Aguantar el telèfon a un pacient de coronavirus perquè pugui acomiadar-se de la seva família. Agafar la mà. Impotència. Compartir pors. Contacte humà. Preparar-se d'un dia per l'altre. Aquestes són només algunes de les coses que moltes infermeres han fet durant la pandèmia. "Aquests dies, hem viscut coses molt intenses, des de les primeres altes de pacients que havien passat per l'UCI fins a gent que no n'ha sortit", explica la infermera Anna Alonso, que normalment és gestora de casos, tot i que la Covid-19 li ha modificat les tasques.
Amb motiu del 12 de maig, dia de la infermera, ElNacional.cat ha volgut recollir el testimoni de dues infermeres de l'Hospital Sant Pau de Barcelona que han treballat a la primera línia del coronavirus. Alonso explica el cas d'una pacient que ja coneixia de més d'un any per la seva feina habitual que va morir de Covid-19. "Vam poder preparar una videotrucada amb la seva família", detalla. "Intentes que el dol sigui una mica més 'normal', que es puguin acomiadar" i afegeix que des de l'hospital s'ha intentat que a l'últim moment hi pogués entrar algú de la família. Ara bé, tal com explica, la càrrega emocional és molt forta.
"D'un dia per l'altre ens van dir que tindríem pacients de Covid. L'endemà, 36 pacients nous. Va ser de cop i volta, ens vam haver d'adaptar als EPI, canvis d'equips...", detalla amb intensitat la infermera Raquel Campo, que habitualment treballa amb pacients a la sala quirúrgica.
Equip de professionals sanitaris de l'Hospital Sant Pau de Barcelona / Cedida per Raquel Campo
En aquest sentit, reforça la idea que les infermeres són "un dels col·lectius que més ha tractat amb el pacient" i detalla així que "totes les pors i inquietuds del pacient les hem viscut".
Alonso explica que la xarxa de suport entre els mateixos professionals és molt bona. "Tenim una línia d'atenció psicològica i psiquiàtrica. I a nivell de sala i equip tot ajuda. Per exemple, que la teva companya et cobreixi perquè tu puguis ajudar un pacient", insisteix. "És aquí on es veu el treball d'equip".
Precisament, de les moltes coses que segurament s'aprendran en aquesta pandèmia, Alonso en ressalta l'equip humà i com aquest ha respost.
La por d'un rebrot
Malgrat això, hi ha una preocupació que no marxa i és la d'un possible rebrot. "Ens preocupa no perquè no estiguem preparats, perquè ho estem, sinó perquè ara estem físicament i mentalment cansats", subratlla. "Fa un mes i mig que no dormo amb el meu marit ni faig petons als meus fills", diu.
Així, Campo també explica que no només hi ha la por o l'ansietat de contagiar-se a un mateix sinó, que també hi ha la de contagiar la família.
La inquietud amb relació a un possible rebrot es comenta i es comparteix entre el personal sanitari. "Veiem que la gent no fa les coses bé, s'han relaxat molt i penso que tenen poca memòria respecte al que s'ha viscut. La gent ja s'ha oblidat del col·lapse total d'aquests mesos". I conclou: "És un virus incontrolable, tenim por perquè no sabem com acabarà tot".
MAPA | Els contagis de coronavirus a Catalunya per municipis i barris
MAPES | L'impacte del coronavirus a Catalunya per regions sanitàries