Ara que gràcies a la vaga de metro, bus i trens (i crec que no me'n descuido cap), la ciutat de fires i congressos pot celebrar el Molt Quiet World Congres, m'han vingut al cap tres moments relacionats amb el tema mòbils.

Als mitjans audiovisuals apareix sovint el classic reportatge sobre la dependència que tenim del mòbil. I per il·lustrar-ho ens posen imatges de gent pendent del telèfon i aliena al que l'envolta. Bé, però és el mateix fenomen que succeiria si llegissin un llibre o un diari o pensessin en com pagaran aquest mes la hipoteca, no? ¿Quina diferència hi ha entre badar amb el mòbil, estar pendent de la classificació de la lliga d'hoquei patins, concentrar-se en les aventures d'en Carrasclet o usar la neurona per intentar convertir en verds els números vermells? I quan ens posen imatges d'una família que s'ignora totalment perquè està abduïda pels respectius mòbils, doncs sí, perfecte, estan abduïts, sí. Com ho estan milers de famílies que dinen i sopen amb la TV engegada i que mengen amorrats a la pantalla sense dir-se ni bon dia.

Ei, que sí, que el mòbil ens aïlla però, per què a ell el criminalitzem i a la TV no? Ni als llibres. Ni als pensaments. Ni a la vida... Escolti, que la vida despista molt, eh...

Què passa amb el teu historial digital i el dret a l'oblit? Posem que de jove vas fer una malifeta (va, un exemple suavet: vas trencar el vidre d'una botiga i algunes persones que passaven per allà van aprofitar per robar tot l'aparador). Uns quants anys després aquest mal moment encara és a la xarxa i tu decideixes que tens dret a esborrar-lo perquè et pot fer perdre una feina, perquè et molesta o pel que sigui. Sí, però allò va passar. ¿Esborrar una cosa certa perquè a tu no t'agrada que se sàpiga? Potser el de la botiga va haver de tancar arruïnat pel robatori i ell reclama el dret a que se sàpiga per què va haver de tancar. Quin dret preval, el teu a que desaparegui o el seu a que hi continuï? I si traiem el fet de la xarxa, el traiem també dels mitjans de paper? Sí, perquè potser la notícia va ser publicada en un diari que està disponible a les hemeroteques i un dia algú la troba. ¿Destruïm tots els diaris que són als arxius perquè publiquen notícies que potser molesten algunes persones que les van protagonitzar?

Desembre del 2015. Atemptat a San Bernardino, Califòrnia. 14 morts. L'FBI demana a Apple que desactivi el sistema de 4 números de seguretat del telèfon d'un dels assassins per poder accedir a la informació que conté. Vaja, es tracta d'eliminar el mecanisme pel qual s'esborren les dades de l'aparell si després de diversos intents no introdueixes el codi correcte i, a partir d'aquí, que la policia pugui provar totes les combinacions possibles fins desbloquejar el mòbil. Apple s'hi nega. Argument? "No ens agrada el terrorisme però ens oposem a la petició pel nostre profund respecte a la democràcia americana i l'amor al nostre país. Ens demanen que pirategem els nostres propis usuaris i, encara que el govern asseguri que només ho utilitzarà en aquest cas, no hi ha forma d'assegurar que això sigui així".

Què preval, la garantia de privacitat absoluta a la qual es compromet l'empresa a qui li compres el mòbil o el dret de la societat a protegir-se d'un terrorista? Com els altres dos, debats que aquest dies no podem fer perquè estem massa ocupats en filtrar i contrafiltrar sous de treballadors i directius d'una empresa pública de transports en vaga. Ah, per cert, i l'any vinent tampoc podrem fer-los perquè tornarà a haver-hi vaga i tornarem a estar massa ocupats.