El membre del secretariat nacional de la CUP i regidor de l’Ajuntament de Girona Lluc Salellas ha publicat el seu manual pràctic per a l’esquerra. La llibreria Laie recull, en paraules de Salellas, una "audiència de qualitat" per presentar No t’espanti aquest vent. Reflexions per a una esquerra del segle XXI (Angle), prologat per Narcís Comadira. El públic està, més o menys, connectat a Salellas o al seu introductor, l’exdiputat cupaire David Fernàndez.
Vista la proximitat de l’audiència, sobta que Salellas sigui tan curós en l’ús de la pedagogia. S’imbueix de grans dosis de comunicació planera, senzilla i certament escolàstica. Mastega tot el contingut en una estructura estricta i rígida. És possible que aquesta repressió de la creativitat li acabi passant factura al final de les presentacions: el públic no té preguntes. En realitat, Salellas ha desgranat tots i cadascun dels 22 capítols de l’obra; fins i tot n’ha llegit un fragment.
El mètode de Salellas és volgudament proper—un deix populista de companyonia d’assemblea, de barri, o de poble. Té una gran preocupació d’arribar a la "majoria social", en paraules seves. Vol portar la pràctica de l’esquerra a les persones que no són, o no saben que són d’esquerres. Com explica Salellas, aquesta és la causa que el llibre eviti termes i etiquetes que puguin espantar. Així, Salellas se centra en els problemes i dilemes quotidians, on la proposta política emfasitza la versió de l’Estat del benestar de la postguerra europea.
L’esquerra de Salellas és l’esquerra de les petites coses, de les formiguetes, i de l’"anaven lents perquè anaven lluny". En tant que manual, ofereix una resposta per a moltes preguntes tant del militant com del neòfit, però defuig les floritures teòriques o intel·lectuals, si bé hi ha la dosi de cites cupaires de rigor.
Tanmateix, tant el llibre com la presentació s’amaren d’eufemismes per tal d’amagar el nom de la cosa: el socialisme.
L’esquerra independentista de Salellas s’ha tornat respectable i mainstream
Salellas és conscient, per bagatge i militància pròpies, que esquivar l’etiqueta del socialisme és impossible. I ho diu clarament. És un sacrifici necessari pel propi èxit de la causa del socialisme. El llibre és un compendi de les grans fites pràctiques (i teòriques) de l’esquerra postmarxista, de l’esquerra que va reinventar-se després de la fi neoliberal de la història. És una esquerra que encara preserva el terme "revolucionari" però adopta un cert resistencialisme reformista. L’esquerra independentista de Salellas s’ha tornat respectable i mainstream.
El pes dels 10 diputats cupaires al Parlament de Catalunya i una presència municipal en construcció es fan palesos en Salellas. És conscient que l’esforç de formiguetes i de perseverança han estat importants, però Salellas és conscient que no hauria estat possible sense l’explosió independentista, la fi de l’hegemonia política neoliberal gràcies a la crisi, i l’ampliació del suport social de la CUP.
La situació contrasta amb el renaixement de l’esquerra americana que vaig viure a Nova York. La nova esquerra americana és superminoritària, tot i haver viscut un revulsiu amb Bernie Sanders. Això no obstant, proclamen marxisme i socialisme: els Millennial Marxists es defineixen obertament socialistes. El col·lectiu de la popular Jacobin Magazine acaba de publicar l’ABC of Socialism, molta teoria i poca pràctica per a un socialisme americà. La seva chutzpah—arrogància amb coratge, en yiddish— és molt notable tenint en compte que prediquen socialisme al cor del capitalisme i del neoliberalisme mundials, on encara ser membre d’un partit comunista t’impedeix d’obtenir la residència i ciutadania americanes.
Rumio sobre les dues maneres de comprendre l’esquerra del segle XXI i les seves respectives trajectòries—Amèrica i Catalunya. M’embranco a pensar si un Jacobin Magazine podria existir i reeixir a Catalunya. M’adono que el que Salellas ofereix és un Weltanschauung cupaire i una manera de viure en tant que socialistes -confessos o no. L'esquerra de les petites coses és el nostre ABC del socialisme.