Des del dia 6 de juny i fins aquest diumenge dia 9 s'estan celebrant les eleccions al Parlament Europeu. Els resultats, però, no se sabran fins tard, perquè els col·legis electorals a Itàlia tanquen a les 11 de la nit, i fins a aquella hora no es preveu que es donin a conèixer els primers resultats, per no influir. La voràgine informativa ha fet que aquests dies s'hagi parlat molt d'aquestes eleccions. Ara bé, tenen algunes peculiaritats que cal esmentar per no fer-ne un embolic després.
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
➕ Crisi d'identitat a la UE per falta de diversitat entre els eurodiputats
➕ Una quarta part de les donacions polítiques de la UE van a partits extremistes
Actualment, el Parlament Europeu té 705 escons, davant del màxim permès pels tractats de la UE que en determinen 751. Després de la sortida del Regne Unit de la UE el 31 de gener del 2020, i amb la pèrdua dels 73 diputats del país, 27 diputats addicionals de 14 estats membres es van incorporar al Parlament, per ocupar aquests escons. En aquestes eleccions, les del 2024, un total de 720 diputats seran escollits al Parlament Europeu i això és un augment de 15 diputats respecte al Parlament sortint. Espanya, en aquest cas, en guanya dos.
Cal tenir en compte que els diputats del Parlament Europeu es reuneixen en grups polítics; no s'agrupen per nacionalitats sinó en funció de la seva afiliació política. Actualment, hi ha set grups polítics al Parlament Europeu. Són necessaris 23 membres per constituir un grup polític; a cada grup ha d'estar representada almenys una quarta part dels estats membres. Els diputats tenen prohibit pertànyer a més d'un grup polític i els que no pertanyen a cap formen part dels no inscrits. Els tres europarlamentaris actuals de Junts, per exemple, o els 21 del partit hongarès Fidesz són diputats no adscrits.
Parlament Europeu
Cada grup polític s'ocupa de la seva pròpia organització interna i abans de cada votació al ple, els grups polítics examinen detalladament els informes elaborats per les comissions parlamentàries i presenten esmenes. La posició que adopta el grup polític es determina mitjançant un debat intern. No es pot obligar els diputats a votar una opció determinada. Històricament, sempre hi ha hagut dues grans famílies dominants al Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu i els Socialistes i Demòcrates. Però n'hi ha d'altres, com Renew Europe (on hi trobaríem Ciutadans, PNB o Coalició Canària), Els Verds/Aliança Lliure Europea (ALE) (amb Sumar o ERC), Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) (Vox), Identitat i Democràcia i l'Esquerra (Podemos, IU o EH Bildu).
La participació i l'extrema dreta, en el punt de mira
Els sondejos pronostiquen una important pujada a les eleccions europees del 9 de juny dels ultranacionalistes, especialment, a França, Itàlia, Àustria o Països Baixos. I els conservadors els donen la mà per forjar futures aliances. En aquest sentit, sembla que l’esforç de llarga durada per mantenir a les forces extremistes fora del govern a Europa ha acabat oficialment. Durant dècades, partits de diferents colors s’han esforçat per teixir aliances i barrar-los el pas. Però el cordó sanitari ja ha quedat relegat, ja que els partits populistes i nacionalistes guanyen força en tot el continent.
Malgrat ser unes eleccions molt importants, de fet, més que les de cada país individualment, la participació sempre ha estat molt baixa. El dibuix del parlament dependrà de la participació. Una participació que decidirà moltes coses. I és que un gir a la dreta o a l'extrema dreta, podria significar canviar estratègies i virar el rumb de la UE com a actor global. La participació en les eleccions europees sempre ha estat baixa des que van començar les votacions el 1979. En les últimes eleccions del 2019, el 50,7% va ser un rècord. La participació més baixa, menys del 43%, es va registrar el 2014.