El diari NY Times ha fet un reportatge en la seva edició europea sobre l’ Alguer i l’ha definit com “el darrer bastió de la llengua catalana a Itàlia”, tot fent un recorregut històric, cultural i econòmic per l’illa italiana.
El rotatiu destaca la importància de la llengua catalana en la cultura italiana encara que n’adverteix el risc de desaparició: “Mentre que la tradicional insularitat de l’Alguer ha ajudat a preservar el català, l’idioma està lluitant per sobreviure fins i tot aquí. Únicament una quarta part de 43.000 habitants parlen català com a llengua principal”.
El diari destaca el cens de 1921 i assegura que “pràcticament tothom parlava català”, i diu que, actualment, no té incidència en l’àmbit escolar i juvenil
El NY Times, a més, explica que el català no només ha de competir amb l’italià com a llengua, sinó amb altres com el sard i adverteix que no és “fàcil escoltar-lo al carrer”.
Dictadura i educació
El propi mitjà es fixa en el fenomen del dictador Francisco Franco i assegura que mentre que a la Península Ibérica va patir un ressorgiment a patir dels anys setanta això no va passar a Itàlia, que encara que no va ser prohibit, tampoc va es va fomentar el seu ús.
Al mateix temps, malgrat la llei italiana de 1999 i que pretén la defensa de les 12 llengües minoritàries del territori, inclús el català, molts treballadors públics es queixen que no es fomenta el seu ús als ens públics.
El diari destaca que el mitjà educatiu italià ha estès la idea que el català no és útil i que ensenyar diversos idiomes amb l’italià pot ser confús, i que actualment, hi ha una prova a algunes escoles amb classes de català. Ara mateix hi ha tres associacions que ofereixen classes de català a 150 adults però únicament té una durada de sis mesos.
Claudia Crabuzza
El NY Times destaca el testimoni de la cantant local de 41 anys, Claudia Crabuzza, que malgrat no fer servir el català amb la seva família i parella va decidir impulsar el seu nou disc en aquest idioma i va guanyar reconeixements a Itàlia.
Crabuzza té familia a l’Alguer i feien servir el català com a llengua materna i ella, n’ha volgut recuperar aquesta tradició.