L’oli és un aliment imprescindible en la dieta mediterrània. I a Catalunya hi ha cinc denominacions d’origen protegida (DOP) que fan més evident la importància d’aquest aliment a la nostra terra.
Des del 2008 l’oli de l’Empordà és un d’aquests olis distingits per aquesta categoria. La DOP assegura la qualitat de l’oli que es produeix a les dues comarques empordaneses i en alguns municipis del Pla de l’Estany i el Gironès.
Són olis d’oliva verge extra de tres varietats autòctones i exclusives (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una de tradicional (arbequina), que van des d’un color groc palla fins a un color verd. Són d’una intensitat mitjana i presenten un gust sovint amarg i picant, com també té alguns aromes que recorden l’herba acabada de tallar o les nous. La varietat majoritària i la que dona personalitat a aquest oli és l’argudell.
Totes es comercialitzaran amb el segell corresponent de la DOP Oli de l'Empordà.
Un oli per cadascuna de les varietats
L’oli de l’Empordà té un aspecte clar, net i transparent. Té una complexitat notable, amb aromes que recorden el fonoll, l’ametlla i els anissos. El gust i les sensacions que desprèn canvien segons el fruit que l’ha produït. Les varietats argudell i corivell tenen un delicat equilibri entre dolç i amarg, mentre que la varietat llei de Cadaqués dona lloc a un oli afruitat, madur i amb un cert grau de picant.
Dos mil anys d’història
Segons les fonts històriques i diverses excavacions arqueològiques, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva es coneix des de fa més de 2.500 anys. A l’Empordà s’ha pogut associar arqueològicament a les civilitzacions grega i romana. Fins i tot es diu que la zona d’Empúries podria haver estat proveïdora d’oli d’Atenes.
Les primeres mostres d’olivera que s’han trobat a l’Empordà daten del final de l’edat de bronze. Però el cultiu de l’olivera i la producció d’oli s’atribueixen als grecs, que van arribar per mar al segle VI a. de C. i van fundar les colònies d’Empúries i Roses, que ben aviat esdevindrien dinàmics enclavaments comercials. Més tard els romans van mantenir els conreus i els monjos benedictins els van consolidar, fins arribar a la situació actual, amb una extensió de més de 2.000 hectàrees d’oliveres i una producció d’olis de qualitat elevada.
Vora de serrats i arran de mar
La privilegiada ubicació geogràfica empordanesa, a cavall entre la mar Mediterrània i el Pirineu, fa que el clima combini hiverns suaus, estius no gaire calorosos i la inevitable tramuntana. Això, juntament amb la geologia característica del territori, amb granits, pissarres i argiles, marca el caràcter de l’oli de l’Empordà.
Amb la col·laboració de: