El Tribunal Constitucional no vol deixar ni la més mínima escletxa oberta perquè el Govern de la Generalitat pugui emparar legalment les passes cap a la celebració del referèndum. A aquest objectiu respon l'anul·lació, aquest dimecres, d'una part de la llei de consultes que va aprovar fa més de sis anys el govern tripartit (PSC-ERC-ICV) que presidia José Montilla, així com la creació del Comissionat per la Transició Nacional aprovat en l'etapa d'Artur Mas.

La llei de consultes populars per via de referèndum la va aprovar el Parlament el 10 de març del 2010, només amb els vots dels partits de la majoria de govern, el PSC, ERC i ICV. Regulava la celebració de consultes per via referendària en temes d'especial rellevància per a Catalunya, així com les consultes d'àmbit municipal. I en tots els casos, ho condicionava al permís previ del Govern espanyol, aspecte que va topar amb dures resistències per part dels republicans. No obstant això, l'argument principal de la sentència del TC és que amb aquesta llei, Catalunya regula una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució ni a les lleis estatals.

Aquell va ser un dels últims projectes legislatius aprovats pel segon tripartit (2006-10), amb el socialista José Montilla a la presidència, el republicà Josep-Lluís Carod Rovira a la vicepresidència i l'ecosocialista Joan Saura com a conseller d'Interior. I va ser el govern espanyol presidit pel socialista José Luis  Rodríguez Zapatero qui, el 23 de desembre d'aquell any, quan el tripartit ja havia deixat d'existir, la va recórrer. El recurs es va connectar amb la sentència del Tribunal Constitucional que el juny d'aquell mateix any va fulminar el gruix de l'Estatut d'Autonomia del 2006. 

Resposta congelada durant 6 anys

Arran del recurs del govern Zapatero, la llei de consultes del tripartit automàticament va quedar suspesa, si bé, el TC va aixecar-ne parcialment la suspensió el 2011, motiu pel qual ha estat vigent fins ara. Durant més de 6 anys, el TC ha congelat la seva resposta definitiva. I, de fet, l'Alt Tribunal primer va liquidar la llei de consultes no referendàries del govern d'Artur Mas i el decret de convocatòria de la consulta del  9-N: la va suspendre el 2014 i després la va anul·lar parcialment, el febrer del 2015. Per què s'ha decidit ara el TC, de cop i volta, a emetre sentència sobre la llei de consultes del tripartit? 

No és casual que la sentència aparegui l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) de l'anunci de licitació d'una compra de 8.000 urnes per part del Govern. Urnes que es podrien usar tant per a l'anunciat referèndum com per a unes eleccions al Parlament. I tampoc és casual la coincidència amb l'anunci de la fiscalia que prepara una nova querella contra els responsables de la Generalitat per aquest motiu. La raó és que el decret de la compra d'urnes se sustenta, entre d'altres, en la fins ara vigent llei de consultes del tripartit. Així ho ha posat de manifest al seu compte de Twitter el jurista Josep Costa.

L'anomenat "acord marc per al subministrament d'urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana", en el qual es tramita la licitació o concurs públic perquè les empreses presentin ofertes, s'empara en 5 lleis: la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general (LOREG); la disposició transitòria segona de l'Estatut d'Autonomia del 2006; la Llei 10/2014 de consultes populars no referendàries -la part que continua vigent-; i la Llei orgànica 2/1980 sobre regulació de diferents modalitats de referèndum. Així com l'ara també desactivada Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum, és a dir, la llei de consultes del tripartit.

El TC aplanaria així el camí perquè el fiscal no trobi obstacles per a l'anunciada querella contra la compra d'urnes.