El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha anunciat aquest divendres un pla perquè les escoles omplin les sales de cinema als matins, iniciativa amb la qual es busca, d'una banda, crear una cultura cinèfila en els més petits i per una altra, ajudar a les exhibidores i al sector amb aquests ingressos. El titular de la cartera de Cultura, que recorda que una iniciativa com aquesta ja es duu a terme amb èxit a França, ha anunciat en una entrevista amb EFE que ha encarregat l'elaboració d'un programa pilot en el qual ja treballa el director general de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals (ICAA), Ignasi Camós.
El programa francès "École et Cinéma" es va implementar al país veí en 1994 a l'escola elemental —de sis a nou anys— i en 2022 es va ampliar a la maternal —entre cinc i sis—. Aquest model consisteix a fer que els alumnes assisteixin com a mínim a tres projeccions determinades per curs, una per trimestre, amb un preu de tres euros la sessió. Enguany, per exemple, les pel·lícules que toquen inclouen una de l'exitosa saga britànica en stop-motion "Wallace i Gromit" o "Les aventures del Príncep Ahmed", un clàssic del 1926.
La iniciativa coincideix també en un context cultural en el qual el cinema en sales ha patit al llarg dels darrers anys a causa de la proliferació d'altres formats digitals de fàcil accés a casa, com la descàrrega a voltes irregular per internet o les plataformes d'streaming —si bé també hi ha hagut grans èxits de masses i s'han batut rècords d'espectadors en cinemes pel que fa a films puntuals molt recents—. Un altre cop dur va ser la pandèmia de la covid-19, que va abocar al tancament moltes sales, especialment les independents sense grans empreses al darrere, donats els llargs mesos amb la persiana abaixada i les necessàries restriccions per motius sanitaris.
Tota la població a prop d'un teatre o cinema
El titular de Cultura també ha afirmat que prepara altres iniciatives importants de cara a incloure-les als pròxims pressupostos generals de l'Estat. Una d'elles és l'elaboració del Pla Integral d'Infraestructures Culturals a Espanya (Pitec), "un mapatge de totes les infraestructures culturals per a assegurar-nos que tot ciutadà a Espanya tingui a menys d'uns quilòmetres un teatre o un cinema", ha explicat. Basant-se en aquest mapa de tots els equipaments culturals autonòmics, municipals i estatals, "orientarem les inversions que farem l'any que ve", ha afirmat, per a trencar el mur geogràfic que impedeix l'accés d'àmplies capes de la població a moltes arts.
Quant a la barrera econòmica, Urtasun assegura que s'estan estudiant en el marc dels pressupostos més iniciatives després de l'"èxit" del bo cultural —400 euros per gastar en cultura per als qui compleixen els 18 anys— i del cinema sènior —entrades a dos euros els dimarts per a majors de 65 anys—. "És veritat que la qüestió de superar la barrera de la renda m'obsessiona", ha assegurat el titular de Cultura, que ha aprofitat per a animar als joves que encara no ho hagin fet a sol·licitar l'ajuda per a adquirir productes culturals.
"Superar la barrera de la renda"
Tot plegat, es tracta de plans que el ministre valora per a acostar la cultura a tota la població, a tots els barris i pobles, una de les seves "obsessions", afirma el polític barceloní. Ernest Urtasun (Barcelona, 1982) va arribar a la cartera de Cultura el novembre del 2023 com a membre de la branca Sumar a l'Executiu de coalició que lidera Pedro Sánchez. Militant també dels comuns, i abans d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Urtasun ha estat lligat anys a la política europea com a parlamentari a l'Eurocambra en el grup dels Verds/ALE. Més enllà de la política, és diplomàtic de carrera.