Als diaris de Barcelona els ha agafat una pressa inaudita perquè hi hagi Govern, el que sigui, i evitar a tot preu la repetició electoral. Fa dos dies que les portades van a pas de frare, correm-hi tots que el país s’enfonsa. Avui també. No els està mig patir una miqueta perquè, en general, els quatre diaris s’han fet els desmenjats amb les eleccions al Parlament del 14-F. I no diguem amb el sarau posterior per fer Govern. Han passat moltes setmanes tractant-ho desdenyosament i de mala gana, la mateixa que els nous rics per parlar de diners o la de qualsevol a l’hora de posar una rentadora. Hi han dedicat poca portada i tant els hi ha fet obtenir informació dels tràfecs entre Esquerra, Junts, la CUP, els comuns i tutti quanti. Les negociacions s’han cobert a pas de bou i fa l’efecte que ho han deixat córrer amb l’excusa que els partits principals no en volien dir res perquè Catalunya no vol soroll, que l’hora és greu i el moment, delicat. Ara que continua el desacord i només queden nou dies per trobar el descargolador, a tots els diaris els ha agafat la urgència i, ja se sap que qui balla de pressa no balla bé.
La Vanguardia i El Periódico han decidit recuperar el temps perdut i anar al camp a fer de públic, a pressionar els ERC i Junts, que semblen el Barça i l’Atlético en el seu afany per no voler guanyar la Lliga. Ho fan amb dues enquestes de resultats dispars. La de La Vanguardia diu que tot quedaria igual o millor pels dos partits grans de l’independentisme, que sumarien 68 escons. No necessitarien ni la CUP per fer Govern i, amb la CUP, l’independentisme aplegaria també la majoria dels vots. Seria una versió millorada dels resultats actuals. La d’El Periódico, en canvi, avisa Junts que la repetició electoral els hi suposaria una pèrdua de 5 a 7 escons. Als efectes de fer Govern, però, tot quedaria com avui, amb la diferència que la CUP hauria de votar a favor perquè la suma dels vots unionistes i dels comuns superaria la de Junts i Esquerra. És dubtós que aquests resultats empenyin el pacte de Govern. Sumats un i altre, tot queda en pizza.
L’Ara invoca en el títol principal un dels principis del Dret romà. Cui prodest? (també Cui bono?). A qui aprofita? Representa que per establir l'autor d'un acte o el culpable o sospitós d’un delicte o crim, serveix determinar qui se’n beneficia. De fet, aquesta pregunta, avui, sona més a acusació que no pas a un criteri d’investigació imparcial, de manera que fa l’efecte que l’Ara vol avergonyir als dos grans partits indepes. Segurament, però, el que el diari pretén és explicar als lectors per què una situació política tan espessa. El Punt Avui, el diari que ha esmerçat més centímetres quadrats de portada a l’estira i arronsa independentista, es dona un descans i li dedica un retallet a sota de la primera pàgina. Com diuen al País Valencià, carabassa m'han donat i l'he presa per meló.
Bola Extra 1. El Mundo segueix de maniobres per enfrontar Ayuso amb Casado. Diu que es distancia de Génova (que vol dir la direcció del PP), que no és cap notícia basada en fets sinó una interpretació que els plau basada en la lectura del vol de les orenetes o dels pòsits del cafè o quelcom.
Bola Extra 2. El Trio de la Benzina, significativament, sincronitza les portades, com la llopada els moviments quan ha olorat la presa: Sánchez està fatal. El Mundo ho fa via entrevista a Alfonso Guerra (No saps qui és? Un senyor molt gran, molt gran que va ser vicepresident espanyol i va ribotar l’Estatut. Mira la Viquipèdia). La Razón entrevista al president de Castilla-La Mancha, un “baró regional” socialista de segona que sempre està de guàrdia per fer declaracions d’aquesta mena. L’ABC va més de cara i ho diu directament i gallarda en tres articles que només de veure qui els signa ja saps què: Sánchez caca. El País, pobrets, que potser s’oloraven l’ofensiva dels seus col·legues, surten a dir que “Sánchez contraataca per recuperar la inciativa política”. Ai buenu. No s’ho deuen creure gaire, perquè és la peça més petita de la portada.
