Tensió al Govern de Junts pel Sí (JxSí). Les relacions entre el Partit Demòcrata Català (PDC) i ERC travessen un moment complicat. Fins al punt que qualsevol espurna amenaça de provocar un incendi. I els darrers dies n’han saltat unes quantes, d’espurnes. Tot plegat, quan la legislatura enfila el darrer tram del full de ruta.

L’ambient ja venia caldejat des de l’estiu. La negativa del president, Carles Puigdemont, a rebre la CUP per abordar la qüestió de confiança, tal com reclamava aquest grup, s’havia convertit des del mes de juliol en un maldecap per al Departament d’Economia, sota la batuta del republicà Oriol Junqueras. De rebot, els negociadors d'Economia topaven amb el rebuig dels cupaires a negociar els pressupostos fins a ser rebuts per Puigdemont.

Pressions estivals

A partir d'aquell moment, els missatges públics i privats d’ERC perquè Puigdemont es reunís amb els cupaires i facilités així la negociació pressupostària es van anar repetint. Finalment, el president va rebre la CUP al Palau de la Generalitat la primera setmana de setembre. Posteriorment, la diputada Anna Gabriel es va limitar a anunciar el suport a la qüestió de confiança, sense comprometre el vot del seu grup ni al debat de política general ni als pressupostos.

Des de vicepresidència no es va entendre per què el president no va aprofitar l’ocasió per vincular les tres votacions -qüestió de confiança, debat de política general i pressupostos-, sobretot tenint en compte que els anticapitalistes tindrien difícil argumentar un no a la qüestió de confiança que ha de permetre recórrer el darrer tram del full de ruta.

Sant Boi

En aquest context de mala maror, amb la celebració de l'11 de Setembre, va arribar la commemoració dels 40 anys de la Diada de Sant Boi per a la qual es va organitzar un acte amb la participació d'ERC, Podem i la CUP, al qual el Partit Demòcrata no va ser convidat. El PDC va encaixar amb profunda irritació el fet de ser apartats de la convocatòria. Tot i que des d'ERC es va assegurar que la cita era oberta a tothom, fonts del PDC, atribuïen a una decisió dels republicans el fet de quedar fora.

Per aquesta raó i trencant l'habitual tendència a posar sordina a les diferències, aquell episodi es va saldar amb una contundent carregada de la coordinadora, Marta Pascal, que va advertir sense embuts als republicans contra la "temptació" d'impulsar un tripartit.

Privatitzacions

Divendres passat va ser una portada d'El Periódico, denunciant els efectes negatius en Salut de privatitzacions que atribuïa a l’Executiu d’Artur Mas, el que va tornar a encendre el PDC. Aquest va ser un incendi públic que va quedar atrapat i exposat amb generositat a les xarxes. La font a qui atribuïa el diari la informació va ser la conselleria de Salut i l'enuig que va desfermar va ser de tal magnitud, que el mateix conseller, Toni Comin, designat a proposta d'ERC, va sortir a desmentir que les privatitzacions que assenyalava el diari fossin obra del Govern Mas. Segons el conseller, van ser fetes pel tripartit.

Al llarg de la jornada, els trets es van creuar en totes direccions. Públicament va acabar rebent el tripartit, l'herència del qual ningú va sortir a defensar. De portes endins, el que va quedar més malmesa va ser l'entesa interna al Govern i dins de JxSí. El tuit del diputat Germà Bel es va convertir en la prova més descarnada, i apuntava tant a la conselleria com al diari al qual aconsellava que contrasti les fonts.

Aquest cap de setmana va arribar la darrera gota (de moment). Aquest cop el que ha atiat el malestar ha estat una entrevista de la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, al Diari de Girona, en què assegurava que, actualment, en temes socials "fa més l’Ajuntament de Barcelona que el de Girona".

La intervenció de Bassa s’ha interpretat com un dard directe contra el president, que el gener passat va haver d’abandonar l’alcaldia gironina per assumir la presidència de la Generalitat. De fet, es tracta d’un flanc especialment sensible en la relació entre les dues formacions després que el relleu a l’alcaldia es va convertir per a Puigdemont en un autèntic via crucis durant el qual els convergents gironins van lamentar la falta de suport dels republicans. De fet, el nom que el president va impulsar per substituir-lo al consistori va haver d'acabar renunciant.

Tot plegat mentre es dibuixa el darrer tram de la legislatura. Els estirabots públics no són més, segons fonts de l'Executiu, que el reflex de cara enfora d'un clima que es va enrarint per moments portes endins. La desconfiança entre els dos partits que lideren el Govern es veu atiada per la necessitat de marcar perfil –expressió de curiós record a la plaça Sant Jaume– de cara a unes eleccions on els avui socis s'hauran de veure les cares i que està previst convocar la tardor vinent. O, potser abans.