El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha lamentat aquest dijous que el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, consideri que el conveni per impulsar l'ús del català en la justícia signat el 1999 ha tingut resultats "excel·lents", tot i que l'any passat només el 8% de les sentències de Catalunya es van redactar en català.
Lesmes va respondre al conseller que no calia fer cap canvi legal per complir les recomanacions de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa. Un dels membres del comitè d'experts de la Carta, Fernando Ramallo, sociolingüista gallec, ha reiterat que l'Estat incompleix aquest tractat internacional tot i haver-lo ratificat formalment.
Mundó també ha explicat que el passat mes de maig, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, també li va respondre que no calia fer cap canvi legal, tot i les recomanacions del Consell d'Europa. "No sembla necessari modificar lleis processals i civils", va dir-li per carta, ja que la Constitució espanyola estableix el castellà com a llengua de coneixement obligatori, mentre que la resta de llengües cooficials són només voluntàries i, en el cas de la Justícia és només un mèrit, no pas un requisit. "És el que pot i ha de fer l'administració general de l'Estat", va concloure el ministre.
75% competents en català
Per això, durant la inauguració d'una jornada sobre la situació del català a la justícia, Mundó ha dit que cal millorar la situació. Així, ha demanat sobretot als advocats que siguin proactius en l'ús del català i als ciutadans que es treguin de sobre "la falsa por" d'usar-lo, perquè creu que el seu ús no afecta la resolució judicial, però admet que "seria més fàcil si l'Estat fos més sensible i el català fos cooficial" realment. De fet, segons Mundó, el 75% de les persones que treballen a la justícia són "competents" en llengua catalana, però el seu ús està molt per sota d'altres àmbits.
Per la seva banda, Ramallo ha dit que el comitè d'experts i el comitè de ministres del Consell d'Europa han reiterat a l'Estat espanyol que reformi la llei per complir la Carta, sobretot en l'administració de justícia, on els ciutadans haurien de tenir el dret de seguir tot el procediment judicial en la llengua que volguessin.