Tal dia com avui de l’any 1162, fa 862 anys, a Borg Sent Dalmatz (llavors comtat independent de Provença), moria Ramon Berenguer IV, comte independent de Barcelona i príncep (home principal) de l’Aragó. Ramon Berenguer IV va morir en aquella vila de la Provença mentre feia el camí de Barcelona a Torí per a entrevistar-se amb Frederic Barba-roja, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Des del mandat del seu pare i antecessor, Ramon Berenguer III, el comtat de Barcelona —tradicional aliat del Pontificat— havia basculat cap al bloc imperial, en el conflicte que enfrontava els dos sobirans més poderosos del continent (papa i emperador) i els seus respectius aliats.
Ramon Berenguer IV passaria a la història com l’artífex de la unió dinàstica del comtat independent de Barcelona i del regne de l’Aragó (1150). Però, en canvi, és menys conegut per la seva obra conqueridora. Abans de la unió dinàstica, va completar l’expansió iniciada pel seu pare, Ramon Berenguer III, i va incorporar als dominis comtals de Barcelona els territoris de la vall baixa de l’Ebre, amb la ciutat de Tortosa (1148) i de la vall baixa del Segre, amb la ciutat de Lleida (1149). Amb les conquestes catalanes de Tortosa i de Lleida, el mapa de Catalunya (llavors el país dels comtats independents catalans, liderats per Barcelona) prenia el seu dibuix definitiu.
La conquesta catalana dels territoris de Tortosa i Lleida va tenir una extraordinària importància en la culminació de l’acord d’unió dinàstica entre Barcelona i l'Aragó. Els aragonesos sempre havien ambicionat una sortida al mar seguint el curs de l’Ebre. El rei aragonès Alfons el Bataller havia intentat repetidament, però sense èxit, la conquesta de Lleida i de Tortosa. L'Aragó va restar sense sortida al mar, mai la tindria, i aquest fet en condicionaria la història. A la recta final de les negociacions per a la unió dinàstica (1149-1150), la possessió catalana de Lleida i Tortosa intensificaria la feblesa dels aragonesos.
La incorporació catalana de Lleida i Tortosa també va tenir una gran importància en la futura expansió del Casal de Barcelona. L’any 1151, Ramon Berenguer IV va signar un acord amb el rei Alfons VII de Lleó, en aquell moment el monarca més poderós de la Península (Tractat de Tudillén), pel qual el Casal de Barcelona es reservava, per a un futur, la conquesta i ocupació dels regnes taifes de València, Dénia i Múrcia. Vuit dècades després, el rei Jaume I iniciaria la conquesta del País Valencià (1232) i un segle i mig més tard, el rei Jaume II culminaria el projecte de Ramon Berenguer IV, amb la incorporació de la vall baixa del Segura als dominis del Casal de Barcelona (1305).