Bèlgica, que aquest semestre ostenta la presidència rotatòria de la Unió Europea i, per tant, fixa l'agenda de les reunions, té la intenció d'iniciar les converses d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia al juny. "Continuem compromesos a organitzar la primera conferència intergovernamental durant aquesta presidència, abans que s'acabi el juny, amb Moldàvia i amb Ucraïna", ha assegurat la ministra d'Exteriors belga, Hadja Lahbib, en declaracions a la premsa.
Precisament el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, mantindrà aquest dimarts una reunió amb el primer ministre moldau, Dorin Recean, en el marc de l'Acord d'Associació que ja tenen Brussel·les i Chisinau, on tractaran la qüestió de les reformes que la UE demana a Moldàvia per iniciar les negociacions d'adhesió.
Des que els líders de la UE van acordar l'any passat començar les negociacions d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia, els Vint-i-set negocien les regles que regiran les converses. Fins a tres fonts diplomàtiques han assegurat a Efe que obert les negociacions al juny, com pretén Bèlgica, "és factible", encara que caldrà convèncer Hongria, el principal aliat de Rússia a la UE que segueix oposant-se avui dia.
Paral·lelament, a Brussel·les continuen les negociacions per poder utilitzar els beneficis extraordinaris dels fons congelats russos per poder ajudar Ucraïna.
Ucraïna vol atacar Rússia
D'altra banda, el conseller de l'oficina presidencial ucraïnesa Mikhaïl Podoliak ha criticat aquest dimarts en un missatge publicat al seu compte de la xarxa social X que alguns socis occidentals d'Ucraïna segueixin sense permetre'l utilitzar les armes que li envien per atacar territori de la Federació Russa.
“En negar a Ucraïna el dret a defensar-se amb totes les armes disponibles, Occident actua segons el previst a Moscou. Per què?”, s'ha preguntat Podoliak, el missatge del qual havia al·ludit prèviament als atacs amb artilleria i míssils que Rússia llança des del seu propi territori contra la regió fronterera de Khàrkiv i la seva capital homònima. Segons Podoliak, aquests atacs russos estan forçant els residents a la ciutat de Khàrkiv, la més gran d'Ucraïna després de Kíiv, a marxar de l'urbs.
"El patiment dels civils porta Ucraïna a demanar armes de més abast als seus aliats amb permís d'utilitzar-les contra les bateries (ubicades) en territori enemic", ha escrit el conseller presidencial ucraïnès, que sol fixar la posició de l'administració del president Volodímir Zelenski en assumptes sobre els quals ell no es pronuncia directament.