El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha acusat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el govern català de pressions a mitjans, alcaldes i funcionaris, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. De Vigo ha assegurat que l'esborrany de la llei de referèndum, que s'ha conegut aquest dilluns i justifica la via unilateral per a la celebració de l'1 d'octubre, s'havia fet amb "gran obscurantisme" i que fins i tot alguns consellers la desconeixien.
"La Generalitat i el seu president pressionen els mitjans. Només volen els qui els facin propaganda a favor del referèndum. Això atempta contra la llibertat d'informació i de premsa", ha afirmat sobre la campanya de publicitat institucional que el Govern català impulsarà, on una de les condicions és que es publiciti l'1-O. La Moncloa i els ministeris, com tota la resta d'administracions, també tenen potestat per impulsar convocatòries d'aquesta índole.
De Vigo igualment ha parlat de "pressions" als alcaldes, just després de l'acte a la Universitat de Barcelona, organitzat per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), on més de 500 d'ells van comprometre's amb el referèndum. "Contra l'Estat de por, l'Estat de Dret", va dir Puigdemont aleshores. La setmana anterior, PSOE i PSC van amenaçar els alcaldes socialistes que volien sumar-se al referèndum amb sancions, si ho feien. Alguns d'ells estaven disposats a participar i cedir instal·lacions municipals.
Finalment, el portaveu de l'executiu espanyol ha afirmat pressions als funcionaris, després de les paraules del diputat Lluís Llach sobre que podrien ser sancionats si no participaven en l'1-O. Ara bé, l'esborrany difós advoca per la seva protecció. Tot i així, De Vigo assegura que l'executiu central no deixaria que aquest col·lectiu sigui "pressionat", tot i que no ha dit quines mesures seran preses contra Puigdemont. Fonts del govern espanyol recorden que només es pot actuar si els anuncis esdevenen lleis signades.
Sobre els detalls de la llei de transitorietat, el membre del govern espanyol ha dit que l'assemblea constituent anunciada es preveu després d'un "referèndum que no es farà" i ha equiparat Catalunya amb el règim bolivarià de Veneçuela. "S'ha fet sense llums ni taquígrafs. No ens sembla que siguin les maneres. Parlen d'una assemblea constituent amb participació de no sabem molt bé qui, això es fa en altres latituds. No a Europa", s'ha vantat, afirmant que el PDeCAT mai ho hagués fet fa uns anys.
Tot és atribuït a la participació de la CUP en la majoria parlamentària de l'independentisme. "També hi ha hagut pressions als Mossos per part de la CUP i una pèrdua de neutralitat de la Generalitat", ha exposat amb to solemne De Vigo, després que els cupaires qüestionessin el paper de la policia autonòmica en la detenció de tres membres d'Arran –que van assaltar la seu del Partit Popular català al març– per no anar a declarar. Això arriba després que el Congrés rebutgés derogar la Llei de Seguretat Nacional –que permet a l'Estat prendre el control dels Mossos– gràcies als vots de PP, PSOE i Cs.
En darrer terme, De Vigo ha afirmat que la "generalitat dels catalans" advocava pel diàleg i la resolució "dels problemes dels catalans, no dels independentistes", per bé que una enquesta de La Vanguardia d'aquest cap de setmana il·lustra que un 71% de la ciutadania de Catalunya vol el referèndum.