Qui més qui menys ha fet o a sentit a parlar de les calçotades. Una festa gastronòmica, tradicional a Catalunya i originaria de Valls. L’element principal d’aquesta tradició és el calçot, una ceba tendra, blanca i dolça, que es rosteix a la brasa i s’acompanya amb la salsa romesco.
Aquesta tradició atrau cada any a milers d’aficionats i s’ha convertit en la base econòmica de tota la zona. L’època de l’any habitual de fer calçotades comença al febrer i s’allarga fins entrat el mes de març, però a causa de les altes temperatures i de les perspectives de negoci que hi ha posades en aquest sector, el tret de sortida de la temporada es fa oficial l’últim diumenge de gener.
Aquesta tradició atrau cada any a milers d’aficionats i s’ha convertit en la base econòmica de tota la zona
L’època de calçots també s’ha allargat per la cua i fins i tot després de Setmana Santa en podem gaudir d’alguna.
Els calçots, l’estrella de les calçotades
Els calçots són cadascun dels brots d’una ceba blanca totalment desenvolupada, que ha estat replantada al terreny. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van calçant, és a dir, es cobreixen els costats de terra per blanquejar la seva base, que és la part que finalment es consumeix.
Per començar a preparar la calçotada el primer que s’ha de fer és preparar els calçots, és a dir, tallar les fulles verdes i col·locar-los a la graella.
Mentre estan al foc, cal retirar la graella un parell o tres cops per girar-los i que es facin bé. Finalment, només cal treure’ls del foc quan estiguin fets (amb la punta tova i totalment negres per la part exterior) i embolicar-los per mantenir l’escalfor i poder-los menjar.
Calçot de Valls, Indicació Geogràfica Protegida
La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) "Calçot de Valls" és un distintiu de qualitat, establert per la Unió Europea, amb què el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya distingeix certs productes pel seu mètode de producció i elaboració de les matèries primeres.
L'IGP "Calçot de Valls" sorgeix de la demanda dels pagesos del Camp de Tarragona per aconseguir un reconeixement adequat a la qualitat del producte que conreen. Per reconèixer quins són els autèntics calçots de Valls ens hem de fixar amb el fil blau que els lliga. D’aquest fil hi penja una etiqueta numerada amb el nom del productor.
Els calçots de la IGP han de complir unes determinades característiques perquè siguin comercialitzats sota aquesta etiqueta.
- No hauran de tenir humitats exteriors anormals,
- No oloraran ni tindran gustos estranys
- Hauran d’estar nets però mai rentats
- Han de tenir una cama blanca de 15 a 15 cm de llarg
- Han de tenir un diàmetre mesurat a 5cm de l’arrel entre 1,7 i 2,5 cm
- Els feixos de calçots han de ser de 25 i 50 unitats, etiquetats i lligats amb la cinta característica dels “Calçots de Valls”
Per tal de portar el control de qualitat. El Consell Regulador delega les funcions a una entitat de control i certificació independent.
Amb tota la informació a punt sobre les calçotades i els calçots, encara no has pensat en fer-ne una?
Amb la col·laboració de:
