Jornada de reflexió. Aquest diumenge se celebren eleccions europees i ja serà l'últim dia de votacions. Cal recordar que alguns països van començar a votar el dia 6, d'altres aquest dissabte, i la majoria acaben aquest dia 9 de juny. Els resultats, però, no se sabran tan de pressa com es voldria, ja que els col·legis italians estaran oberts fins a les 11 de la nit. I, per tant, no es donaran a conèixer els resultats fins que tots els col·legis dels diferents països de la Unió Europea estiguin tancats, per no interferir en la intenció de vot.
➕ Crisi d'identitat a la UE per falta de diversitat entre els eurodiputats
➕ Una quarta part de les donacions polítiques de la UE van a partits extremistes
➕ Eleccions europees: la fi del cordó sanitari contra l'extrema dreta?
➕ Eleccions europees: les dades de la migració, una carpeta feixuga per a la UE
➕ Eleccions europees marcades per la guerra a Ucraïna i Gaza: què se n'espera?
Però, més enllà de les dades i estadístiques, a qui li importen les eleccions europees? Malgrat ser unes eleccions molt importants, de fet, més que les de cada país individualment, la participació sempre ha estat molt baixa. El dibuix del parlament dependrà de la participació. Una participació que decidirà moltes coses. I és que un gir a la dreta o a l'extrema dreta, podria significar canviar moltes coses estratègiques i virar el rumb de la UE com a actor global. La participació en les eleccions europees sempre ha estat baixa des que van començar les votacions el 1979. En les últimes eleccions del 2019, el 50,7% va ser un rècord. La participació més baixa, menys del 43%, es va registrar el 2014.
Les eleccions europees importen o no?
Amb aquestes dades a la mà, es fa difícil saber quin serà el resultat que en sortirà i també la participació en aquests comicis. El que sí que es pot saber amb dades i percentatges és el sentiment europeista que tenen els catalans, per exemple. Segons una enquesta feta per la seu del Parlament Europeu a Catalunya aquest 2024, només un 16% dels catalans se sent molt europeista, un 39% s'hi sent "bastant", mentre que un 30% s'hi sent "poc" i un 13% "gens". Si les dades s'analitzen segons sexe, edat, lloc de naixement i nivell d'estudis, s’observa que en pràcticament tots els segments són majoria les persones que es consideren molt o bastant europeistes. En sentit contrari, destaquen les dones i el grup d’edat més jove. Els majors de 65 anys són, però, els més europeistes. Per ordre de preferència es veu que, en primer lloc, les persones entrevistades es consideren catalanistes; en segon lloc, europeistes i, en tercer lloc, espanyolistes. Com a dada curiosa, les persones nascudes fora d’Espanya són les que manifesten en major grau que ser europees és una part important de la seva identitat. Les segueixen les persones de més edat i les que no tenen estudis superiors. El grup d’edat més jove és el que destaca com a menys identificat amb ser europeu.
Hi ha interès per la política europea?
Què passa, però, amb l'interès per la política europea? Les persones entrevistades que manifesten que la política europea els interessa entre poc o gens (57%) són més que els que indiquen que els interessa molt o bastant (43%). Un 11% afirma que l’interessa molt i un 32% bastant. Les opcions de resposta "poc" o "gens" interès són majoritàries en tots els perfils. Els homes manifesten clarament més interès per la política europea, també els grups d’edat més grans. També s’observa que a major nivell d’estudis, major interès per la política europea. Entre els menys interessats destaquen els més joves i les persones amb un nivell d'estudis més baix. Cal tenir en compte, que la política catalana i espanyola interessen més. Una de cada dues persones entrevistades afirma estar molt o bastant interessada per aquests àmbits de la política. L’interès per la política europea és significativament inferior. Així, entre les persones enquestades són majoria les opcions poc o gens interès per aquests afers.
Captura enquesta del Parlament Europeu
Què fa la UE?
Un 40% de les persones entrevistades té una opinió bastant positiva sobre la Unió Europea i el seu funcionament i supera les opinions negatives o molt negatives. Tanmateix, un 23% no es decanta i se situa en la categoria intermèdia: ni positiva ni negativa. Tot i això, si esgarrapem una mica més les enquestes, veiem que quan comparem fins a quin punt compta la veu de Catalunya o la d’Espanya a la Unió Europea s’observa que segons les persones entrevistades la d’Espanya supera àmpliament a la de Catalunya: 18% i 44% compta molt o bastant respectivament. Una de cada dues persones entrevistades opina que la veu de Catalunya compta poc i pràcticament un terç creu que no compta gens. El que més destaca d’aquest encreuament és que l’opció de resposta més negativa “no compta gens” és majoritària entre molts perfils. Un cop més, els homes, els grups d’edat mitjana i els nascuts fora d’Espanya són els que consideren en grau més alt que la seva veu compta molt o bastant. Independentment de l’àmbit territorial, la major part de les persones entrevistades creu que la seva veu compta poc o gens. També s’observa clarament que els entrevistats consideren que on més compta la seva veu és a Catalunya, seguit d’Espanya i en darrer terme a la Unió Europea. Malgrat tot, pràcticament tres de cada quatre persones entrevistades creu que és positiu formar part de la Unió Europea. Únicament un 11% pensa que és negatiu i un 15% considera que no és ni positiu ni negatiu.
Qui és qui en les institucions europees?
Ara bé, tot i sentir-se europeistes, hi ha poc coneixement de les institucions europees. Quan s’ha demanat a les persones entrevistades si sabrien dir el nom de les principals institucions europees, més de la meitat no n’ha sabut dir cap. La més coneguda és el Parlament Europeu amb un 29% de mencions en total. El segueix el Tribunal Europeu, amb un 11% i el Banc Central Europeu, amb un 8% de les mencions. La Comissió Europea i el Consell Europeu únicament recullen un 7% i un 6% de les mencions. El Parlament Europeu és considerat molt o bastant important pel 67% de les persones enquestades. En canvi, un de cada quatre el considera poc o gens important.
Quan es pregunta per la confiança en els diferents parlaments s’observa que en tots els casos una àmplia majoria manifesta poc o cap confiança. La institució que genera més confiança és el Parlament de Catalunya, seguida del Parlament Europeu i, a certa distància, del Congrés dels Diputats. També s'ha demanat quin és el tema al qual la Unió Europea hauria de donar prioritat en els pròxims anys. Actuar contra el canvi climàtic ha estat el tema més mencionat, seguit per la immigració. Ara bé, quan s'ha preguntat fins a quin punt les accions de la Unió Europea tenen impacte en la vida dels entrevistats, el 16% ha respost que en tenen molt i el 38% que en tenen bastant. També són molts els entrevistats que consideren que tenen poc (30%) o cap (13%) impacte. Ara bé, les opinions estan dividides pel que fa a les competències que hauria de tenir, mantenir o canviar. Un 39% creu que la Unió Europea té les competències adequades i un 36% que la Unió Europea hauria de tenir més competències. Només un 18% pensa que n’hauria de tenir menys.
Canvi climàtic, guerra i possibles ampliacions
Pel que fa a les polítiques contra el canvi climàtic, el 60% creu que la Unió Europea hauria de ser encara més ambiciosa. Per contra, el 15% pensa que hauria de mantenir els objectius fixats i el 20% considera que els hauria de revisar per no perjudicar les empreses. En relació amb la guerra d'Ucraïna, un 92% està molt o bastant d’acord a donar suport humanitari a Ucraïna. També aplega un suport similar l’acollida de persones desplaçades (90%). La imposició de sancions a Rússia també té moltes més persones a favor que en contra, però un suport global inferior (75%). Al contrari, l’opció de donar suport militar a Ucraïna divideix clarament l’opinió de les persones entrevistades, tot i que la majoria es decanta cap a l’opció de donar suport militar.
La mateixa enquesta pregunta fins a quin punt estan a favor o en contra que la Unió Europea pugui passar dels 27 estats membres actuals a 36. En tots els casos, l’opinió majoritària està a favor de l’ampliació: un 68% està molt o bastant a favor. Aquest suport augmenta significativament (76%) si aquesta ampliació implica ampliar la pau i l’estabilitat a Europa. En canvi, el suport disminueix significativament (61%) quan l’ampliació implica que nosaltres passem a rebre menys fons de la Unió Europea.
Quan s’ha demanat a les persones entrevistades el grau d’acord amb l’entrada de diferents països, Ucraïna és el que obté la mitjana més alta: 6,7. També observem que no hi ha grans diferències en la distribució percentual de la resposta pel que fa als quatre primers països. Clarament, Turquia és el país que concentra menys acord per formar part de la Unió Europea. Així, una de cada tres persones entrevistades ha donat valoracions inferiors o iguals a 4.
Desconeixement de les eleccions europees: quin és el grup d'edat que més vota?
Malgrat interessar-se, les dades diuen que el 59% de les persones entrevistades no sap quan seran les pròximes eleccions al Parlament Europeu. D’entre el 41% que sí que ha contestat a la pregunta, un 23% cita correctament l’any i el període (mes o estació) de les eleccions; el 12% ha sabut concretar l’any i únicament un 6% ha indicat una data equivocada.
A l’hora de decidir el vot (o decidir votar o no votar) a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, una de cada dues persones entrevistades tindrà en compte tant els temes relacionats amb la Unió Europea, com les qüestions relacionades amb la situació política entre Catalunya i Espanya. Tanmateix, el percentatge que declara que tindrà més en compte els afers “domèstics” que els europeus és clarament superior: 26% i 9% respectivament. Per altra banda, una de cada dues persones entrevistades, diu que quan hi ha hagut eleccions al Parlament Europeu, ha votat sempre. Un 20% declara que ho ha fet la major part de les vegades o de vegades. Un 22% que s’ha abstingut cada vegada i un 5%, la major part de les vegades.
A excepció dels dos grups d’edat més joves, la participació en les eleccions al Parlament europeu és clarament superior al 50%. Cal destacar l’elevada participació entre els grups d’edat més grans, els nascuts a la resta d’Espanya i les persones amb estudis superiors. La participació de les dones també és lleugerament superior a la dels homes. El grup que manifesta un intenció més baixa de participar és el més jove. Caldrà esperar per conèixer les dades de participació d'enguany.