El fiscal cap anticorrupció, Manuel Moix, ha presentat la renúncia irrevocable al càrrec per “motius personals” arran de l'escàndol de l'offshore panamenya. Així ho ha anunciat el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, que en compareixença pública ha assegurat que ha acceptat la renúncia malgrat defensar que “no hi ha motius per a la seva destitució", ja que segons la reglamentació de l'estament judicial, “ningú està obligat a comunicar una herència als seus superiors”. "No ha comès cap irregularitat ni il·legalitat", ha afegit Maza.

El càrrec de Moix havia quedat molt tocat en les darreres jornades, un cop es va fer públic que era propietari des del 2011 del 25% d'una societat al Panamà, heretada després de la mort del seu pare. El fiscal en cap anticorrupció ha estat al càrrec només 87 dies i la seva gestió ha estat qüestionada arran de l'enfrontament amb altres fiscals per discrepàncies en la investigació d'alguns casos de corrupció, en especial el cas Lezo.

De fet, tot apuntava que aquest mateix dijous, Maza li demanaria explicacions i que Moix al·legaria cansament i la voluntat de no posar en risc la imatge de la Fiscalia per presentar la dimissió.

Assumir l'impost

La societat, que no ha estat dissolta perquè un dels germans no podia assumir-ne les despeses, està declarada a Hisenda. De fet, el mateix Moix va assegurar que no es va dissoldre l'offshore per estalviar-se els 90.000 euros que hauria hagut de pagar d'impostos. Aquesta societat hauria estat constituïda pel seu pare, Manuel Moix Martínez, el 1987 a Panamà i només estava a nom seu.

El pare no va deixar testament quan va morir el 2011 i, precisament per això, els quatre germans van haver d'assumir l'impost de successions per declarar la societat. Tot i que l'han posada a la venda pel mateix preu declarat a Hisenda —tot i que ara ja s'ha rebaixat fins a més de la meitat—, encara ningú no s'ha interessat a comprar-la.

El fiscal hauria proposat cedir el seu 25% als seus germans, que es van negar a acceptar-lo per no haver d'assumir encara més despeses pel manteniment de la propietat. Una de les germanes seria l'encarregada d'administrar la societat i, segons fonts citades pel diari, el fiscal no hauria intervingut mai en el seu control.

Crítiques a Moix i Maza

El clam ha estat unànime entre els partits de l’oposició al Congrés per celebrar la dimissió de Moix, alhora que d’altres han refusat les paraules de Maza.

“La dimissió arriba malament i tard perquè fa temps que hauria d’haver deixat el càrrec. Mai hauria haver estat nomenat un fiscal que era el preferit d’un presumpte corrupte”, ha dit el portaveu de Ciutadans, José Manuel Villegas, en al·lusió a les converses en què el detingut Ignacio González parlava així de Moix amb Eduardo Zaplana. 

Villegas ha demanat més tard la dimissió de Maza i del ministre de Justícia, Rafael Catalá, per ser els superiors de l'exfiscal Anticorrupció. Així mateix, ha denunciat les paraules del primer per considerar que no hi havia motius per a la renúncia de Moix.

En declaracions als periodistes durant la seva visita a la Fira del Llibre, el secretari general socialista Pedro Sánchez ha assenyalat el canvi de parer de l'executiu espanyol, "que fa dos dies el defensava", però considera que la notícía arriba tard. "És una mostra més que aquest Govern ni defensa l'exemplaritat de les institucions públiques, ni està posant damunt de la taula les mesures per acabar amb la corrupció", ha afegit.

Des d'Unidos Podemos, Rafael Mayoral ha instat els socialistes a donar suport a la seva moció de censura a Rajoy. "Les forces democràtiques han d'assumir si en són, i si estan disposades a desallotjar el Partit Popular o si continua la triple aliança" entre PSOE, PP i Cs, ha dit Mayoral. 

També s'ha pronunciat així la diputada del PDeCAT, Lourdes Ciuró, en unes paraules a El Nacional. "És un escàndol que per al Fiscal General de l'Estat tenir un compte secret en un paradís fiscal, com té Moix, sigui irrellevant", ha dit. Per aquest motiu, considera que Catalá hauria de destituir Maza també. 

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, al seu torn, ha exigit la creació d'una comissió de la veritat que contribueixi a "enterrar la impunitat" que considera que existeix a Espanya, per no caminar cap al "caos" i la "caiguda de la democràcia".