Després de quatre mesos, el judici al procés quedarà vist per a sentència d'aquí a una setmana, el 12 de juny si res no canvia. Coincidint amb aquest final, les entitats independentistes valoren com tornar a treure al carrer la ciutadania, a l'espera de la gran mobilització massiva prevista per quan es conegui la sentència ferma, a partir de setembre. Encara queden molts detalls per polir, per començar el dia, però els contactes per avançar en les concrecions s'intensificaran durant les pròximes hores. 

Diverses fonts consultades confirmen a ElNacional.cat que "s'està parlant" i que "alguna cosa es farà la setmana vinent", però que encara s'està debatent sobre quin és el format i, sobretot, la data més idonis. Tot apunta a una mobilització descentralitzada, és a dir, que com ja s'ha fet altres vegades, hi haurà un acte a Barcelona, però que es convocarà a la vegada arreu del territori. En relació al quan, hi ha vàries opcions al damunt de la taula. S'ha sospesat de fer-ho el cap de setmana, però tenint en compte que ja comença el bon temps i per tant les escapades, es valora l'alternativa de fer-ho entre setmana, per exemple, dijous 13 de juny, l'endemà que el Suprem abaixi el teló per preparar el veredicte final. 

El que ja és segur és que, com ja va fer amb la seva primera intervenció al Suprem, Òmnium tornarà a instal·lar una pantalla gegant per seguir les declaracions finals que farà el seu president Jordi Cuixart així com la resta de presos, que tenen dret a un últim al·legat per cloure el judici. Aquesta vegada la projecció en directe del judici es farà a l'Arc de Triomf, a Barcelona. També n'hi haurà a Tarragona, Lleida i Girona. També es prepara una marxa per al 2 de juliol a Estrasburg, davant del Parlament Europeu, el dia que hi prendran possessió els eurodiputats, per exigir que no es veti els presos i exiliats electes (Puigdemont, Junqueras i Comín). L'ANC ja està organitzant els autocars per al desplaçament. 

L'ANC i l'Òmnium ja van organitzar una onada de mobilitzacions quan va arrencar el judici, el 16 de febrer a Barcelona i el 16 de març a Madrid, totes dues sota el lema 'L'autodeterminació no és delicte'. Ara tornen a arremangar-se, impregnats cada vegada més, pel pessimisme que la sentència no serà gens favorable, al contrari. 

Compassar la "resposta de país"

La gran pregunta de fons que es fa l'independentisme és, més enllà de manifestar-se, com caldrà reaccionar a la sentència en cas que, com tot indica, no sigui absolutòria. El president de la Generalitat ha iniciat un brainstorming amb partits i entitats per teixir una resposta consensuada o, si més no, el màxim de consensuada possible. L'ANC i Òmnium van inaugurar aquest dimarts la ronda de contactes per definir l'estratègia de cara als propers mesos. Torra s'hi va reunir per separat. La primera conclusió és que hi ha un denominador comú i que aquest és que cal recosir la unitat, anar a l'una, amb el mínim de fissures. La qüestió és com es passa de proclamar aquesta intenció a posar-la en pràctica. De moment, tots coincideixen en dues paraules: "unitat estratègica". 

Un cop es conegui la sentència, les entitats organitzaran una gran mobilització, però més enllà d'això una de les opcions damunt de la taula és que el president convoqui eleccions. A l'ANC es debat internament la conveniència d'exigir aquest avançament electoral a Torra, però per ara la seva presidenta Elisenda Paluzié ha afluixat el pressing. Des de l'organització s'opta de moment per donar marge al Govern per recuperar la unitat estratègica i eviten posar cotilles ni imposar terminis. Això sí, l'ANC ha traslladat al Govern la necessitat de persistir en la unilateralitat i no esperar de braços creuats a l'espera que arribi un referèndum pactat que veuen inassolible. En el cas d'Òmnium, insisteixen que el més important serà que sigui quina sigui la resposta, aquesta sigui el més unitària possible.

En privat, des de les entitats confessen que tot i no ser excessivament optimistes sí que confien que la contundència de la sentència acabarà d'empènyer a la unitat de tots els actos polítics independentistes encara que sigui per la força.