Tal dia com avui de l'any 1819, fa 198 anys, naixia a Barcelona el que seria, anys més tard, el primer president de la Primera República Espanyola (1873), Estanislau Figueras i de Moragas. L'any 1844, amb vint-i-cinc anys, es va traslladar a Tarragona per iniciar la seva carrera professional com a advocat. Set anys més tard (1851), encapçalaria la llista com a candidat del Partit Democràtic per la circumscripció de Tarragona, que el portaria a exercir com a diputat a les Corts espanyoles. També seria nomenant president de la Junta Revolucionaria provincial de Tarragona entre els anys 1851 i 1854, que anticipaven el Bienni Progressista (1854-1856).

L'any 1854 es va produir una sèrie de pronunciaments militars que pretenien liquidar el govern del Partit Moderat, que governava amb l’únic suport de la reina Isabel II, la reina mare Maria Cristina i l'anomenada “camarilla de Palacio”. Els generals Espartero i O´Donell aconseguirien implicar les classes populars en la seva causa, i provocarien la caiguda del govern. Durant el Bienni Progressista s'introduirien reformes substancials, com el nomenament del govern —que passava de mans de la reina a les Corts—, la restauració dels jurats populars o la recuperació de la Milícia Nacional. En aquell procés reformista, Figueras emergiria com una figura política destacada a nivell estatal.

Posteriorment es produiria un procés involucionista que portaria Figueres a l'exili a Portugal. La seva destacada actuació en el projecte de descentralització administrativa i la desamortització eclesiàstica, l'havia enfrontat amb els sectors més reaccionaris de l'Estat, que havien promogut un procés judicial que havia acabat amb condemna de presó. Després del triomf de la Revolució de 1868 (dels generals Prim, Serrano i Topete) va retornar i amb Francesc Pi i Margall, antic empleat del seu despatx d'advocats, van impulsar la creació del Partit Federal —que recollia les aspiracions d'autogovern de Catalunya— i del diari La Igualdad, que defensava la doctrina federalista.

Un any després, el 1869, seria un dels principals promotors del Pacte Federal de Tortosa, signat per tots els representants dels comitès republicans i federals dels territoris de Catalunya, País Valencià, Aragó i Illes Balears, que postulaven la restauració de la confederació política catalanoaragonesa dins de l'Estat republicà espanyol. Finalment, després de l'assassinat del general Prim i de l'abdicació del rei Amadeu I, seria proclamada la Primera República Espanyola, i el Partit Federal, que comptava amb suports importants arreu del territori estatal, proposaria Estanislau Figueras, que la presidiria entre l'11 de febrer i l'11 de juny de 1873.