Mariano Rajoy ha anunciat la destitució del Govern de la Generalitat en ple mitjançant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució –per primer cop a la història d'una democràcia europea–, mesura acompanyada per la convocatòria d'unes eleccions en un termini màxim de sis mesos. Rajoy ha comparegut en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres extraordinari d'aquest dissabte per anunciar-ne les mesures, entre les quals es troba la limitació de la capacitat legislativa del Parlament i de control, tot i que no romandrà tancat, com avançava El Nacional fa uns dies.
Els ministeris prenen el Govern
Segons ha explicat el president espanyol, la mesura passa pel cessament del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers. Seran els ministeris els quals n'assumeixin la responsabilitat de les respectives carteres en un primer moment –perquè és la preferència del president espanyol–. Ara bé, l'executiu central es reserva la potestat de designar "els òrgans o les autoritats" col·legiades que siguin necessàries per a l'exercici de les seves funcions, o per al compliment de les mesures anunciades a l'acord, bé siguin els mateixos ministres o tècnics.
Així doncs, Rajoy ha passat de perfil per la pregunta d'El Nacional sobre què faria si els consellers no deixaven el càrrec. Ha afirmat que no es podia incomplir "el que és una obligació". "Ho tinc clar i una de les meves obligacions és complir la llei. El que m'he trobat davant no ho he vist en molts anys", ha dit sobre el pla d'independència de l'executiu català. Aquí s'ha queixat que el diàleg hauria estat "imposició" o "contracte d'adhesió" per part del Govern, qui l'hauria empès a actuar. "No era el meu desig, ni intenció. Ho sap el conjunt de l'opinió pública espanyola", ha afirmat.
Modificació de l'organigrama i sancions de la fiscalia
Fonts de l'executiu central exposen que la presa de possessió per part dels ministeris serà de forma "progressiva", segons necessitat, i es reserven la capacitat de fer canvis en l'organigrama. Això passa perquè quan cessen els consellers, també ho fan els seus caps de gabinet i altres càrrecs de designació lliure dins de la conselleria. Per exemple, en el cas de la Conselleria d'Interior implica que el ministeri es reservaria la potestat de destituir el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, o a d'altres càrrecs de TV3 i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Sobre la possibilitat que els funcionaris se sublevin, l'acord de Consell de Ministres estableix que aquest personal passa a les ordres de la nova autoritat competent, ja que la Generalitat continuarà sent "l'organització administrativa ordinària que exerceix funcions executives". Les fonts consultades creuen que un professional públic actua sense criteris polítics, de manera que no s'arriscaran a actuar amb desobediència. Així i tot, el text informa que s'arrisquen a mesures "disciplinàries", sense perjudici d'altres del tipus "patrimonial, comptable, penal", dictades per la fiscalia.
Eleccions en sis mesos
Rajoy assumirà l'atribució de convocar eleccions, afirmant que la voluntat era de fer-ho "tan aviat com es recuperés la normalitat constitucional". "És el que diu el sentit comú, obrir una nova etapa en què la llei es respecti, els drets de la gent es preservin", ha dit Rajoy sobre una mesura que ha recordat que estava consensuada amb el PSOE i Ciutadans. Al respecte, fonts del govern central apunten que un cop hi hagi noves eleccions, els ciutadans de Catalunya tornarien a escollir els seus representants d'entre els qui triïn els diferents partits, com es fa normalment.
El Senat substitueix el Parlament (no a Forcadell)
Durant aquest temps, el Parlament tindrà funcions limitades perquè no s'aprovin mesures en contra del 155. Podrà mantenir l'activitat legislativa que no tingui a veure amb l'article i l'executiu central es reservarà 30 dies per a vetar iniciatives. La cambra catalana tampoc podrà fer la funció de control i la potestat serà assumida pel Senat, on se celebraran plens cada dos mesos perquè es pugui interpel·lar els ministres. Fonts de la Moncloa diuen que Carme Forcadell continuarà en el càrrec de presidenta, en tant que diputada, però no podrà proposar un candidat per a la investidura.
Mossos, Economia, TV3
El govern espanyol podrà desplegar les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Catalunya, acordant la coordinació amb els Mossos, si fos necessari, inclús, substituint els seus efectius pels de la Policia, o la Guàrdia Civil. No és una mesura decidida, però Interior es reservaria la potestat de destituir el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Així i tot, el text informa que s'arrisquen a mesures "disciplinàries", sense perjudici d'altres del tipus "patrimonial, comptable, penal", entre d'altres, aquells treballadors o caps qui no obeeixin les ordres efectuades.
En la part econòmica, el govern espanyol s'abroga la funció financera, tributària i pressupostària per satisfer la provisió dels serveis públics. Per això, les mesures aniran orientades a garantir que els fons que l'Estat destina a la Generalitat, així com aquells diners que aquesta envia als seus proveïdors, organismes, ens o entitats vinculades a la mateixa "no es destinen a activitats o fins vinculats amb el procés secessionista o contravingui les mesures adoptades per aquest acord". Això reforça la ja intervenció de les finances catalanes per part d'Hisenda.
Quant a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (TV3, Catalunya Ràdio...), l'acord exposa que es garantirà la transmissió d'una informació "veraç, objectiva, equilibrada i respectuosa amb el pluralisme polític, social, cultural i també amb l'equilibri territorial. Així com el reconeixement i respecte pels valors i els principis de la Constitució i l'Estatut. També passen a control de l'executiu central el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, així com els serveis digitals públics.
DUI i aprovació de la mesura
En cas que Puigdemont declarés la independència, fonts de la Moncloa diuen que els grups podran presentar modificacions a l'acord en el tràmit de discussió del mateix, que culminarà en un ple el pròxim 27 d'octubre al Senat. Previ a aquest, el procediment passa perquè la mesa de la cambra alta qualifiqui aquest dissabte el text, i es creï una comissió conjunta per a la discussió de les mesures la setmana vinent. El termini de vigència del 155 és fins a la presa de possessió del nou Govern, tot i que es podria perllongar a través que Rajoy en plantegés al Senat noves mesures.