha conclòs.