El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició pel conreu de l’olivera de Catalunya i també és on es troben les plantacions d’oliveres més antigues de Catalunya. Segons els historiadors, l’olivera va ser introduïda a la zona pels grecs, i més tard pels romans.
L’actual denomonació d’origen protegida Baix Ebre – Montsià és un premi a la riquesa de la terra i l’esforç dels productors per mantenir la tradició d’un conreu mil·lenari que, tot i el pas dels segles, encara conserva les arrels.
La DOP Baix Ebre – Montsià ocupa la zona de cultiu d’oliveres més antiga i extensa de Catalunya
Pixabay
Gustosos i molt aromàtics, així són els olis d’oliva verge extra de la denominació. Un territori que centra la producció en tres varietats autòctones, la morruda, la sevillana i la farga. Unes varietats que pel que fa al color van des del groc verdós fins al groc daurat segons l’època de la collita i la situació geogràfica.
Un territori privilegiat
La DOP Baix Ebre – Montsià ocupa la zona de cultiu d’oliveres més antiga i extensa de Catalunya. Representa aproximadament un 60% de la superfície total del cultiu d’oliveres de la província de Tarragona i un 40% de la superfície total de Catalunya. Es tracta d’un enclavament únic, amb terres molt fructíferes gràcies al riu Ebre.
Es tracta d’un enclavament únic, amb terres molt fructíferes gràcies al riu Ebre
La riquesa de la terra, el clima, el sòl i l’aigua alimenta les arrels d’una terra que dona fruits de màxima qualitat. És per això que l’objectiu del Consell Regulador és controlar que aquest nivell de qualitat es conservi en tot el procés d’elaboració. Tots els olis que passen els controls de qualitat es marquen amb el segell de la denominació d’origen.
Aquesta serveix per diferenciar els olis verges extra amb denominació de la resta d’olis que es produeixen a la zona.
Característiques i varietats de la DOP
Els olis són nets, transparents, sense vels ni terbolesa. Tenen un gust afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança. Un cop al paladar recorda a la poma, l’ametlla verda i el plàtan i aquest gust equilibrat dolç conviu amb tocs lleugers d’amargs i picants.
Tot i aquestes característiques comunes hi ha elements diferents segons la varietat:
Farga
En la varietat farga podem notar un equilibri entre dolç i picant, amb un amarg menys intens que en les altres varietats. Els aromes que se’n desprenen recorden a l’herba tallada, el fonoll, l’ametlla verda i té alguns matisos de plàtan.
Morruda
La varietat morruda és un oli ric en el qual predomina el picant i l’amarg. A més, també hi podem trobar aromes de fulles d’olivera, carxofa o tomatera. El conjunt resulta potent i intens.
Sevillana
A diferència de les dues varietats anteriors, en boca és clarament dolç, amb un picant i amarg molt lleuger. Té una sensació final de boca de tipus ametllat.
Si encara no has tastat l'oli Baix Ebre - Montsià, aprofita les jornades gastronòmiques que es fan al territori o les receptes que serveixen als restaurants de les dues comarques, com ara els tomàquets rostits amb oli d'oliva, la crema d'albergínia amb oli d'oliva verge i els medallons de rap i patata al perfum de l'oli de romer.
Amb la col·laboració de: