El columnista Antoni Puigverd, un dels principals defensors de l'anomenada tercera via a través de les seves columnes i intervencions en diferents tertúlies, ha carregat avui, en el seu article a La Vanguardia, contra la possibilitat real d'un pacte amb l'Estat per superar el debat català.

"Jo puc ser contingut personalment, però no puc tancar els ulls a la realitat. Davant d'aquest panorama no tinc l'atreviment de recomanar contenció, és a dir, resignació", conclou quan falten 45 dies per al referèndum el qui durant els darrers anys ha estat l'intel·lectual més ponderat i amb més predicament d'aquesta via teòricament intermèdia.

Sota el títol "Resignació", l'article de Puigverd explica que, després que el TC va barrar el pas el 2010 a la possibilitat d'un referèndum que sí preveia l'Estatut, la sortida que es planteja per a la reivindicació de Catalunya des de l'Estat és la reforma de la Constitució. "Ho diuen seriosament, però sembla una burla, ja que la societat espanyola se sent ben còmoda amb la Constitució i no té cap ganes de canviar-la", afegeix. 

La majoria de ciutadans espanyols, segons l'articulista, senten el text constitucional com un vestit que "els va força a la mida", mentre que molts catalans "troben que comprimeix de manera abusiva i asfixiant" però no tenen "força demogràfica" per canviar-la.

"La trista conclusió d'aquest panorama és que només hi ha dues sortides: resignació o ruptura", descriu.

Segons la seva anàlisi, "predicar la por i demanar la resignació" ha estat la recepta dels "moderats catalans" que només poden oferir el "desig de diàleg", atès que l'Estat l'ha negat sobre els tres punts essencials —finançament, cultura pròpia i competències—. "De fet, l'Estat insisteix fins a extrems grotescos en la uniformització", afegeix.

"Aquest context empeny encara més els independentistes a tirar pel dret. Molts no volen saber que la cosa acabarà malament. D'altres sí que ho saben i, tanmateix, persisteixen en el seu camí. De manera fatalista, com qui, conscient de la irreversibilitat de la seva malaltia, tria l'eutanàsia. Rebutgen les cures pal·liatives que prometen els moderats (els quals, de fet, no tenen a la farmaciola ni una aspirina per oferir)", explica.

Per Puigverd, l'aeroport del Prat s'ha converteix en la metàfora que resumeix la situació després que fa deu anys moderats i empresaris van demanar en un acte a l'Iese la descentralització aeroportuària. "L'Estat no va cedir. Els moderats van callar", descriu. La conclusió és que Aena va privatitzar parcialment la gestió, "extreu enormes beneficis del Prat mentre li redueix la inversió en seguretat i serveis".

És en aquest punt on el columnista conclou que no pot "tancar els ulls a la realitat" i no pot recomanar respondre al debat plantejat a Catalunya amb "contenció, és a dir, resignació".