Junts per Catalunya, PDeCAT, Casa de la República, Consell Assessor per a l'Impuls del Fòrum Cívic i Social para el Debat Constituent, Consell de la República... Massa noms en massa poc temps.

I des d'avui, també, la Crida, que aquest dissabte s'ha presentat a Manresa, en un acte on ens han dit que l'objectiu d'això que han fundat és dissoldre-ho el més aviat possible. Quan? Quan a Catalunya es faci efectiu el mandat de l’1-O.

El cas és que avui no ha estat fàcil arribar al nou pavelló del Congost. L'embús era total i aparcar era tan complicat que hi ha gent que ha deixat el cotxe a Cardona. Concretament als afores de Cardona.

La premsa teníem wifi. I aquest cop funcionava. La contrasenya era cridanacional27. I no, no em pregunti que vol dir aquest 27. Ni idea.

En cada seient hi havia un cartell. Per una banda era groc i hi havia escrita la paraula llibertat. Per l'altra banda era blanc i hi posava “unitat”.

A la graderia hi havia penjades tres estelades. Als moments de més passió, n'hi han aparegut altres onze.

Això de Crida funciona de la següent manera: La gent paga un mínim 10€ per fer-se’n, però un dels organitzadors em diu que la mitjana d'aportacions per persona és de 30€. O sigui, que ara ja sap això qui ho paga.

Doncs bé una part d'aquests que paguen, concretament uns sis mil, han omplert el pavelló i una carpa annexa per veure un acte que ara mateix li resumeixo així a l'engròs:

Al principi han fet una breu connexió amb Waterloo per veure el president Puigdemont. I tot el pavelló s'ha posat dret per cridar-li “president, president”, inclòs el president Torra. El president d'allà ha dit que després hi tornaríem. O sigui que ha estat això que a les televisions en diuen un next, que no és altra cosa que avançar un contingut posterior.

S'ha fet un homenatge als empresonats i exiliats, dient els seus noms individualment juntament amb els dies que són a la presó o a l'estranger. I el públic ha estat tota l'estona dreta aplaudint. I s'ha cridat molt la paraula “unitat”. El problema és que altres partits que no han vingut a Manresa també fan crides a la unitat. Tothom crida a la unitat, però des del seu propi espai i demanant unitat als altres, que és com convidar els amics a jugar a futbol però sempre amb la teva pilota i només amb la teva pilota.

La primera de les tres parelles intervinents l'han format Xavier Sala Martín i Ramon Cotarelo, que ha parlat en català. Després d'una actuació musical, ha parlat Pep Andreu, alcalde de Montblanc per... Esquerra! I el pavelló ha tornat a cridar “unitat”. I la primera frase d’Andreu ha estat demanar una llista unitària a les europees. Ara falta saber què li crida Esquerra a Andreu. Seguidament han pujat a l'escenari l’exdiputada d'Esquerra Maria Àngels Cabasés, l’ex PSC i ex consellera del Tripartit Marina Geli, alguns alcaldes del PDeCAT, membres de l’ANC, Oriol Sánchez -fill d'en Jordi Sánchez-, Laura Turull i Anna Forn, entre moltes altres persones més o menys anònimes representant diversos àmbits. Acabada la breu frase que cada un ha decidit dir, dipositaven el discurs en una urna model 1-O, com si votessin.

El petit moment d'enrenou ha estat quan han anunciat la intervenció de Gemma Geis i Antoni Morral i resulta que a qui tocava xerrar era a Elsa Artadi i a Ferran Mascarell. I, mentre, per la pantalla gegant ha aparegut durant un segon i mig un logo del Banc de Sabadell. Inquietant.

Després han llegit un missatge de Jordi Sánchez on ha dit que “si no es van fer bé les coses va ser per la desconfiança i la rivalitat partidista”. No està gens malament...

Quim Torra ha parlat de la “declaració política d'independència” (compte amb l'afegitó “política”) i ha dit que “això de la monarquia s'ha acabant”, cosa que ha provocat el crit unànime de “Fora el Borbó”. En aquell moment he mirat la porta del pavelló per si entrava el TC. I no.

Quan Torra ha citat Pedro Sánchez, s'ha produït la gran xiulada del dia. I tothom ha començat a cridar “ni un pas enrere”. I el president d'aquí ha entomat la resposta popular en forma ce centrada, remanat de cap amb la frase “el crèdit polític del president Sánchez s'ha acabat”, cosa que ha provocat l'aparició a la graderia del clàssic i una miqueta oblidat “in, inde, independència”. Sobre el judici que començarà aviat, Torra ha dit: “Us demano que no acceptem una sentencia de culpabilitat. No tenim res a perdre, com a molt les cadenes”.

Finalment, a les 20.52, segona connexió amb Waterloo perquè Puigdemont ens digués que cal una manera nova de fer les coses.

I em quedo amb això de la nova manera de fer les coses. Al segle XIX els periodistes anaven als llocs i dos dies després es publicava el que havien vist i gràcies a un ciclostil a pedals. Al segle XXI els periodistes fan la seva crònica en paper, en digital, per ràdio o per TV, sí, però també piulen fotos i vídeos del què passa al mateix moment que passa. I això arriba a milers de persones. I això és informació. Informació que afavoreix a qui organitza l’acte perquè li dóna ressò instantani. Però si al segle XXI resulta que no permetem que els periodistes es situïn en un lloc discret, sense molestar, per poder explicar en imatges i a l'instant què està passant, que informin amb un concepte audiovisual de les coses, tornem al segle XIX. Ei, però cap problema, tothom tria en quin segle de la comunicació vol estar.