El 31 d'agost de 1997, el món es va commocionar amb la notícia del tràgic accident de cotxe que va acabar amb la vida de Diana de Gal·les, l'estimadíssima "Princesa del Poble". Tanmateix, la Família Reial britànica no només va haver de bregar amb el dolor de la pèrdua, sinó també amb l'atac implacable de la premsa i el públic, que els acusava de ser insensibles davant del tràgic esdeveniment. És per això que, a tan sols cinc dies de l'accident, el príncep Felip d'Edimburg va decidir plasmar els seus pensaments en una carta dirigida a la seva neboda, Margarita de Baden. Ara bé, el que ningú no esperava és que aquesta carta, que va ser escrita des del més profund del cor del duc, sortiria a la llum dècades més tard, venuda al millor postor en una escandalosa subhasta.

En aquesta carta, datada el 5 de setembre de 1997 i subhastada per la sorprenent quantitat de 3.100 dòlars, el pare de Carles III no només expressa l'angoixa que travessava la Família Reial, sinó també la seva frustració davant de les dures crítiques rebudes. Segons les paraules del duc d'Edimburg, els dies posteriors a la mort de Diana van ser un "autèntic malson", la qual cosa no sorprèn, ja que la família reial va ser durament assenyalada per la seva suposada falta de sensibilitat en no haver reaccionat de manera adequada davant de la tragèdia.

Les dures crítiques per "obligar" els seus nets a assistir a l'església

Un dels episodis més controversials que el príncep Felip aborda a la seva carta és la intensa reacció que va enfrontar la Família Reial en portar als joves prínceps Guillem i Harry a l'església de Balmoral poc després de la mort de la seva mare. En la missiva, el duc, amb un evident to d'indignació, relata com tant els mitjans de comunicació com el públic els van acusar d'"obligar" els nens a assistir a missa mentre encara estaven profundament afectats per la tràgica mort de Diana. Per a Felip, l'església representava un lloc d'oració i consol en moments difícils, però les seves explicacions no van aconseguir apaivagar la fúria dels britànics, que van considerar aquesta decisió com una mostra d'insensibilitat cap als fills de Lady Di.

L'escàndol de la bandera: un gest que va enfurismar el poble britànic

Com si no n'hi hagués prou amb l'escàndol de l'assistència a l'església, el duc d'Edimburg també es va referir a un altre dels episodis que va fer bullir la sang dels britànics: el silenci de la Família Reial després de la mort de Lady Di i la negativa inicial d'hissar la bandera del Palau de Buckingham a mig pal. Aquests gestos, o millor dit, la falta d'ells, van ser percebuts com una mostra de fredor i desinterès cap a una figura tan volguda com ho era la princesa de Gal·les.

A la seva carta, Felip d'Edimburg deixa clar que la família estava destrossada, però que van optar per protegir a Guillem i Harry, allunyant-los del caos mediàtic que envoltava la mort de la seva mare. Tanmateix, quatre dies després de la tragèdia, els Windsor van decidir trencar el seu silenci amb un comunicat, intentant apaivagar la situació. Malgrat això, per a molts aquest gest d'empatia va arribar massa tard, i les crítiques no van cessar.