L'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i tota la cúpula d'Interior amb la divisió dels magistrats de la sala. Només la seva presidenta, Concepción Espejel, pretenia castigar-los amb el delicte més dur de sedició.
L'absolució és un cop de puny a la Fiscalia i als seus arguments que no han pogut aguantar l'acusació, ni tant sols de desobediència. El Ministeri Públic recorrerà, amb tota probabilitat, la sentència que ha desvinculat clarament el cos dels Mossos d'Esquadra de l'estratègia independentista del Govern, i que deixa amb un gran interrogant la situació de Joaquim Forn, exconseller d'Interior, condemnat per sedició per instrumentalitzar el cos contra els poders de l'estat espanyol.
Els magistrats Ramón Saéz y Francisco Vieira consideren que no ha quedat acreditat que els acusats "haguessin tractat d'impedir o dificultar el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o de la Fiscalia Superior de la Comunitat Autònoma" ni que s'haguessin posat d'acord amb qui lideraven el procés independentista, o haguessin donat suport als seus actes propiciant la passivitat de la policia autonòmica.
La resolució explica que no hi ha cap element incriminatori, resultat de la prova, que reveli un acord entre els acusats per constituir-se en instrument del procés independentista i posar l'aparell policial dependent de la Generalitat al seu servei. Tampoc entre els acusats, i les persones condemnades al judici davant el Tribunal Suprem com a coautors del delicte de sedició, o amb altres organitzadors de la preparació i execució del referèndum.
La Fiscalia demanava una condemna de 10 anys de presó per Trapero, Soler i Puig i de 4 anys per Laplana per delicte de sedició i va oferir com a qualificació alternativa la de delicte de desobediència pel qual se sol·licitava la imposició de penes de multa i inhabilitació per 1 any.
El vot particular d'Espejel està argumentat per les "regles de la lògica i la experiència" de la magistrada presidenta.
Els contraindicis
La sentència assenyala que són nombrosos els fets que funcionen com contraindici de la hipòtesi de l'existència d'un acord entre els acusats amb els que van cridar, van organitzar i van liderar la mobilització ciutadana enfront dels escorcolls del 20 de setembre i per celebrar el referèndum l'1 d'octubre.
En aquest sentit, explica que els acusats no es van comunicar amb els responsables polítics i socials de la convocatòria del referèndum i de les mobilitzacions durant el període de setembre i octubre de 2017; i la Prefectura de Mossos d'Esquadra, amb el major al front, va reprovar públicament el 23 de setembre les declaracions del conseller d'Interior, de qui depenien orgànicament, afirmant el seu compromís amb la llei i les decisions dels jutges.
Els magistrats de l'Audiència apunten també com contraindicis que en dues ocasions, el 26 i el 28 de setembre, Trapero es va reunir amb el llavors president de la Generalitat per demanar-li que desconvoqués el referèndum, així com que el major tornés a manifestar, aquest cop a la Junta de Seguretat del 28 de setembre, al president i al conseller d'Interior, i en presència del secretari d'Estat d'Interior, que els Mossos complirien la llei i les resolucions dels jutges.
En la mateixa línia, la Sala argumenta que l'acusat principal, Trapero, va seguir manifestant després de l'1 d'octubre, en una reunió amb els comandaments del Cos el dia 13, que la policia hauria d'actuar sota criteris de neutralitat política, imparcialitat i professionalitat, executant les decisions de jutges i fiscals.
El pla de detenció del Govern, clau
La sentència destaca que el major Trapero va preparar amb altres comissaris del cos un dispositiu per a la detenció de càrrecs i representants polítics el dia de la Declaració Unilateral d'Independència, en previsió que així ho decidís l'autoritat judicial.
Els magistrats afegeixen també que en diverses ocasions, durant el període examinat, agents de la policia autonòmica van intervenir de manera eficaç i contundent contra mobilitzacions dirigides a la celebració del referèndum. També consideren paradigmàtic per la seva importància el suport a la comissió judicial encarregada del registre de la seu de Unipost el 19 de setembre, que va impedir la constitució formal de les meses electorals.
El 20-S
Per al Tribunal, l'actuació de Trapero com a cap policial el 20 de setembre no va ser de col·laboració amb els independentistes, sinó que va afrontar la situació d'una manera que va evitar greus danys. Va tractar de complir amb la resolució judicial, igual que abans ho havia fet amb les ordres que emetia la Fiscalia Superior.
En el cas de Laplana, explica, no tenia comandament sobre les unitats d'ordre públic i la seva funció va ser servir de mitjà de comunicació i enllaç del comandament de Mossos d'Esquadra amb les unitats presents a la seu de Vicepresidència, i sobretot amb la comissió judicial. La Sala conclou que la hipòtesi acusatòria (que va negar reiterada i intencionadament la prestació de l'auxili que se li reclamava) no té suport probatori. De la mateixa manera, el Tribunal considera que Soler i Puig no van tenir actuació en el dispositiu policial d'aquelles dues jornades.
La sentència indica que en l'escorcoll del 20 de setembre de la Secretaria General de Vicepresidència es va posar en evidència el mètode policial de la mediació abans d'utilitzar la força. "Es va evitar des del primer moment -explica- la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven una especial agressivitat; quan va aparèixer un risc cert de sostracció de les armes que hi havia als vehicles de Guàrdia Civil, es va intensificar l'actuació discreta d'agents; es van esgotar totes les possibilitats de mediació amb els quals es van erigir com a líders de la protesta, tot i ser principals representants de l'independentisme, però especialment aptes per això per convèncer la multitud congregada. No es va cedir davant les pressions d'aquests líders independentistes. Es va possibilitar la realització de la diligència judicial, tot i que els membres de la comissió patissin injustament la retenció a l'interior de l'edifici, envoltat per la multitud. Finalment, quan l'actuació de grups violents al començament de la nit va canviar l'escenari pacífic, van intervenir eficaçment els efectius d'ordre públic de Mossos d'Esquadra ".
L'1-O i la proporcionalitat
Pel que fa a el dia 1 d'octubre i el dispositiu policial, la sentència explica que les actuacions de Trapero "semblen estar dirigides a minimitzar els danys, encara que això suposés la fi de la celebració del referèndum il·legal. No es pot menysprear això. Efectivament, l'acusat estava obligat a fer tot el que estigués al seu abast per complir els mandats del Tribunal Constitucional, de la Fiscalia i de la Magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia. Però, en la ponderació dels interessos en joc (integritat de les persones, alteració de l'ordre públic, compliment de el mandat judicial), el cap policial no havia de posar com a única finalitat de la seva actuació impedir el referèndum a tota costa. Si això produïa uns danys irreparables, no només podien atribuir la responsabilitat al seu lideratge, sinó que, des del punt de vista professional, la seva gestió hauria estat un fracàs. Sota aquest prisma, es pot entendre la reiterada menció als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat".
En aquest context, afegeix la Sala, era raonable que en aquesta situació es ressaltés "la necessitat d'atenir-se a ells. De fet, aquests principis van ser observats per les forces i cossos de seguretat de l'Estat quan van haver de desistir en moltes de les intervencions d'ordre públic el dia 1 d'octubre davant la naturalesa i condició de les persones que es trobaven en els centres de votació, tal i com es contemplaven en la Instrucció del Secretari d'Estat de Seguretat ".
La sentència considera que "la prudència davant d'una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l'estratègia independentista, no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials. L'ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim ".
La proporcionalitat vs la violència policial
"En un sistema democràtic avançat com el nostre, l'ordenament jurídic té ressorts suficients per afrontar tots els incompliments legals i judicials, fins i tot quan provenen de les més altes autoritats d'una comunitat autònoma. Des de la declaració de l'estat d'alarma o excepció que preveu l'article 116 de la Constitució, fins a l'adopció de les mesures necessàries perquè una comunitat autònoma compleixi amb les obligacions que li imposen la Constitució i la llei o quan actuï de manera que atempti greument a l'interès general d'Espanya, a través del mecanisme previst en l'article 155 de la Constitució. El fet que no s'hagués posat en marxa aquest remei constitucional davant la convocatòria primer, i la celebració després, d'un referèndum il·legal que tractava de ser prolegomen de la declaració d'independència d'una part del territori espanyol no justificava, en tot cas, que l'acatament de la legalitat i de les decisions dels tribunals hagués de passar per la producció de greus danys a les persones i per una alteració generalitzada de l'ordre públic a Catalunya", adverteix l'Audiència.
Per als jutges, "l'opció posada en pràctica per la policia autonòmica de restringir la intervenció dels efectius antiavalots davant la possible causació de danys irreparables i desproporcionats s'ha de considerar, al menys, com a raonable, encara que pogués haver-se optat per un altre tipus d'intervencions policials i es pugui discutir quina hauria estat més adequada".
El dia 1 octubre 2017, entén la Sala, es van posar en pràctica formes policials d'actuar que obeïen a criteris diferents, que poden analitzar i qüestionar-se, però la preparació, planificació i execució de l'actuació dels Mossos d'Esquadra no pot qualificar-se com de col·laboració, ni tan sols per omissió, amb els qui desobeïen les resolucions judicials i pretenien que no es complissin.
"S'ha de celebrar"
La sentència tomba algunes de les proves que la Fiscalia considerava irrefutables com ara la famosa frase que encapçalava un dels informes dels Mossos "El dia 1 D'octubre de 2017 ha de celebrar-se el Referèndum D'Autodeterminació de Catalunya (…)".
Segons la sentència no és obra de Trapero, és irrellevant i no passa de ser una anècdota: "no és de l'autoria de l'acusat. A més, així arrencava el paràgraf que encapçalava un informe de la Comissaria General d'Informació que l'intendent Sr. Just Medrano havia remès al major i que aquest, sense afegit algun, reenviava al director general de la Policia i a el secretari general del Departament. Per tant, no és un acte que pugui atribuir-se al Sr. Trapero. Al marge del seu caràcter anecdòtic, aquest passatge d'un informe d'intel·ligència pretén anticipar el que passarà, no presenta un enunciat prescriptiu sinó descriptiu, o millor, predictiu".