Els grups d'ERC, Junts, CUP i En Comú Podem han registrat al Parlament una declaració de suport els encausats de Tsunami Democràtic, després que molts d’ells s’hagin vist "forçats a marxar a l'exili" per buscar assessorament legal i protecció davant la persecució. El text denuncia l'amenaça a milers d’activistes del moviment independentista, amb causes com la de Tsunami o contra els CDR, per exemple, en l’operació Judes. També constata una "regressió" del dret a la protesta a l’Estat. El text es debatrà aquest dimarts a la tarda, a la reunió de representants de la Diputació Permanent. Els 4 grups consideren les investigacions de l’Audiència Nacional i del Suprem un “atac directe a l’exercici dels drets fonamentals”. Un dels diputats membre de la Diputació Permanent és, precisament, Ruben Wagensberg (ERC), un dels investigats per Tsunami que va marxar a Suïssa a finals de 2023, i que continua de baixa laboral.
Impediments a la llei d'amnistia
La declaració dels partits rebutja l'equiparació de terrorisme a l'independentisme en un intent de "criminalitzar la protesta" i "silenciar la dissidència política" per part de l'estat espanyol. Així doncs, els grups adverteixen que investigar per terrorisme accions emparades en l'exercici pacífic de drets fonamentals posa en perill “els principis democràtics de l’estat de dret”. Precisament, per aquest motiu ERC, Junts, CUP i comuns exigeixen que es retirin les imputacions de terrorisme vinculades a les protestes per la sentència del referèndum de l’1-O.
A més, la declaració registrada aquest dimarts també demana aturar la repressió contra l’independentisme i contra els moviments populars, i per aquesta raó, exigeix al govern espanyol i al Congrés dels Diputats a fer les modificacions legals pertinents perquè mai més es pugui equiparar la dissidència política al terrorisme. En aquest sentit, les quatre formacions polítiques atribueixen aquesta persecució a un intent de posar traves a l’aplicació de la llei d’Amnistia. Per això, consideren les imputacions per terrorisme una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu que “afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania”.
Suport a Cristina Casol
Un altre de les qüestions que es debatran a la Diputació Permanent del Parlament serà una declaració institucional per donar suport al personal de la cambra i a l'exdiputada de Junts, Cristina Casol, que va denunciar que havia patit assetjament per part del seu grup parlamentari, així com per defensar el protocol contra l'assetjament que té el Parlament.