El torró d’Agramunt és molt típic durant les festes de Nadal, tot i que cada cop més es consumeix en altres èpoques de l’any. No només és un excel·lent postre, sinó que també es pot consumir per esmorzar o per berenar.
Els primers documents escrits on es parla de la tradició torronaire d’Agramunt daten del segle XVIII. Durant la guerra civil i els primers anys de la postguerra, la seva producció va disminuir per falta d’ingredients com l’avellana. Tot i això es va mantenir la producció artesana. Gràcies als mercats i a les fires, la seva fama es va estendre per tot el territori.
Actualment el podem trobar també en botigues i supermercats que li han facilitat un reconeixement, gràcies també als distintius atorgats. L’any 1984 la Generalitat de Catalunya va atorgar-li una Denominació de Qualitat i l’any 2002 va ser reconegut en l’àmbit de la UE amb una Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
Els ingredients
El torró d’Agramunt és una pasta feta amb mel, ametlles o avellanes, prèviament pelades i torrades, sucre i/o xarop de glucosa, clara d’ou i pa d’àngel. Té una textura irregular, tosca, amb porositat i de pasta dura però que es trenca sense esforç. El més típic i conegut és el d’avellanes.
L’elaboració, pas a pas
Les avellanes s’han de torrar i un cop fredes, es pelen. En el cas de les ametlles, primer es pelen i després es torren.
En un perol s’hi escalfen la mel i el sucre, fins que la barreja absorbeix tot l’aigua. Es refreda lleugerament i s’hi afegeix la clara d’ou. Tot seguit, es cou la barreja i s'hi afegeixen les ametlles o les avellanes.
Amb la pasta encara calenta, es dona la forma característica del torró d'Agramunt, en rajoles rodones o rectangulars, entrepanades de pa d'àngel, de diverses mides i pesos.
Es deixa refredar.
Amb la col·laboració de:
