La clementina del Delta de l'Ebre és un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga que resulta més gustosa i dolça. Aquest fruit el va descobrir el pare Climent (i d’aquí en ve el nom) en un poble d’Algèria a finals del segle XIX.

Es caracteritza per tenir la pell d’un color taronja molt marcat amb més elasticitat que la mandarina. Té la pell fina però amb una duresa pròpia. És un fruit molt equilibrat, amb bon sabor, sucós i amb una dolçor per sobre del que és habitual.

El clima, un factor clau

El clima càlid del Delta ha ajudat que es creï aquest fruit i d’entre tots els cítrics que es cultiven a la zona, les clementines han destacat per la seva qualitat. Gràcies a les seves característiques ha aconseguit el reconeixement de la Indicació Geogràfica Protegida Clementina de les Terres de l'Ebre (IGP). Les varietats més importants de clementina que es cultiven són la clementina fina, l'hernandina i la clemenula. Avui dia és aquesta última la que es cultiva més.

A més de menjar-les o de fer-ne suc, la moderna cuina catalana ha incorporat la clementina en plats com el carpaccio de tonyina amb clementina i trufa.

Varietats de clementines

Les varietats que inclou aquesta certificació són les mandarines de les varietats clementina fina, hernandina i clemenula.

  • Clementina fina: Té un fruit de mida mitjana o petita i la forma és variable. La base és generalment arrodonida i a vegades presenta un petit coll. Habitualment està formada per 8 o 12 segments. La polpa és de color taronja, i és intensa i tendra, amb molt de suc i aroma agradable. No fa llavors. Té un color taronja intens que gairebé és vermell taronja.
     
  • Clementina hernandina: És una mutació espontània de la clementina fina però té una grandària mitjana. La superfície és llisa i té una aroma agradable, però és una mica menys intensa que el de la fina. La polpa és de color taronja intens, de textura tendra i es desfà amb facilitat. Pràcticament no té llavors quan no hi ha pol·linització.
     
  • Clementina clemenula: Com la clementina hernandina, també és una mutació espontània de la fina. Té un fruit gros (bastant més que la fina), un color taronja intens i és de forma arrodonida o lleugerament aplanada. La polpa és de color ataronjat vermellós. Es pela amb facilitat.

Aquest fruit de categoria extra es comercialitza envasat en caixes o safates. A l'etiqueta hi figura, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, el nom clementines de les Terres de l'Ebre. Indicació Geogràfica Protegida i el logotip de la denominació.

Es venen en fruiteries de tot Catalunya, majoritàriament a les properes a la zona de producció, i també bona part de la producció s'orienta als mercats exteriors.

Atributs i propietats nutricionals

La clementina aporta menys quantitat de vitamina C que altres cítrics, però continua sent-ne una font excel·lent. La presència d’aquesta vitamina estimula la formació d’anticossos, cosa que la fa important en l’alimentació de pacients amb malalties que afecten el sistema immunitari.

A més, conté una proporció elevada de carotenoides, que fan que tingui un poder antioxidant molt elevat. És per això que és un bon aliment per a esportistes que necessiten recuperar els minerals i els líquids perduts després de fer esport.

 

Amb la col·laboració de: