La secretària general d'ERC i portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira (Vic, 1977), fa una valoració positiva d'aquest primer any de Govern de JxSí i es declara optimista davant la perspectiva de tancar un acord amb la CUP per als pressupostos. On no mostra una visió tan positiva és en la reacció de l'Estat davant la decisió de convocar el referèndum. En aquest sentit, assegura que des de Catalunya s'està preparant la resposta per si l'Estat planteja "una situació límit".  

Aquesta setmana s'ha complert el primer any de Govern de JxSí. Quina valoració en fa?
Una valoració positiva. És un govern que està treballant moltíssim. Concentrat, evidentment, a posar les urnes en forma de referèndum perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir en quin país volen viure. Però, a més, un govern que té unes prioritats clarament socials i que està responent a les necessitats del país, als reptes de futur i als reptes d’aquest món global.

En aquest moment, en què la judicialització s’intensificarà moltíssim, hem d’obrir els ulls i continuar endavant

Quin ha estat el moment més difícil d’aquest any?
No hi ha cap moment difícil particular... Hem d’obrir molt els ulls davant d'aquestes reiterades i constants amenaces –perquè crec que són amenaces directes– del Govern espanyol, portant al TC o a tribunals ordinaris decisions polítiques, instruments parlamentaris o directament el que s’atreveixen a catalogar de delictes o presumptes delictes. Això només pretén ser una amenaça o generar una situació de por perquè els ciutadans de Catalunya no puguin votar, decidir i avançar. Ara ho estem patint amb més intensitat que mai. Tot això ens ha de fer recapacitar, fer obrir els ulls i llegir molt clarament el missatge que ens estan enviant des del Govern espanyol. En aquest moment, en què la judicialització de la política s’intensificarà moltíssim, hem d’obrir els ulls i hem de continuar endavant. En definitiva només ens tenim a nosaltres mateixos utilitzant la democràcia i això és el que ens ha demanat la gent.

Un dels instruments que ja està ha acordat, i en què es dibuixa com s'ha de fer el procés de desconnexió i el referèndum, és la llei de transitorietat jurídica. Quina preveu que serà la resposta de l’Estat quan s'aprovi?
No ens sorprendrà. Serà a la que ens té acostumats quan intentem qualsevol canvi: l’Estat que és immobilisme en estat pur, ho aturarà. Passarà amb la llei de transitorietat el mateix que ha passat amb l’instrument per lluitar contra la pobresa energètica, o la llei 24/2015, o tot allò que permet que el país avanci. Nosaltres seguirem el nostre mandat, que interpretem que ens habilita per continuar amb la llei de transitorietat, aprovar-la, que doni cobertura al referèndum, que és el mandat de les urnes. Per tant, ens sentim habilitats. Cada cop que el Govern de l’Estat posi sobre la taula un expedient judicial que intenti parar i impedir que els ciutadans de Catalunya votin, ho convertirem en una reacció política.

Fins on creu que arribarà l’Estat en aquesta judicialització? Pot arribar a la suspensió de l’autonomia?
La suspensió de l’autonomia és una situació jurídica que no existeix, ni al Codi Penal ni a la Constitució, i això ho expliquen molt bé els constitucionalistes que han comparegut al Parlament. La suspensió de l’autonomia, plantejada com la planteja el Govern espanyol, fa riure, és inconstitucional. La Constitució, com està concebuda, és una font de dret i autonomia. Per poder suspendre l’autonomia, primer haurien de modificar la Constitució, perquè es carregarien uns quants articles, de facto. Per tant, suspensió de l’autonomia és igual a amenaça, com d'altres que tenim damunt la taula amb múltiples formes. Nosaltres seguirem endavant, amb els instruments democràtics, i això no ho poden parar.

Cada divendres, al Consell de Ministres, l’Estat suspèn una mica l’autonomia de Catalunya

L’Estat, però, té mecanismes i encara se n’ha dotat de més, com la Llei de seguretat nacional...
A vegades ho dic per riure: cada divendres, quan hi ha Consell de Ministres, l’Estat decideix suspendre una mica l’autonomia de Catalunya perquè el que fa, en el fons, és intervenir. Intervé i decideix per nosaltres. Això es veu en tots els àmbits. L’Estat ens intervé i ens suspèn quan suspèn una llei d’igualtat efectiva entre homes i dones que ens permet avançar en una societat més justa, més igualitària, més equitativa... Ens està suspenent l'autonomia, ens està intervenint, està decidint per nosaltres. Fa el mateix amb la llei de pobresa energètica, l’impost de dipòsits bancaris, el dels pisos buits... Sembla que ell determini.

Hi haurà referèndum?
No es preveu cap escenari més, referèndum o referèndum.

I com s’aconseguirà que no sigui un altre 9-N?
Aquest referèndum ha de ser decisiu, la diferència respecte a l’anterior legislatura és que aquest cop pot ser decisiu. Tenim un altre mandat democràtic diferent que ens diu que podem regular i aprovar tots els instruments i lleis per donar cobertura legal al referèndum. D’aquí la llei de transitorietat, la regulació específica en referèndums i la convocatòria en un decret que ha de ser inimpugnable perquè s’escapa de la cobertura constitucional.

Però el Govern espanyol no acceptarà la màxima que Catalunya es desentén de la legalitat espanyola. És en aquest xoc en què sembla difícil veure la sortida...
En aquest xoc, jo sempre porto la reflexió al 27-S i a uns programes electorals claríssims, tant de la CUP com de JxSí. Què van fer el 27-S per impedir un mandat democràtic legal i legítim? Ens van avisar, però no van poder fer res, perquè era un exercici clarament democràtic, la convocatòria d’aquelles eleccions. El que no poden ara dir és que aquell mandat no el podem aplicar. La gent ha decidit, ningú ha dubtat d’aquelles eleccions, tenim una majoria política al Parlament que ens permet implementar aquells programes electorals...

Exercim la democràcia, que és l’única cosa que ens habilita. Seguim endavant malgrat querelles i amenaces

També s'ha dit que des de Catalunya no s'acceptaran les inhabilitacions i, en aquest punt, es destaca que serà important la resposta al carrer. Quina ha de ser?
La resposta que s’està demanant a la gent és que reivindiqui el mandat democràtic del 27-S, que ens habilita per portar al Parlament els debats sobre la independència, com ens habilita el reglament del Parlament, que permet ordenar, endreçar i reglar la sobirania popular. Complint el reglament, ni el TC ni el Govern espanyol ni els altres grups del Parlament s’haurien de posar en el contingut del debat. És a dir, que es desmarquin del contingut, amb arguments polítics, que no vagin per la porta del darrere als tribunals. Entenem que hem exercit la democràcia, que l’única cosa que ens habilita, que no és poc, és un mandat democràtic legal i legítim i seguim endavant malgrat sentències, querelles i amenaces.

Com?
Estant al costat del referèndum, dels ciutadans de Catalunya i la democràcia. I espero que aquí, en l’àmbit de la democràcia, del dret a decidir, de la repressió política contra la democràcia siguem molts més que els que avui som, perquè no podem posar en joc la democràcia del nostre país.

L'ha sorprès la resposta de l’Estat espanyol? 
No. Fa anys que hi estem acostumats. No ens sorprenen les actituds poc democràtiques del Govern espanyol. El que sí que em sorprendria, i per tant desitjo que no passi, és que en l’àmbit de la defensa de la democràcia –i el referèndum és democràcia– no ens trobem tots els demòcrates. I especialment aquells demòcrates que es diuen d’esquerres i saben que el nostre país necessita un canvi. Ens hi hem de trobar tots.

Als 'comuns' se'ls espera en defensa de la democràcia

L’espai dels comuns ja ha deixat clar que el referèndum ha de ser pactat...
L’espai dels comuns haurà d’anar assumint que la democràcia no es pot condicionar. La democràcia s’exerceix. Amb la negativa del Govern espanyol que existeixi un acord polític per a un referèndum pactat, els ciutadans de Catalunya han decidit exercir la democràcia. Per tant, als comuns se’ls espera en defensa d’aquesta democràcia. Els comuns no poden assumir actituds com les que ja vam viure la legislatura passada, de condicionar sistemàticament l’exercici de la ciutadania. Ja vam provar de demanar permís, d’anar a Madrid, de demanar-ho 18 vegades al Congrés de Diputats... Podem tornar a fer un esforç, si alguns encara s’han de convèncer que una majoria absoluta, perquè és absoluta al Congrés dels Diputats pel que fa a Catalunya, no haurà canviat de parer. Ja ho sabem. Per tant, l’exercici de la democràcia al nostre país no es pot condicionar i limitar eternament. En política, les decisions s’han de prendre.

No tancarem mai les portes al diàleg; ara bé, tampoc esperarem eternament

En qualsevol cas, ERC està d’acord amb la voluntat expressada per Puigdemont a Madrid de negociar fins a l’últim moment i tant com calgui?
Sempre. Nosaltres no som els que hem vetat el diàleg. Sempre l'havíem demanat. Negociariem el que ens han demanat els ciutadans de Catalunya. No tancarem mai les portes al diàleg; ara bé, tampoc esperarem eternament que aquest diàleg realment sigui sincer, honest i assumeixi la situació al nostre país. No podem esperar eternament.

La resolució sobre el referèndum diu que se celebrarà, com a molt tard, aquest setembre, però s’ha dit també de fer-lo abans de l’estiu...
La previsió és la mateixa que es va anunciar a la qüestió de confiança. Allà hi ha els últims acords polítics entre JxSí i la CUP. Aquesta agenda és claríssima. Diu que fins al juny-juliol, preparació i organització de tot el referèndum, el que anomenem estructures d’Estat, que són decisions administratives i importants per consolidar i muntar el referèndum, també l’aprovació al Parlament de tots aquells marcs legals que considerem necessaris, com la llei de transitorietat. A partir d’aquí, el mes de setembre, referèndum, perquè després d’estudiar tots els escenaris i variables, ens va semblar que el mes de setembre és quan estàvem més forts, més preparats i més a punt per poder organitzar els referèndusm amb garanties i vinculant.

Una situació límit podria ser inhabilitar Forcadell o Mas. Aquestes condemnes no les podem assumir

Però s'ha apuntat que hi pot haver canvis?
Estem estudiant i ens estem preparant per altres escenaris en què ens puguem trobar, no per voluntat pròpia, sinó perquè ens hi portin algunes de les decisions polítiques que prenen el Govern espanyol, la fiscalia, els tribunals... Si ens porten a una situació límit... Si inhabiliten Carme Forcadell és un escenari límit, com n'hi poden haver d'altres. Imaginem-nos que comencen a condemnar el president Mas i totes les conselleres i persones involucrades en l’organització del 9-N, també són escenaris límits. Aquestes condemnes nosaltres no les podem assumir. S’hauran d’anar prenent decisions durant aquestes situacions si és que van existint. Aquestes decisions polítiques poden comportar en algun moment la valoració de si s’ha d’acabar avançant el calendari final o no. S’està valorant tot, s’estan estudiant tots els possibles escenaris. És de responsabilitat pròpia estudiar els factors que intuïm, que poden passar.

I, si hi ha una victòria del sí, eleccions constituents...
Després del referèndum hi ha uns mesos per consolidar el resultat i en el termini màxim de sis mesos hauríem d’anar a unes eleccions constituents, perquè es torni a formar el nou Parlament que pugui elaborar la Constitució. Aquest és el calendari que tenim marcat.

La cimera del referèndum és un missatge que la societat catalana hi està molt majoritàriament a favor

Han explicat aquest full de ruta a Madrid?
S’està fent feina. La celebració de la cimera pel referèndum just abans de Nadal és una notícia en aquest sentit, un missatge de dir molt majoritàriament que la societat catalana està a favor d’un referèndum. La cimera ha de servir per anar trobant suports a voler celebrar un referèndum com a única i possible sortida a la situació que viu el nostre país.

ERC ha passat de ser una formació que va sortir molt adolorida del tripartit a ser un partit que totes les enquestes situen al capdavant en uns comicis al Parlament. Com s’ha aconseguit això?
Tenint les prioritats molt clares. I la prioritat d’ERC ara mateix es diu referèndum, i garantir que amb el referèndum guanyi el sí a la independència. És tant així que quan aquest any ERC ha presentat els seus pressupostos, després de molts anys de molta austeritat per aconseguir un deute zero amb les entitats financeres i, per tant, ser una organització solvent i que s’autofinança, hem aconseguit generar un partida d’un milió d’euros que volem dedicar a la campanya del sí pel referèndum. Ara mateix aquestes són les nostres prioritats polítiques i reflecteix qualsevol decisió que ERC pren.   

El fet que el PDeCAT hagi posat ara damunt la taula el debat del candidat, com el valoren?
Dient el mateix: per a nosaltres la prioritat política és el referèndum i que guanyi el sí.

Puigdemont demostra que la prioritat política d’aquest Govern és el referèndum i, per tant, no ens ocupa res més

L’ha sorprès que Puigdemont hagi comunicat ja la seva decisió de no ser candidat?
No faré valoracions. Entenc que Puigdemont, quan explica la seva situació, ho fa en concordança amb el que jo dic. La prioritat política d’aquest Govern, d’aquest grup parlamentari, és el referèndum i, per tant, no ens ocupa res més. Estem treballant a tota marxa per garantir el referèndum, amb totes les condicions democràtiques, que sigui efectiu, que tingui un resultat vinculant, que sigui decisiu i que guanyi el sí. Per tant, també estem ocupats començant a pensar com pot ser aquesta campanya del sí a la independència.

Des del PDeCAT no s’amaga que els agradaria que es tornés a reeditar JxSí. Quina serà la resposta d’ERC quan es plantegi?
Ara mateix, la nostra prioritat es diu referèndum. No entrarem a obrir altres agendes polítiques.