Per a molts, és desconegut, però en un indret tan concorregut com és un estadi de futbol, on predomina el joc, l’adrenalina i molts altres sentiments i emocions barrejats, també s’hi pot trobar el descans i la mort. “On ell volia estar un cop mort era aquí [RCDE]. Tota la família vam coincidir que el lloc on havia de reposar era aquest”, explica en Carlos Aguilera, que té les restes del seu pare reposant a l’espai memorial de l’estadi de l’Espanyol.
A tot Espanya, només tres camps de futbol disposen d’espais memorials. Un és l’estadi Benito Villamarín, del Real Betis Balompié, el Vicente Calderón, de l’Atlètic de Madrid, i l’estadi de Cornellà - El Prat, del Reial Club Deportiu Espanyol (RCDE). Uns espais habilitats i adaptats on reposen incinerats centenars d’aficionats que van viure amb passió i amb un vincle emocional molt estret el seu sentiment cap a l’equip de futbol que seguien.
En Domingo Aguilera va morir el passat mes de juliol —a l’edat de 79 anys— en una petita intervenció que es va complicar. El seu fill, Carlos Aguilera (52), explica que el seu pare tenia tres valors que l’identificaven: la família, l’Espanyol i els seus orígens andalusos de Còrdova. Per això, en morir, “el més sensat, per proximitat i per amor, era dipositar-lo a prop nostre i del club que ell seguia i admirava, l’Espanyol”.
Carlos: “El meu pare no entenia res de futbol, però va agafar simpatia a l’Espanyol perquè els jugadors li deixaven bones propines i eren molt pròxims”
Tots els onze membres de la família d’en Carlos són socis del RCDE. “A casa, es menja si ets de l’Espanyol!”, diu somrient, i afegeix un dels seus fills, net d’en Domingo: “A la família neixes sent de l’Espanyol, això ja va amb el DNI”. Un club que han seguit des de petits, des que en Domingo va arribar a Catalunya als anys seixanta i va començar a treballar en negocis de la restauració. “Ell va començar a treballar en un indret molt freqüentat per gent de la faràndula i del món de la nit, entre els quals hi havia jugadors del Barça i de l’Espanyol”. I continua: “Resulta que els jugadors del Barça eren prepotents, estirats i no li deixaven propines, en canvi, els de l’Espanyol es gastaven més diners, li deixaven bones propines i eren més pròxims”, rememora el fill tot recordant el moment en què el seu pare va començar a seguir el club blanc-i-blau.
La seva afició és tan gran que fins i tot la família ha aconseguit que la nòvia de l’Iván (22), un dels fills d’en Carlos, arribi a fer-se sòcia del RCDE. “Ha vingut un parell de cops al camp, li va agradar i, tot i ser del Barça, ara ja és sòcia de l’Espanyol!”, explica tot content el fill petit.
L’espai memorial del RCDE acostuma a estar obert unes hores abans dels partits, per permetre als familiars visitar els seus difunts que descansen i reposen a l’indret que ocupa una de les dependències del camp. Una ubicació ideal, que garanteix la màxima privacitat per l’accés directe que té des del carrer. “Abans sempre veníem amb l’avi al camp. Ara, sempre li vindrem a fer una visita abans dels partits, així seran més especials”, explica en Carlos (28), l’altre net d’en Domingo.
Carlos (net): “L’indret més especial de la meva vida és aquest, així que m’encantaria poder reposar aquí”
De cara a un futur, tant a en Carlos com als seus dos fills els agradaria poder descansar a l’espai del club que admiren i segueixen. “Si en algun lloc he d’estar reposant un cop mort, és en aquest”, afirma contundent en Carlos, i el segueix un dels fills: “Mai m’he plantejat on m’agradaria descansar un cop mort, però sí que és cert que l’indret més especial de la meva vida és aquest, així que m’encantaria poder reposar aquí”.
Com és i com funciona un espai memorial d’un estadi de futbol?
Per respondre a aquestes i altres qüestions, ens rep al mateix espai memorial Antoni Alegre, director de màrqueting i comercial del RCDE. “Aquest espai —inaugurat el 17 de desembre del 2010 per Daniel Sánchez Llibre— és un servei que no deixa de ser una evolució d'una necessitat que hi havia”. Segons el mateix Alegre, “ens trobàvem amb gent que demanava que els seus éssers estimats poguessin estar un cop morts al nostre camp”.
El directiu detalla que l’espai memorial del club consta d’un total de 808 columbaris individuals, 70 familiars i una àrea comunitària. “En aquests moments, hi ha una cinquantena de difunts que descansen en aquest espai”, apunta Alegre, que afegeix que “les urnes són especials i estan habilitades per la forma i l’espai que permeten els mosaics on es dipositen”.
L’espai memorial pot acollir de forma indefinida a tots aquells socis o aficionats que van gaudir i viure a flor de pell el sentiment perico durant els anys que van passar en vida, però també és obert per a tothom qui ho desitgi. “Nosaltres fem concessions d'espais per 25 i 50 anys, amb ànim que perdurin aquí per molt de temps”, detalla el directiu.
Pel que fa al cost del servei, la quota inicial és de 3.000 euros i el manteniment anual de 60 euros. Alegre explica que “el RCDE té un acord amb Eternal Sports, una empresa especialitzada en la gestió de columbaris, que facilita el pagament fraccionat de tal manera que realment a qui vulgui venir li sigui senzill i l’import inicial no suposi un problema per a la família que vulgui dipositar les cendres del seu ésser estimat aquí”.
Alegre recalca que, pel Club, “el més important és que tothom que vingui en aquest espai es trobi i se senti a gust, per això aquest és un espai agradable i confortable”. I realment, així ho han aconseguit. “Ara mateix estem tenint l'entrevista a l'espai memorial i es pot comprovar com es pot estar amb certa calma, és un indret on hi ha llum, s'està tranquil i si vols tenir un record cap a un ésser estimat que tingui les seves cendres dipositades aquí, pots seure, sense presses i pensar”.
Alegre: “En dates tan assenyalades com Tots Sants, l’espai està obert tot el dia”
El RCDE ofereix un servei personalitzat a tots els familiars que vulguin fer les visites als seus familiars difunts. N’hi ha prou de trucar al club i pactar un dia i una hora en concret. “En dates tan assenyalades com Tots Sants, l’espai està obert tot el dia”. Alegre recorda que abans de cada partit l’espai memorial està obert, “aquest és un moment on molta gent passa per aquí a visitar els seus familiars. Si la teva família és de l'Espanyol i vens fins aquí, aquest és un fet molt natural. Sempre és obert abans, mai després”. Alegre remarca que “és una qüestió de costums, ja que en acabar els partits o inclús abans del xiulet final, la gent ja s’aixeca i corre a marxar cap a casa”.