Ara fa tot just poc més d’un mes que Marta Ribas Frías va assumir les regnes de l’ecosocialisme català, amb un 91% dels vots, conjuntament amb David Cid i Ernest Urtasun. Rubinenca, jove, té només 41 anys, té clar que el partit hereu del PSUC fundat el 1987 no ha de fondre’s en una nova plataforma política, sinó enfortir-se. Diputada al Parlament només des del 2012 assegura a El Nacional que els ritmes frenètics del moment polític actual li han fet agafar experiència amb rapidesa, si bé lamenta que s’hagi endut per davant els seus antics líders, Joan Herrera i Dolors Camats. Ara busca fer pressió per tornar al consens del dret a decidir, sense confluir en cap cas amb CDC en unes generals, i reivindicant que el referèndum sobre la independència no pot estar condicionat a un fracàs d’una reforma constitucional o d’un nou Estatut, com plantejava el líder del PSC, Miquel Iceta, a aquest diari. 

Des de Guanyem Barcelona aposten per la dissolució dels partits que s'integrin en la nova plataforma política catalana d'esquerres que impulsa Ada Colau. Heu negat en diverses ocasions que us ho plantegeu. La posició és unànime dins del partit?
La posició és absolutament unànime i el que estem defensant en uns documents que s’estan debatent ara de cara al procés de l’Assemblea Nacional és enfortir Iniciativa. Anem a fer més Iniciativa. Per fer què? Per poder fer millor i més potent aquest nou subjecte polític català. Creiem que cal una ICV forta, una EUiA forta, un Podem fort, un Guanyem fort. Que tots estiguem el més sans, positius i propositius possibles farà una plataforma més forta. I en aquest sentit, evidentment, nosaltres estem fent els nostres deures. 

Asseguren que sense fusió hi ha el risc que cadascun dels partits porti als debats les tesis comprades.
Crec que és un procés que hem de fer tots plegats i hem d’anar dissenyant perquè tots ens hi sentim còmodes. I no només per això, sinó perquè sigui útil per poder construir alguna cosa que vagi allà on volem anar. L’objectiu no és construir per construir. L’objectiu és construir un subjecte que ens permeti ser hegemònics a Catalunya, no només dins l’esquerra, sinó per fer fora l'hegemonia de Convergència d’aquest país d’una punyetera vegada. Això és el que hem de perseguir tots i ho hem de fer de la manera més útil, on hi pugui participar tothom. No només els que ja hi som, sinó molta més gent. Això és més fàcil d'una o altra forma? És el debat del com que hem d'anar elaborant entre tots plegats. Segur que totes les idees són bones i cap és perfecte. La millor fórmula possible serà la combinació de totes elles. Cal que cada capital sumi en un mateix objectiu i direcció. 

Un dels punts que s’ha reivindicat com a positiu des de Barcelona En Comú és que els càrrecs de direcció no són escollits en funció de quotes.
Nosaltres apostem perquè els càrrecs d’un nou subjecte polític siguin escollits per primàries. Que tothom participi com una persona més, vingui d’on vingui, sigui d'una organització o sigui a títol individual. I aquesta tampoc és la fórmula que s’ha utilitzat a BComú. Creiem que hi ha coses a millorar de les experiències tingudes, tant de les coalicions que volem superar com a fórmula com, fins i tot, coses que no han acabat de funcionar en el cas de Barcelona. De tot plegat n'extraiem que cal un espai conjunt que superi coalicions, d'una absoluta democràcia interna, amb primàries, i amb una construcció feta des de baix. El model de BComú ha estat exitós a Barcelona, però Catalunya és un territori molt divers. Un model que serveix per a una ciutat, no serveix per a tot el territori. Hem de parlar de tots els elements molt més complexos que comporta fer un partit a nivell català, que ha de tenir aliances a l'Estat, a nivell europeu i mundial. Esperem que no sigui un procés llarg, però no és senzill ni tampoc curtet.

Us plantegeu la possibilitat que en aquesta nova plataforma política gent que no sigui militant dels partits que la conformen puguin també tenir veu i vot?
No només ens ho plantegem, sinó que és un objectiu. En Comú Podem, Catalunya Sí que es Pot i Barcelona En Comú, ens han demostrat que hi ha molta gent que no estava participant en partits polítics, que no participarà mai en partits polítics, que vol implicar-se no només en les campanyes, però que vol continuar treballant activament després. Aquest és un dels motius que llegim per dir que hi ha d’haver un subjecte polític articulat a nivell de tot Catalunya no només per guanyar eleccions, sinó per permetre la participació política de tothom.

(A la nova plataforma) És un objectiu que els no-militants tinguin veu i vot 

Amb vot també?
Evidentment.

Però això no pot acabar generant una mena de militància només de la plataforma que vagi en el sentit plantejat des de l’entorn de Guanyem Barcelona? És a dir, una mena d’inici de fusió progressiva?
Crear un espai polític conjunt que superi la lògica de coalicions, de quotes, com s’han fet fins ara, crec que ho compartim absolutament. El nom que li posem a la cosa i el detallet és el que hem d’anar parlant i hem d’anar definint. Però nosaltres encara estem parlant internament a nivell d’Iniciativa.

Ens podríem trobar amb algú d’ICV que estigués dins la plataforma i votés en contradicció amb allò que el partit considera?
És anar ja tres pobles endavant... (riu)

El que ells diuen és que no volen que les persones portin les tesis ja comprades de casa...
Això ho pot pensar algú que no coneix la gent d’Iniciativa. És habitual que hi hagi debat polític, diferències, que la gent s’expressi si no hi està d’acord... No som un exèrcit, tenim la nostra pluralitat interna.

Llavors ens hi podríem trobar?
Només faltaria. Com ens trobem de forma habitual dins d’ICV, on les coses no s’aproven per unanimitat. Hi ha debat polític i, de fet, és molt interessant i també és un objectiu principal que en aquest nou subjecte hi sigui. No ens val una fórmula d’una cúpula que decideix i un exèrcit que obeeix.

Des que va arribar la confluència catalana, com ha canviat la relació que teníeu amb EUiA?
És més dolça que en altres moments. Són companys amb què compartim una cultura política, unes formes de fer política molt més àmplia que no pas amb els altres amb qui participem i cooperem en aquests espais. El que passa és que potser és menys visible perquè ara hi ha molts més actors.

En termes de procés sobiranista, fins a quin punt està disposada a arribar ICV per la via unilateral? Perquè sí que heu plantejat desobediència pel que fa a la sanitat universal, la llei de pobresa energètica...
No té res a veure això amb el procés sobiranista. Nosaltres seguirem dient que s’han de defensar els drets humans per damunt de lleis injustes i, per tant, cal batallar contra elles i utilitzar totes les eines que tens. Nosaltres no apostem, en cap cas, per la via unilateral de Junts pel Sí i la CUP.

En tot cas només seria via unilateral per qüestions que refereixin als drets humans.
És que no és una via unilateral això.

Desobediència?
Exacte. És com es va acabar amb la mili, amb la segregació racial, aconseguir el vot de les dones... A partir de la lluita des del carrer, institucions, i amb totes les eines possibles. Fins i tot cal, a vegades, una certa desobediència a lleis injustes per aconseguir drets humans. No té res a veure amb unilateralitat en el concepte amb què avui es parla a Catalunya. 

Si es compleix amb el full de ruta i d’aquí 16 mesos es produeix una votació sobre una nova Constitució catalana, Catalunya Sí que es Pot pot acabar demanant el vot favorable?
Crec que és el senyor Junqueras, el senyor Mas, el senyor Homs, fins i tot Puigdemont, que aquests dies ja estan dient que la via unilateral no va enlloc. No ho diuen així, però ens diuen que no els preguntem pels 18 mesos, que els interessa negociar amb l’Estat un referèndum... És simplement una qüestió de sentit comú. Ens toca tornar a tocar de peus a terra. Amb un 48% de suport no hi ha via unilateral possible. Però fins i tot si hi hagués més d’un 48%, no hi hauria reconeixement per part de l’Estat, per part de la UE, reconeixement internacional de la via unilateral. Ens cal anar a aconseguir allò que realment sigui viable, per aconseguir fins i tot la independència, que és fer el referèndum. Però pactat i, per tant, reconegut per la UE, per l’Estat. És l'única via transitable per la independència. Això ja comencen a dir-ho altres independentistes, més enllà dels que també estan dins d’ICV, que ja porten dient-ho des de fa temps.

Encara que hi hagués més d'un 48% el 27S, no hi hauria reconeixement internacional de la via unilateral

Tornarem al referèndum... Però en línia amb la pregunta anterior, membres de la vostra confluència han participat en les trobades per elaborar una nova Constitució catalana. Per què hi ha aquesta implicació, doncs?
A CSQP defensem un procés constituent, en el sentit que creiem que a Catalunya, Espanya i Europa ens cal fer un debat sobre quins són els drets essencials de ciutadania que cal garantir, en quines lleis i vies legislatives... En això estem i estarem.

Si Junts pel Sí no aconsegueix pactar els pressupostos amb la CUP i torna a la pantalla del referèndum, que implicaria no destinar diners a la desconnexió, es podria entendre amb CSQP?
L’element no és quins diners destinen a la desconnexió. Crec que ha quedat clar en el Ple d’Emergència Social, va quedar clar a la sessió de control de l’anterior, que els elements principals que CSQP posa a debat per uns pressupostos és un element de justícia social i de gènere. Volem uns pressupostos redistributius de debò amb replantejaments de política fiscal i econòmica. Que es posin més impostos als més rics per tenir més recursos per als més pobres. Volem uns pressupostos que apostin pels serveis públics. Aquests són els elements essencials.

Teniu esperança que puguin tirar cap aquesta via?
De moment, al ple d'emergència no es va ser valent per aprovar certes propostes en aquest sentit, ni tampoc en propostes fiscals que fèiem grups com CSQP. Tornarem a posar oportunitats damunt la taula perquè el Govern es vagi pronunciant, i esperem que al més aviat possible sigui amb una proposta de pressupostos.

Es diu que una de les conseqüències del procés ha estat que una generació de polítics nova s’ha cremat, per exemple Dolors Camats i Joan Herrera. 
No sé si és una conseqüència del procés, però sí que és una conseqüència dels ritmes, de la forma de fer política que tenim actualment. En els últims anys ha estat acceleradíssim, crematístic. Però igual que crema ràpid fa que n’aprenguis molt ràpid. Tinc la sensació que jo, que només porto de diputada des del 2012, i que a algú potser li sembla molt de temps, he après moltíssim. Tinc la sensació d’haver viscut moltes coses, segurament moltes més del que passava abans en quatre anys. Són uns tempos que a la que es refredin podrem analitzar què han tingut de bo i de negatiu. I molt probablement de negatiu serà que s’haurà cremat generacions senceres de gent molt preparada per la política, molt més ràpid del que hauria estat normal.

Els ritmes polítics actuals hauran cremat generacions senceres de gent molt preparada per la política

Tornant ara sí al referèndum... Dieu que el PSC ha tornat a aquesta pantalla. Miquel Iceta plantejava la via canadenca en cas que fracassi la reforma constitucional i un nou Estatut. Podríeu arribar a acceptar aquesta fórmula per una investidura del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez?
Nosaltres estem defensant que cal fer un referèndum al més aviat possible, de forma pactada, pactant pregunta i fórmules, de quines majories requeriria perquè tingui conseqüències... El PSOE i el PSC s’han anat movent i a Espanya s’estan movent moltes coses. Hi ha més de 5 milions de vots per forces que aposten perquè es permeti el referèndum a Catalunya. Hi ha prop de 100 diputats al Congrés que aposten pel reconeixement de l’autodeterminació de Catalunya. La UGT acaba d’escollir un secretari general que creu en el dret a decidir, tot i una campanya anticatalanista. Estan passant coses a Espanya, i molt accelerades. El PSOE està evolucionant el seu discurs. Jo espero veure’l evolucionar força més. No cap on ho està fent en les últimes setmanes, que amb l’acord amb Ciutadans ha deixat de banda el federalisme. Empenyem-los cap a dins. Ho podem fer.

Empènyer sí, però us acostaríeu per un referèndum sobre la independència només en cas que fracassin les votacions de nou Estatut i Constitució?
Nosaltres tenim un compromís electoral molt clar i és que s’ha de fer un referèndum. 

Per tant, no s’ha d’esperar a la reforma constitucional?
No.

Si CDC torna definitivament al dret a decidir i hi ha noves eleccions generals, es podria donar una confluència pro-referèndum (amb llibertat de vot en els altres aspectes)?
Nosaltres no ajudarem a la dreta, no serem la plataforma per a la seva refundació. Això ho tenim molt clar. El que pretenem és facilitar un espai de tornada a les vies del sentit comú. Cal recuperar un espai ampli de lluita pel referèndum, que no un acord electoral, amb una àmplia majoria d’organitzacions polítiques, socials, culturals, ciutadanes, que puguem sumar en allò que ens uneix a un 80% de la població, segons les enquestes encara, que és el referèndum. Un "acord pel referèndum" en què des de posicions diferents de quin model d’Estat defensem, però tots coincidint en aquest camí necessari. Esperem que hi hagi una àmplia majoria en aquest sentit, d'acumulació de forces, d'anar a buscar aliats a Espanya i Europa. Si ho fem tots, segur que vindran més suports.

Podríem tornar a veure a tres diputats catalans al Congrés demanant el referèndum?
Podria, però no és el nostre objectiu.