La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per un presumpte delicte de prevaricació del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), segons ha pogut saber El Nacional. Fonts de la investigació han explicat a aquest diari que es tracta d'una causa que s'obre en paral·lel a totes les que hi ha obertes pel 9N.

La Fiscalia Superior de Catalunya va rebre una denúncia anònima alertant que el Consell Audiovisual de Catalunya havia obert un expedient sancionador a tres mitjans que s'haurien negat a emetre la publicitat de la consulta que la Generalitat va fer arribar a tots els mitjans de comunicació. Els mitjans que s'haurien negat a l'emissió dels anuncis són Onda Cero, la Cadena SER i la COPE.

La Generalitat va enviar la publicitat sobre la consulta tot i el decret de prohibició del 9N del Tribunal Constitucional. Segons la investigació, el CAC hauria sancionat els tres mitjans per negar-se a emetre la campanya de la consulta.

Segons fonts del Ministeri Públic, el CAC s'exposa a un delicte de prevaricació, segons els indicis que ha trobat la policia. Fa uns dies els tres mitjans van rebre la petició de la Fiscalia de Barcelona perquè lliuressin la còpia dels expedients sancionadors. La Fiscalia ara té sis mesos per donar forma a la investigació i portar a judici els responsables del Consell Audiovisual de Catalunya. 

Encara no hi ha imputats. De fet, l'acusació s'ha de dirigir contra algun dels responsables del CAC, no contra la institució. La pena per un delicte de prevaricació és d'inhabilitació especial per a lloc de treball o càrrec públic i sense poder exercir el dret a vot entre 9 a 15 anys.

Tu a Madrid, jo a Barcelona

La investigació al CAC és una peça nova, una causa en paral·lel que s'obre independentment de la principal: la que ha portat als jutjats l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau.

Aquesta és la principal i la que finalment s'ha quedat a Catalunya. Si hi ha judici, es farà a l'Audiència de Barcelona. En mig de la investigació, va sorgir la trama que implicava l'exconseller de la Presidència Francesc Homs. Actualment Homs és aforat i només el pot investigar i jutjar el Tribunal Suprem. I per això el jutge del 9N va derivar tota la causa a Madrid. Però, com també ha passat amb els ERE d'Andalusia, el Suprem s'ha quedat Homs i ha tornat al jutge de l'Audiència Mas, Ortega i Rigau.

El Suprem assenyala que l'instructor a Catalunya ha de seguir investigant la causa i que només ha de trametre a l'Alt Tribunal allò que estigui directament relacionat amb Homs.

L'altre 9N

Un any després de la consulta, el Parlament va signar el decret per la desconnexió. El Tribunal Constitucional també l'ha anul·lat i l'Audiència Nacional i la Fiscalia investiguen tots els ajuntaments que li han donat suport aprovant mocions en els seus plens. Els acusen de possibles delictes de rebel·lió o sedició, prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics i usurpació de funcions.

Els jutges envien els Mossos allà on el ple aprovi les mocions de suport, però ara mateix ni la Fiscalia, ni l'Audiència Nacional ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya saben exactament a quants consistoris s'ha requerit informació, ni quants l'han donada.

El Ministeri Públic va fer un informe el 22 de gener en què defensava la competència de l'Audiència Nacional per investigar els possibles "delictes de rebel·lió i sedició quan la finalitat dels actes sigui canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat espanyol i declarar la independència d'una part del territori, en aquest cas Catalunya".

El delicte de rebel·lió tipifica l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional. Està penat amb entre 25 i 30 anys de presó. El delicte de sedició persegueix l'alçament públic tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials. Aquest delicte està castigat amb entre 10 i 15 anys de presó.

Un regidor imputat

D'aquest fil també penja, en certa manera, la imputació del regidor de Capgirem Vic, Joan Coma Roura. La seva intervenció en el ple en què es va donar suport al decret del Parlament el portarà d'aquí a uns dies a l'Audiència Nacional. No ha estat d'ofici, però, la seva imputació. Ha estat per la denúncia de Josep Anglada de Plataforma Vigatana que va enviar tota la documentació a la Guàrdia Civil. "Vaig obrir diligències a la Guàrdia Civil i vaig portar tota la documentació del ple", admet Anglada a El Nacional. Josep Anglada va demanar que es retirés la moció, però ningú li va fer cas.

Joan Coma Roura de Capgirem Vic, formació lligada a la CUP, va fer el seu parlament en la línia de la resta de regidors de Catalunya, amb un clar sentit cap a la desobediència i amb un missatge clar cap al partit del govern de Vic, en aquest cas CDC: "Deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del Tribunal Constitucional, que considerem mancat de legitimitat i competència. Desobediència, fa temps també que ho reclamem. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita, caldrà trencar els ous. I aquesta declaració significa un clar pas endavant cap a la construcció de la República catalana". La frase "per fer la truita, caldrà trencar els ous" es malinterpreta, segons Coma. L'expressió, que utilitza habitualment de manera col·loquial, no té cap més voluntat que il·lustrar la necessitat de fer alguna cosa més que declaracions: "Només fent declaracions, no s'aporta res. S'han de començar a fer accions reals". I se'n fa creus que aquestes frases fetes no es puguin dir en ple segle XXI.