El primer ministre d'Israel, Naftali Bennett (Yamina), ha anunciat aquest dimecres que no es presentarà a les eleccions anticipades previstes per a finals d'octubre o principis de novembre, fent un pas al costat. Bennett ha optat per deixar, almenys momentàniament, la política després de la pèrdua de la majoria absoluta. Bennett ja no serà primer ministre, perquè segons l'acord de coalició el seu càrrec passa a Yair Lapid (Iesh Atid), fins ara ministre d'Exteriors. Bennett ha cedit també la direcció de Yamina a la ministra de l'Interior, Ayelet Shaked.

"El primer ministre israelià anuncia que es retira: "Seguiré el meu camí"", indica

Segons alguns observadors de la política israeliana, això dona una oportunitat al líder del Likud, Benjamin Netanyahu, per tornar al càrrec de primer ministre. Una enquesta de la televisió N12 News apunta aquesta possibilitat, amb 34 escons pel Likud, 20 per Iesh Atid i 5 per Yamina. El bloc que dona suport a Netanyahu ocuparia així 58 escons sense Yamina i 63 escons amb Yamina. El bloc contra Netanyahu (excloent la denominada Llista Conjunta) se situaria en 56 escons amb Yamina i 51 escons sense la Llista Conjunta, que tindria 6 escons. La Knesset té 120 escons i la majoria absoluta se situa en els 61.

El govern israelià actual, amb el suport de 8 partits, des de la dreta a l'extrema esquerra passant per un petit partit islàmic, només ha durat un any. A banda de les tensions polítiques pròpies del Pròxim Orient, entre elles la polèmica per la mort de la periodista àrab Shireen Abu Akleh, suposadament per trets de l'exèrcit israelià i la pèssima gestió policial del seu funeral, que va acabar amb càrregues, la seva gestió ha estat trufada de polèmiques. Periodistes del Jerusalem Post assenyalen que li pot fer mal electoral també l'intent de mediació que va fer entre el president ucraïnès, Vlodímir Zelenski, i el mandatari rus, Vladímir Putin, que va resultar fallit. 

També apunten que el líder de la Llista Àrab Unida, Mansour Abbas, que donava suport al govern, pot consolidar-se perquè s'ha centrat a defensar reivindicacions concretes dels àrabs israelians, i s'ha apartat de representar els palestins.

Israel anirà a eleccions per escollir el seu primer ministre per cinquè cop en només tres anys, a causa d'una gran fragmentació política i un sistema electoral proporcional pur. L'aliança de vuit faccions va començar a fracturar-se quan uns quants parlamentaris van abandonar la coalició. L'intent de l'executiu per prorrogar la vigència automàtica de la legislació "provisional" que estén des de 1967 els drets civils israelians als prop de 450.000 jueus assentats en territori de Judea i Samària (Cisjordània) aquest mes a la Knesset, ha provocat la ruptura. Dos diputats de la majoria s'hi van oposar i altres quatre dels seus parlamentaris no van assistir a la cambra, i es va agreujar així la descomposició de la delicada coalició.