A Prades, vila remota, bufona i tradicional, hi ha un vailet que s’abilla de reina arrossegada, de drag-queen que se’n diu, rebatejat amb l’original nom de Gala Rouge. I es veu que això molesta els rancis, els carronyes, els de la crosta, els que mai no troben res ben fet i li han enviat tres anònims amenaçadors. Tres anònims en què li diuen que deixi de transvestir-se o que marxi del poble, perquè si no, rebrà. A Prades, vila vermella, vila rouge com el barri rouge, són només 589 veïns, pobrets meus, o sigui que no té gaire sentit enviar anònims perquè tothom es coneix, a la fleca i a la carnisseria ja deuen saber qui és l’analfabeta que ha escrit les amenaces, perquè tantes faltes d’ortografia i un pensament tan obscurantista segur que t’acaba delatant, segur que deixa ditades o reguerons de pólvora allà on va. Jo diria que és una senyora que es repeteix i que ja repapieja una mica, que ja fa catúfols. I si és un senyor potser té dins seu alguna cosa de senyora, té una miqueta de rebrot lleig, mal paït, d’Amanda Lear, de Conchita Wurst, i li agradaria intercanviar-se les calcetes amb una seva cosina. I la Gala Rouge li fa ràbia, és clar. Això d’enviar anònims escrits amb ordinador ho deu haver vist en alguna pel·lícula americana però no fa per la gent d’aquelles contrades, no fa pels que han begut de la font de la plaça. Encara una baralla de fang entre la Rouge i l’Anònima, hauria quedat d’allò més bé.
Jo trobo que ha arribat el moment, sobretot ara que ens estreny tant la calor, que l’Ajuntament hauria de decretar un dia de transvestisme obligatori. Si no vols caldo, tres tasses, a veure, gent, busqueu un dia. Transvestisme estival, s’entén, els homes amb poca roba de dones i les dones vestides amb poca roba d’homes. Amb les excepcions que calguin i segons el que el bon criteri municipal determini vista la diversitat natural de flora i fauna. Inclosa la policia del municipi i la capellanada, si en queda, l’exèrcit i l’església me’ls transvestiu ben transvestits. Jo, si s’acull favorablement la idea, m’obligo a anar fins a Prades, vestit de pubilla amb bikini, amb barba i pròstata, acompanyat, posem-hi, de Ramon Cotarelo o d’alguna altra celebritat a qui li vagi bé el dia i l’hora. No sé si la Lloll Beltran... o si en Mikimoto... o si en Gerard Piqué, potser que escrigui un correu. Amb una mica de festa trans a la fresca, amb la tirada que té el país pel vi i per les bones menges, jo crec que aviat es podria instituir una festa d’interès nacional a Prades, una festa sexualitzada a la inversa, i racialitzada també, perquè mai no hem d’oblidar que el poeta Jordi de Sant Jordi era moro i festejà la reina Margarida de Prades. Crec que els pobles del costat es moririen d’enveja si l’aplec tingués anomenada. Seria com l’aplec del cargol però en drag-queen, i amb la mateixa quantitat de bava. Estic segur que la persona o persones que han enviat els anònims amenaçadors al final, amb la beguda i l’alegria, es delatarà. Aprofiteu per lligar-la de mans i peus i deixeu-la al capdamunt de la Gritella uns dies. Hi passa un airet molt fi que mal no li farà.