10 anys. 10 anys d'una de les imatges més vergonyoses (i mira que en tenen) protagonitzada per un Borbó. 10 anys que el rei Joan Carles va començar el seu particular camí de passar de ser vist com un rei campechano a un penques, barrut, indecent i miserable que va per la vida creient que pot fer i desfer el que li surti del monyo. 10 anys que l'emèrit va decidir fer un safari a 8.000 quilòmetres de distància del país que regnava i li reia les gràcies, una escapadeta amb la seva amant Corinna Sayn-Wittgenstein i amb un rifle. 10 anys que el vam veure al costat d'un elefant mort.
"El final del reinado de Juan Carlos I comenzó a escribirse un 12 de abril de 2012 en Bostwana", escriuen a OK Diario recordant una efemèride lamentable. "Fue la gota que colmó el vaso de una sociedad harta de ver cómo Su Majestad se entregaba a una vida de lujo y excesos mientras los españoles afrontaban la peor crisis económica de la democracia. Era como si Juan Carlos hubiese olvidado que era mortal, desafiando la voluntad de los dioses". Aleshores, Juancar encara es pensava que estava per damunt del bé i del mal. Explica el mitjà que aquell dia li va dir a l'aristòcrata alemanya que "Hago lo que me da la gana porque para eso soy el Rey de España". Paraules que va pronunciar després que el dia abans hagués caçat un enorme elefant al delta d'Okavango. L'eufòria de la cacera va fer que aquella nit se li anés la mà amb la festa i la beguda fins a altes hores de la matinada: "El vino no faltaba porque Juan Carlos I se había llevado al safari todo un cargamento de botellas de Vega Sicilia y Alión. El Rey ya estaba bebido total. Se había pasado con el vino".
Va ensopegar i en caure, es va fracturar els malucs. Adeu a la festa i hola al calvari. Va ser Corinna qui va voler accelerar el retorn a Espanya de Joan Carles quan el cap de seguretat del monarca va dir-li preocupat: “El Rey se nos muere. Sufre una hemorragia interna”. I això que uns minuts abans, Corinna era a punt per una excursió amb el seu fill en helicòpter, com li havia recomanat el Borbó: “No te preocupes, haced la excursión en helicóptero para tomar fotos. Nos vemos más tarde”. Però la cosa va anar a pitjor i es van encendre les alarmes: "La parranda de la noche anterior en la que Su Majestad se había excedido con la bebida, sobre todo con el vino, y el golpe en la cadera tras pegarse un batacazo, colocaban la salud del jefe del Estado en una situación crítica".
El diari dibuixa un perfil de Joan Carles que ja intuíem: "El monarca era un poseso en materia de la bebida y la comida. Daba instrucciones para que, en sus viajes, aunque fueran a África, nunca faltara jamón de bellota, tortilla de patata, latas con ventresca de atún y sardinas, entre otros alimentos". El més al·lucinant és que en el vol de tornada a Madrid, amb tot el dolor als malucs, "no perdonó unas copas de vino". Fins i tot li va haver de cridar l'atenció al cap de seguretat: "Uno de los pasajeros del jet le comentó a García-Mochales que convenciera al Rey para que dejara la bebida por si lo tenían que llevar directamente al quirófano, pero el jefe de Seguridad no se atrevió". Es veu que Corinna ho havia intentat i va rebre la supèrbia del monarca: “Yo soy el Rey de España y hago lo que me da la gana”. Després, operat, amb ressaca i davant de tothom, va perpetrar aquell "Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir".
El que no hauria de tornar a passar és que aquest personatge continuï fotent-se dels ciutadans.