"El bé i el mal els marca la llei", avisava la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, els partits independentistes ERC i PDeCAT fa unes setmanes al Senat a propòsit del fet que el Govern espanyol faria complir la legalitat constitucional davant la "desobediència" de la Generalitat. És amb aquest afany que la Moncloa engegarà la intervenció de l'autogovern de Catalunya aprovant en un Consell de Ministres dissabte les mesures pactades amb el PSOE i avalades per Ciutadans. El Parlament emergeix llavors com un dels esculls principals, ja que l'article 155 permet controlar el poder executiu, les conselleries, fet que obligaria a limitar el paper del legislatiu per evitar un xoc entre la legalitat de la intervenció estatal i la legitimitat del vot dels ciutadans.

Fonts de l'executiu central creuen que l'entrada en vigor de l'article faria perdre al Parlament la funció de control del Govern català –un cop aquest hagués passat a mans d'un gabinet tècnic, o d'un sol ministre encarregat de centralitzar diverses carteres. Això passa perquè en una democràcia parlamentària el poder executiu és triat pel legislatiu. De forma contrària, el 155 comporta que seria el Senat –a través de les mesures proposades per Mariano Rajoy– el que faria la funció de col·locar al capdavant de les diverses carteres el nou o els nous representants. I també seria la cambra alta qui s'encarregaria de controlar-los.

Tot i així, es preveu difícil dissoldre el Parlament, si no és per a la convocatòria d'unes eleccions –mesura amb què Albert Rivera pressiona Rajoy, considerant que Inés Arrimadas arribaria així a presidenta. És a dir, que en cas que només s'assumís el control de la Presidència, la Hisenda i els Mossos, no es descarta limitar l'acció parlamentària per evitar que els diputats de Junts pel Sí i la CUP puguin boicotejar el govern provisional. Una hipòtesi és que només es deixarien presentar iniciatives parlamentàries que no tinguessin res a veure amb la independència.

Precisament, la negociació amb el PSOE les hores que falten fins dissabte buscarà tancar aquests i altres serrells. Per a Rajoy és una prioritat la coordinació amb els socialistes –en un intent de corregir allò que Santamaría reconeix com l'error de l'Estatut. Tant és així, que Rivera confessava dimecres que desconeixia els plans sobre el 155, per bé que hi donaria suport igualment –això, malgrat que amb Ferraz fa dies que s'estava estudiant la mesura. I la darrera interlocució va ser dijous, quan Rajoy va rebre la carta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i va telefonar a Pedro Sánchez.

La qüestió és que l'equip a l'ombra del Partit Popular i el PSOE fa temps està en marxa, format per un elenc de primeres espases. És el cas de Pedro Arriola, assessor històric del PP, i José Enrique Serrano, excap de gabinet de Felipe González i José Luis Rodriguez Zapatero; la diputada del PSC i experta en dret consitucional Meritxell Batet; el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón; el coordinador general del PP, Fernando Martínez Maíllo; la vicepresidenta Santamaría; la portaveu d'Igualtat socialista, Carmen Calvo, i el secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos.

El fet és que la reconciliació entre Sánchez i Rajoy no ha estat fàcil, amb el record fresc de l'any d'ingovernabilitat. Ara bé, el conflicte sobiranista ha actuat d'aglutinador, més encara després del missatge del rei Felip VI instant a recuperar l'ordre constitucional. Tanmateix, l'entesa no ha cursat sense ensurts, com va ser la petició de reprovació del PSOE a la vicepresidenta espanyola, que més tard va a posposar sine die. Una treva que es preveu allargar després del Consell de Ministres de dissabte, davant l'abisme de desplegar un article inèdit en els 39 anys de democràcia: el famós 155 de la Constitució.