La Conselleria d'Interior està citada pel proper 16 de gener del 2018 pel procés per haver nomenat el nou Major dels Mossos d'Esquadra. La jutgessa del Contenciós Administratiu número 7 de Barcelona, Maria Jesús Campo Güerri, ha acceptat la demanda del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), que denuncia irregularitats en les bases de la convocatòria de la plaça. Tot i el procés judicial obert, dimarts Josep Lluís Trapero va pendre possessió del càrrec durant un acte al Palau de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont.

La plaça estava vacant des del 2007, quan va marxar Joan Unió, únic Major dels Mossos d'Esquadra fins ara. Es va tornar a convocar el novembre passat i els últims mesos ha estat envoltat de polèmica perquè, segons diverses fonts, Interior el va convocar expressament per a Trapero, i perquè l'últim any no ha estat fàcil ni exempt de polèmiques al voltant del fins ara cap dels Mossos d'Esquadra.

Des de la paella a casa Pilar Rahola fins el polèmic cas de Rubí on dos Mossos van quedar ferits per un ciutadà que va acabar en llibertat abans de declarar davant el jutge, arran d'una trucada del mateix Trapero, i passant pels interrogants sobre quin paper tindran els Mossos en tot el que fa referència al procés d'independència, el màxim comandament del cos policial català ha estat posat en qüestió per diversos sectors, entre ells una facció dels mateixos agents que el mes de desembre van demanar la seva dimissió. 

Enmig del procés exprés que s'ha creat per nomenar el nou Major, el Sindicat de Policies de Catalunya va presentar una demanda davant el Tribunal Contenciós que finalment ha estat acceptada i que ja té data de judici i tot. El sindicat al·lega bàsicament que, tot i ser un càrrec de lliure designació, no s'han complert les bases de la convocatòria. 

Ja no és un càrrec vitalici

Fins ara el càrrec havia estat vitalici. Perquè es tracta del màxim rang i perquè a un mosso no se li poden baixar els galons, segons el reglament. Amb tot, quan es va convocar la plaça, Interior va matisar-ne la seva singularitat. La figura de Major tal com estava concebuda en un principi ha patit algunes variacions. S'han fet ajustaments després de fer l'anunci i els sindicats han mostrat malestar. Ara ser Major "és un càrrec institucional amb galons", segons fonts d'Interior i no té per què ser vitalici per al cap del cos dels Mossos d'Esquadra. 

El canvi respecte al que originàriament representa aquest càrrec és que el Major no té per què ser cap del cos. En el cas que hi hagués un canvi en la Presidència del país o a la Conselleria, o, en el cas que es perdés la confiança en el Major, aquest quedaria rellevat de les funcions del cap del cos. Això també blinda el màxim responsable del cos, que un cop apartat per la direcció política mantindrà galons, sou i posició. Això impedirà que se'l denigri amb destins no propis per la seva posició, com va passar amb l'excomissari en cap Josep Millán. 

El nou cap del cos també seria Major, perquè actualment hi ha dues vacants. La que s'ha convocat ara i la que va deixar el primer i únic Major dels Mossos, Joan Unió, i que no s'ha cobert mai.

La necessitat de tornar a recuperar la figura de Major sorgeix del mateix conseller, Jordi Jané, que veu com el nom del càrrec del màxim responsable dels Mossos d'Esquadra no té fonament jurídic. "Comissari en cap és una figura que no existeix", diuen les mateixes fonts del Departament. I per aquest motiu es decideix recuperar la figura de Major, però amb matisos.

Què diu la demanda

La demanda a la qual ha tingut accés El Nacional denuncia que "al llarg de totes les bases no trobem un sol element que indiqui, ni tan sols amb caràcter mínim, quins són els requisits de titulació, formació, experiència, preparació, aptituds, o un mínim perfil orientatiu que es requereixi per ser el màxim dirigent del cos dels Mossos d'Esquadra".

Segons el reglament dels llocs de treball que regeix els Mossos d'Esquadra, i que regula els requisits per a les convocatòries de lliure designació, han d'incloure "la denominació, el nivell, l'escala, la categoria, l'especialitat si procedeix, el complement específic, la localització dels llocs ofertats i, en el seu cas, el període de permanència mínima, així com els requisits que s'exigeixen pel desenvolupament de les tasques d'aquests".  Segons la demanda, la convocatòria per a la plaça de Major  "'incompleix les prediccions" del reglament en no establir "el complement específic a percebre". Tampoc conten els requisits professionals i de capacitació personal i -subratlla- "en aquest cas exigibles a més a un càrrec de tanta importància com el de Major del cos".

El Sindicat de Policies de Catalunya denuncia que s'ha optat per obviar les característiques del càrrec tot i que les bases de la convocatòria les hagin d'incloure, fins i tot per a places de lliure designació. La demanda detalla que en la confecció de les bases "s'ha optat per obviar aquestes característiques que, al menys amb caràcter general, podrien aplicar-se a l'hora de definir la idoneïtat dels aspirants".

L'informe d'Albert Batlle

Les bases preveuen també un informe preceptiu que ha de redactar el director general de la policial, en aquest cas Albert Batlle. La demanda també fa referència a aquest informe. Diu que "tenint en compte que les bases no disposes quines son les aptituds que aquest informe ha de valorar, no es pot determinar quin és l'aspirant més idoni". I remarca que "des d'un punt de vista pràctic fa impossible la formulació del citat informe per absència de criteri" i per això arriben a la conclusió que això "ha de conduir a la nul·litat de les bases, en no permetre una adequada valoració dels aspirants d'acord amb el perfil professional necessari". 

La demanda denuncia que "cal indicar el contingut del lloc de treball i els requisits necessaris, independentment de la valoració discrecional" i subratlla que les bases que s'han fet per a la convocatòria de Major "requereixen simplement que sigui funcionari del cos dels Mossos d'Esquadra i que tingui la categoria de comissari" i que això no permet arribar a la "ponderació suficient entre els requisits d'un lloc de treball com el de Major del cos i els requisits mínims pels aspirants a un lloc d'aquesta responsabilitat". 

El SPC demana la anul·lació de les bases per al càrrec de Major amb "totes les conseqüències legals", cosa que podria provocar que Interior retirés els galons de Major del cos a Josep Lluís Trapero en el cas que la jutgessa doni la raó al sindicat. Caldrà esperar, però, primer el judici fixat per al gener del 2018. 

Un nomenament polèmic

El director dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle, va anunciar el mes de març del 2016 en una reunió amb la cúpula de la policia catalana que la conselleria d'Interior havia decidit recuperar la figura del Major a la policia catalana, vacant des que el 2007 quan Joan Unió va deixar el cos.

Des d'aleshores, el màxim poder a la cúpula policial l'han ocupat Josep Milán, actualment comissari dels Mossos a Girona, i el mateix Trapero, que va ser nomenat a l'abril del 2013 per l'aleshores conseller Ramon Espadaler, comissari en cap. 

Trapero, que és el primer màxim responsable policial dels Mossos d'Esquadra que ha desenvolupat tota la seva trajectòria en aquest cos, ha exercit en diferents àrees de la policia catalana, encara que la seva màxima especialització li va arribar a l'àrea d'investigació criminal, de la qual va ser nomenat cap de la comissaria general.

Qui ha estat únic aspirant a Major, i que compta amb la màxima confiança del conseller d'Interior, Jordi Jané, ha estat qüestionat els últims mesos per sindicats dels Mossos d'Esquadra, que han demanat la seva dimissió perquè la policia catalana va deixar en llibertat un detingut que va envestir un agent a Rubí (Vallès Occidental), a qui va confondre amb un assaltant. 

El malestar va derivar el 22 de desembre passat en una concentració d'agents de paisà, vestits amb nassos de pallasso i barrets de Pare Noel, a les portes del restaurant on la cúpula de la Direcció General de la Policia celebrava el sopar de Nadal.