El jurista Javier Pérez Royo ha manifestat en un debat a Barcelona, que els consellers del Govern i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són presos polítics no per les pròpies idees sinó ''per les idees del fiscal i la jutgessa'', i creu que el component polític en la decisió judicial mostra que s'estan escollint ''dreceres incompatibles'' amb el funcionament d'una societat democràtica.

Pérez Royo, que reconeix que la lluita per part de l'Estat espanyol contra el ''desafiament independentista'' no està respectant la legalitat, també ha afirmat que, veient la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem per justificar la rebel·lió n'hi ha prou amb el fet de ''ser al carrer'' perquè es considera que ja s'estan creant les condicions per acabar en situació violenta i per tant, conclou que és ''l'existència dels nacionalistes catalans el que els constitueix en rebels''. Pérez Royo ha lamentat que tampoc no hi ha una resposta jurídicament ordenada ''per sortir d'aquí, i això és greu''. 

La taula 'Drets i presons', organitzada a la presó Model per l'Ajuntament de Barcelona, ha fet debatre a Pérez Royo al costat de la també jurista Victoria Rosell i el tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, Jaume Asens. Tots tres han coincidit en alerta de la deriva poc democràtica del govern espanyol i han posat en dubte que es puguin atribuir delictes de sedició i rebel·lió al Govern i als presidents de l'ANC i Òmnium Cultural. 

Rosell ha recordat que segons l'Estatut, l'òrgan que hauria de jutjar aquests suposats delictes seria el TSJC i que només en el cas que el delicte s'hagi comès fora de Catalunya, hauria de passar a jutjar-se al Tribunal Suprem. Per això, critica que l'Audiència Nacional s'hagi fet càrrec del cas, ja que només per instruir-lo al TS s'ha utilitzat que ''té efectes'' fora de Catalunya, el delicte que s'imputa, quan hi ha altres casos similars, a la jurisprudència, on no s'ha seguit aquest criteri. 

Pel que fa al procés judicial, en el cas dels membres del Govern, Rosell també ha criticat que no es garantís el dret de defensa i ha fet referència a les declaracions del fiscal Maza en què apuntava que si acceptaven la Constitució espanyola, acceptarien la llibertat condicional, cosa que és un ''argument polític''. També ha alertat que els fa renunciar a qualsevol activitat política futura si no és dins el marc constitucional. Rosell ha posat en dubte que no es pugui superar el marc actual constitucional, més enllà de renunciar a la violència. 

Per la seva banda, Jaume Asens ha recordat que els delictes de rebel·lió i sedició ja estaven a la llei d'amnistia, com a delictes amb intencionalitat política i per tant, són dos delictes que estan ''tacats de sang'' perquè els van utilitzar els colpistes del 36 i per tant, és una ''ofensa a la memòria antifranquista'' quan s'utilitzen per empresonar persones que l'únic que volen és defensar el dret de votar del la gent.

Asens ha fet referència que cap país vol tenir presos polítics, ni reconeix tenir-nos, i ha ha recordat que el referèndum de l'1 d'octubre va suposar un exercici d'empoderament de la ciutadania i que va permetre crear ''sentit comú de país'' en un escenari que està més ''legitimat que mai''. Per això ha lamentat l'amenaça de l'estat en repetir l'aplicació del 155 si no surten els resultats ''correctes'' a les eleccions del 21-D, i ho ha titllat de ''dia de la marmota''.