El delta de l'Ebre és la zona de Catalunya amb més tradició d’arròs. La seva producció en aquesta zona rep la distinció de Denominació d’Origen Protegida (DOP), és a dir, que a més de ser un aliment originari de la zona, se’n garanteix la producció, elaboració i envasat al delta de l'Ebre.
Una zona de producció única
Dins la gran varietat de paisatges que podem trobar a Catalunya, el delta de l'Ebre és un indret singular amb unes característiques úniques al territori.
El clima, la salinitat i el nivell de la capa freàtica creen una ubicació ideal perquè gran part del territori estigui destinat al cultiu d’aquest arròs amb personalitat pròpia.
Arròs extra, la categoria del Delta
L’arròs del Delta s’inclou dins la categoria extra, una classe marcada per una alta concentració de midó al centre del gra, coneguda com perlat. Aquest element és el responsable principal de l’absorció dels gustos de la resta d’ingredients que se li afegeixen a l’arròs durant la cocció. És per això que és un ingredient tan preuat en la nostra gastronomia.
Tots els seus grans han de ser homogenis i sense defectes, i es poden diferenciar perquè en el seu etiquetatge hi ha el logotip comunitari, juntament amb la mateixa Denominació d’Origen Protegida. Es denomina categoria extra perquè el percentatge de grans sencers és, com a mínim, d'un 92,70%, i el de grans trencats no supera el 4%.
El percentatge de grans sencers ha de ser d'un 92,70%, i el de grans trencats no ha de superar el 4%
En aquesta categoria hi trobem diverses varietats: Bahía, Tebre, Fonsa, Bomba, Montsianell i Gleva. En cada paquet d’arròs d’aquesta categoria només s’hi pot incloure arròs d’una de les varietats.
Les varietats de l’arròs del Delta
Tot i que les sis varietats formen part de la categoria comercial Extra i han d’estar presentades amb unes característiques concretes (grans sans, nets, exempts d’olors i gustos estranys, secs i sense restes de cutícules), hi ha alguns elements que les diferencien.
La varietat Bomba té unes característiques diferents de la resta de varietats. La seva gran capacitat d’absorció i la seva resistència pel que fa a la cocció converteixen aquesta varietat un una de les més preuades dels cuiners.
D'altra banda, les varietats Bahía, Tebre, Montsianell, Gleva i Fonsa són de característiques semblants pel que fa al producte acabat, però en la fase del cultiu hi ha algunes lleugeres diferències.
Amb la col·laboració de:
