"La Generalitat està buscant arrossegar els ciutadans i crear una protesta social. Estem intentant evitar això, la nostra prioritat és impedir el referèndum amb garantia de proporcionalitat, intel·ligència i prudència", deia un íntim col·laborador de Mariano Rajoy als passadissos de la Moncloa. No havien passat ni 24 hores de l'inici de la campanya pel 'sí' al referèndum i la Policia Nacional havia arrencat cartells i efectuat identificacions i confiscacions de material per ordre judicial. Però a l'altra punta de Madrid, al Congrés, un membre del grup del PSOE se'n rentava les mans: "Són accions de la fiscalia, no hi podem entrar"; com tampoc, deia, si els jutges del Tribunal Constitucional suspenien polítics catalans.

L'esmolada maquinària de l'Estat ha trobat sota el rostre del fiscal general, José Manuel Maza, la màscara per el estrènyer el setge a la celebració de l'1 d'octubre, sense que ni la ciutadania, ni el secretari general socialista, Pedro Sánchez, puguin assenyalar –directament– com a culpable la figura de Rajoy. Ni per accions com la de la Guàrdia Civil personant-se a mitjans de comunicació per advertir-los sobre la publicitat, ni per la confiscació de 100.000 cartells a favor de l'1-O. "Si un creu en la independència dels poders", justificava la font amiga del president espanyol.

L'acció es va insinuar la setmana anterior, quan la Fiscalia es va querellar contra el Govern català, i Rajoy es va estalviar demanar –de moment– les suspensions al TC. I va continuar aquesta setmana amb la carta de Maza enviada als alcaldes catalans avisant-los de possibles citacions per declarar si col·laboren a posar d'urnes, amb l'amenaça de detenció si s'hi neguen. "Municipalitzen l'antireferèndum" denunciava el diputat del PDeCAT, Ferran Bel, des del Congrés, per rebutjar l'acció del Ministeri Públic, mentre presentava una petició de compareixença juntament amb ERC, En Comú i Bildu.

La qüestió és que els funcionaris de l'Estat no s'havien adonat dels "errors" estratègics derivats de la mesura, assenyalats en privat per membres del Govern català. Primer, que els edils són els càrrecs més propers als ciutadans, i envestir-los estendria el malestar com la pòlvora, Segon, els dubtes d'alguns catalans sobre l'acció de la fiscalia, arran de de l'operació Catalunya. Per això, fonts properes a Rajoy giraven l'esquena i acusaven la Generalitat del clima de revolta. "No seria nou, Artur Mas va haver d'entrar al Parlament amb helicòpter", recordaven sobre les retallades de CiU.

Així, a la Moncloa es distanciaven de la qüestió amb el pretext que ja havien fet la seva part de feina la setmana anterior, amb els recursos contra les lleis de desconnexió presentats al TC. "El Govern [espanyol] preservarà la concòrdia, no vol debilitar més l'equilibri social fràgil" a Catalunya, deia el portaveu Íñigo Méndez de Vigo, després del Consell de Ministres en què el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va aprovar intervenir de facto les finances de la Generalitat.

El fet és que la via judicial ha permès al Partit Popular mantenir la cohesió entre els aliats "constitucionalistes", que es neguitejaven per les mesures que podia emprendre Rajoy. Un font de la direcció socialista va reconèixer el "temor" del que pogués passar si el Govern desobeïa, alhora que des de Ciutadans exigien més "fermesa" per no trobar-se el 1-O al vespre comptant vots i el PNB advertia que retiraria el suport als pressupostos de 2018 –tot i que fonts populars descarten que passi, pels acords financers i d'infraestructures amb l'executiu basc.

La contradicció, però, va ser més accentuada a les files del PSOE. Les fonts van abstenir-se d'opinar pel "respecte" a la decisió dels jutges, inclús si al TC arribaven a suspendre càrrecs. Això, tot i que va ser el mateix partit de Sánchez el que va presentar fa setmanes al Congrés la petició de reprovació del Fiscal General de l'Estat per l'operació Lezo, i que el propi PSOE va instar a derogar la llei de l'Alt Tribunal que li atorga potestat de sancionar. Ara bé, aquest silenci es va trencar quan els periodistes van preguntar a la jutgessa Margarita Robles si li semblava oportú suspendre l'acte a Madrid pel referèndum. Succinta, va dir que sempre ha estat "una defensora de la llibertat d'expressió". 

Però a la Moncloa pensen que la pugna entre legalitat i autodeterminació ja ha començat. "L’estat de dret té les seves garanties, que ells van dinamitar al ple de la setmana passada. Des d'aquell ple, ja no hi ha garanties", deien, obrint la porta a qualsevol acció que es pogués emprendre. Rajoy ho repetia a Barcelona: "Ens obligaran a fer allò que no volem fer". I és que "l'Estat té el seu ritme", justificava una font del govern espanyol sobre la lentitud aparent dels moviments de l'"elefant".