Les coses comencen a canviar. L'Ajuntament de Barcelona ha sancionat per primera vegada un cas de racisme immobiliari. El consistori ha conclòs un expedient sancionador de 45.000 euros a la propietat d'un domicili ubicat a la Barceloneta i a l'empresa que el comercialitza per negar la possibilitat de llogar-lo a una persona d'origen marroquí: van argumentar que s’havia triat una altra candidatura malgrat que el pis va seguir buit i disponible setmanes després.
És un cas clar de discriminació per racisme a l'hora de llogar un pis, una infracció prevista a la Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge. "La comunitat marroquina ho pateix molt i vull que el meu cas serveixi d'exemple per a tots els immigrants", subratlla a l'ACN en Redouane Mehdi, la víctima d'aquest cas en concret. Un noi que explica que sovint li demanen d'on és quan truca a una immobiliària.
Mateix nivell de solvència
L'any passat, en Mehdi buscava un pis a Barcelona que li quedés a prop de la feina i va trobar un habitatge que li va semblar adient. Però l'agència no va respondre a la seva petició, tot i que va entregar tots els documents que li van demanar, on demostrava el seu nivell de solvència. "Cada vegada que trucava no em contestaven perquè tenien el meu número identificat, després de molts intents els vaig enviar un correu demanant que esborressin les meves dades i els vaig preguntar si no volien llogar-me el pis per una qüestió de racisme", relata.
Finalment va rebre una resposta per part de la immobiliària: havien triat una altra candidatura. Però no era així. Un amic d'origen argentí de la víctima es va interessar intencionadament pel mateix pis i el va poder visitar, tot i acreditar un nivell de solvència equivalent. L'agent immobiliari sí que va mostrar aquest cop la seva disposició a llogar l'habitatge, tot demostrant que el criteri de la propietat no es basava en la solvència ni en la indisponibilitat del pis.
A l'Oficina per la No Discriminació
Després de confirmar les seves sospites, Mehdi va portar el seu cas a l'Oficina per la No Discriminació (OND). Allà el van estudiar i analitzar conjuntament amb la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), l'entitat que ha estat l'encarregada de desenvolupar tot el procés administratiu de l'expedient sancionador.
"Vam identificar que es tractava d'un cas de discriminació racista i teníem les proves", afirma Mehdi. El procés va ser "molt llarg", però necessari per destapar un cas que pot servir a altres persones "que no saben defensar-se i també pateixen". És la primera vegada que l'Ajuntament sanciona un cas de discriminació en l'accés a l'habitatge per raó d'origen d'aquest tipus concret, ja que anteriorment va intervenir davant el cas d'un anunci d'un pis que s'oferia només a persones espanyoles.
La multa és una fita administrativa, ja que és molt complicat poder provar la discriminació racista en l'accés a l'habitatge. Manquen sovint proves objectives (no se sol deixar constància escrita o enregistrada), quelcom que limita l'actuació de l'administració pública en la seva obligació de perseguir aquestes actuacions. La falta de proves també afecta les denúncies, ja que les víctimes relativitzen i normalitzen la discriminació i acaben per no denunciar. Tot i això, l'OND ha obert tretze expedients sobre la vulneració del dret de l'habitatge en el primer semestre de 2021, quatre que en el mateix període de l'any passat i vuit més que l'any 2019.
Per conèixer la situació actual sobre la discriminació racista en el mercat de lloguer d'habitatges, l'Ajuntament de Barcelona va fer un estudi que va assenyalar que les sol·licituds amb noms àrabs rebien un 20% menys respostes que les que portaven un nom autòcton. "L'objectiu no és multar, sinó transformar, de fet ens agradaria no haver-ne de posar cap més", afirma a l'ACN el regidor de Drets de la Ciutadania, Marc Serra.