Va ficar-se en política perquè volia arribar a veure la independència. Ara Víctor Cullell (Barcelona, 1976) es troba en el lloc i el moment adequats: és el nou secretari del Govern que ha de portar Catalunya al referèndum. Substitueix Joan Vidal de Ciurana, de caràcter molt similar al seu. No és el càrrec que havia somiat, però els qui el coneixen diuen que l'ha acceptat "per disciplina, perquè és un patriota convençut".

És llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat de Barcelona i MBA per BES La Salle - Manhattan College. Ha ocupat ja diverses posicions a l'administració catalana, com la de cap de gabinet de relacions institucionals de l'Oficina del President, amb Artur Mas, o director general d'Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència. Actualment ocupava el càrrec de secretari per al Desenvolupament de l'Autogovern. És un tècnic. Amb els anys, diuen, ha après de qui es pot fiar i de qui no.

S'ha forjat entre bambolines, en la fontaneria de la Generalitat. No aspira a tenir un càrrec electe. No obstant això, les persones que el coneixen estan convençudes que no li importaria donar la cara si fos necessari. Però al darrere està millor que al davant. "És una persona molt endreçada, un cervell", diu un alt càrrec de la Generalitat que ha treballat a prop d'ell. "Té un coneixement profund de l'administració. No hi havia tants noms per a substituir Joan Vidal de Ciurana, i ell era un d'ells", afegeix.

És un de les persones que ha pilotat tot el procés de transició nacional, convertint-se en un dels homes de Carles Viver Pi-Sunyer, avui president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern. Va formar part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i va ser secretari del Consell Assessor per a la Transició Nacional, òrgan que va presidir Viver Pi-Sunyer, exvicepresident del Tribunal Constitucional i un dels cervells de l'actual procés sobiranista. "No hi ha cap dubte que és un independentista de pedra picada", diuen persones properes a Cullell. "És com Puigdemont: s'ho creu".

Va començar la seva militància política des de ben jove a la JNC més independentista, però els qui han estat al seu cantó no el consideren apparàtxik. També ha treballat en el sector privat. Aquests dies que alguns plantejaven dubtes, començant per l'exconseller Jordi Baiget, Cullell deia a la seva gent més propera: "Vaig entrar a la JNC fa vint anys per a separar Catalunya d'Espanya, per a fer la independència. Estem on volíem estar, on jo sempre havia volgut estar. Ara no puc tenir por".

Va presidir l'agrupació del Partit Demòcrata -i abans Convergència- al districte de Gràcia. Se l'ha situat sempre en el nucli dur d'Artur Mas, que és cert, però ha estat més proper a Francesc Homs, que va crear un pinyol de gent jove, en el qual hi ha també gent de la mateixa generació com Jordi Cuminal, avui diputat per Junts pel Sí, tan sols un any més jove que Cullell.

Està casat i té una filla, que es diu Glòria. És catòlic practicant, d'on ha tret la disciplina. Els qui el coneixen diuen que és un gran jugador de pàdel. Com en política, sap que s'ha de jugar cada punt per a guanyar el partit. I que la tècnica sovint és molt important.