L’ABC diu avui que el president Torra afavoria l'assalt i presa del Parlament pels CDR en resposta a la sentència de l’1-O. Explica que ho ha declarat un dels detinguts dilluns passat. Al pas que anem, un o altre declararà que va orquestrar l’assassinat del president Kennedy. A la imatge de portada, el tabloide monàrquic edita una fotografia de Torra perquè sembli Nosferatu, M —el vampir de Düsseldorf— o un d’aquells personatges sinistres que tan bé protagonitzava el difunt Peter Cushing. Quina por. És una portada per desar-la amb pany i clau perquè, clarament, no és per deixar-la a la sala d’estar en horari infantil.
Si estàs pensant com se’ls hi acut, no t’hi trenquis més el cap. No són els únics, encara que siguin els més bèsties. Aquí van cinc cèntims. En un altre diari, un periodista escriu que este grupo radical de los CDR compraron (sic) sustancias para la fabricación casera de explosivos. Al paràgraf anterior reprodueix l’ordre de presó del jutge, que parla d’alto nivel de profesionalización (d’aquí els “explosius casolans”) i també de estructura jerarquizada dels fins ara desconeguts Equips de Resposta Tàctica (ERT). No cal gaire estructura per jerarquitzar nou persones, oi? El redactor, però, ni s’estranya de la dissonància entre unes afirmacions i altres. Les engalta una darrera de l’altra, bon dia passi-ho bé.
Diversos diaris reprodueixen també que els nou detinguts el dilluns “tenien plans per a col·lapsar les comunicacions a Catalunya” o que “preparaven una onada d’explosions per l’1-O”. Aquest dijous, un dels diaris més aficionats a reproduir els atestats de la investigació i presentar-los com la versió definitiva dels fets, va haver de renunciar a publicar uns perfils dels detinguts que havia encarregat perquè no hi havia res que encaixés amb el relat de terrorisme que ells mateixos contribueixen a fabricar. Els detalls que havien pogut esgarrapar corresponien a les vides d’unes persones qualsevol. Aquests són els terroristes que volien “col·lapsar” nosequè?
I així gairebé tot. Aquest és el nivell. La qüestió és la de sempre: a qui aprofiten aquestes mentides i manipulacions? Al periodisme segur que no.
