L'Hostal de Pinós, el restaurant més antic de Catalunya, celebra avui 500 anys de servei ininterromput. Obert el 26 de setembre de 1524, és l'establiment més longeu del país, amb cinc segles d'història donant menjar a locals i visitants. Ubicat al cim de la Serra de Pinós, al sud de la comarca del Solsonès, l'Hostal es troba a pocs metres del centre geogràfic de Catalunya. Història viva del país a qui avui fem un homenatge per celebrar el mig mil·lenni de servei.
👴🏻 Un miracle al restaurant més antic de Catalunya
500 anys d'història
El Llibre Guinness dels rècords diu que Can Culleretes (Barcelona) és el restaurant més antic de Catalunya, però l'Hostal de Pinós és l'establiment més antic del país que no ha tancat mai les portes. Porta obert ininterrompudament des de 1524, cosa que el fa del tot especial, ja que a Catalunya hi ha milers de restaurants, però trobar-ne un que ja servís plats en els temps del rei Carles V o de la Guerra dels Segadors és ben curiós. Igual que l'origen del restaurant; la llegenda diu que un matí, un veí de Matamargó anomenat Bernat Casas i que anava cap a Biosca s'atura per resar al Santuari de Pinós, construït pels templers l'any 1312 i gestionat des d'aleshores per monjos hospitalers. Segons diuen, enmig de la seva oració, al jove pagès se li apareix la Verge per preguntar-li com va la pesta a tota la comarca. Ell, sorprès, li diu que la malaltia sembla no tenir aturador i que la gent de la zona està perdent la fe, per això ella li proposa la construcció d'una església per lloar Déu i la seva mare. Segons diu el Tribunal eclesiàstic, l'aparició és cent per cent verídica i, efectivament, es construeix l'actual església de Santa Maria de Pinós i l'Hostal del Santuari de Pinós, inaugurat l'any 1524.
Santuari de la cuina tradicional
La cuina que serveix l'Hostal, com no podia ser d'una altra manera, són plats senzills i deliciosos de la cuina tradicional catalana. Plats que fins a l'any 1677 només servies a malalts, peregrins i rodamons i que des d'aleshores van començar a donar a tothom qui hi anés a menjar. El mateix any en què es va gravar la inscripció "Alabat sia lo santíssim sagrament per a sempre/ Veritat és que ostal sense diners no donen res. M [signe marià] i la Immaculada Concepció de Maria Santíssima concebuda sense màcula de pecat original. L'any 1677" a la llinda de la porta de l'entrada del local.
Portar un restaurant no és una tasca gens fàcil; fer-ho al cor de Catalunya, allunyat de les grans ciutats, ho és encara menys; però fer-ho durant cinc segles de manera ininterrompuda és gairebé un miracle. Donem l'enhorabona a qui fa possible un restaurant així i encoratgem tothom a visitar-lo per poder mantenir-lo obert, com a mínim, durant mig mil·lenni més.