Per molt que els Borbons facin i desfacin, que passegin la seva barra i impunitat per tot arreu, que cometin escàndols de faldilles, econòmics o morals, amb especial atenció a Juancar, per molt que es pixin a la boca dels ciutadans amb els seus actes, per molt, en definitiva, que tothom s'ompli la boca parlant sobre ells, que tothom escrigui ríos de tinta i en parli hores i hores als programes, la cirereta del pastís, l'anàlisi imperdible, el toc final, sempre, sempre, sempre, l'ha de posar Albert Pla. Paga molt la pena escoltar sempre el cantautor català. Ment il·luminada, quan parla diu encara més coses (que ja és dir) que quan canta. Cervell privilegiat, les galetes amb la mà oberta que va deixant anar sobre el que passa al seu voltant són per a emmarcar. I aquest dimarts ho ha tornat a fer.
Evidentment, parlant dels Borbons. O d'un molt especial, Joan Carles, i el seu minitour, la seva visita llampec a les espanyes, per anar a passejar amb veler amb els seus amigotes i de passada, tot i que li llepava un peu, anar a fer el paperot de visitar el seu fill, el rei Felip. Sovint, a El matí de Catalunya Ràdio, Albert Pla, en una secció imprescindible, esvalota els oients i la pròpia Laura Rosel amb els seus comentaris sobre els monarques espanyols, els d'ara i els seus avantpassats. I no podia desaprofitar l'avinentesa de parlar de la visita que ha fet l'emèrit a Sanxenxo. O Sansexo, com l'ha batejat el mateix cantant. Per què ha triat aquest destí?: "Podria haver tornat a Sant Sebastià, sí o no? Ja veuràs, posa música de 'Narcos'", demana Pla, fent referència a la sintonia d'entrada de la sèrie que parlava del càrtel de Medellín i de Pablo Escobar...
"Per què 'Narcos'?... Ai, ai, ai, ai...", vol saber la directora i presentadora del programa. Pla li respon: "Perquè podria haver tornat a Sant Sebastià, o a Sant Pere de Rodes, o a San Vicente... Però ha tornat a 'Sansexo'". Rosel: "Creus que aquí hi ha un missatge, una intenció?". Pla ho té clar: "Home, el Bribón en Sansexo... aparteu les criatures", i comença a anomenar substàncies estupefaents: "Marih..., coc..., una ray... que estoy loco...". Rosel es remou a la cadira: "Ai, ai, ai, ai", i Pla continua imitant el so de quan tens el nas tapat i et prens un spray nasal per respirar fons i continua parlant de l'"ajetreada" vida entre llençols de Joan Carles i recordant que "tot el que fan els reis és per voluntat de Déu, i ara la voluntat l'ha portat a Sansexo, realment, un gran espectacle reial. Allà tothom boig, agafant-lo per...". Rosel s'hi abona: "Un espectacle veure'l arribar amb l'avió, anar a dinar i sopar amb els seus amics, barca amunt, barca avall, amb aquella gorra fent el senyal de la victòria amb els dits...":
Meravellós. Tenim ganes que torni com més aviat millor el rei Joan Carles només perquè el genial Albert Pla en parli i el deixi retratat... ¿Plata o plomo?
---
No és la primera vegada que Pla escandalitza Rosel parlant d'un Borbó. Ho fa sovint, probablement, el dia que més es va esvalotar la periodista va ser quan va parlar del que tenen (o tenien) alguns Borbons entre les cames, per exemple, Ferran VII, conegut com "El Deseado" o "El rey felón", fill de Carles IV i María Luisa de Borbón-Parma, rei dels espanyols des de 1814 fins el 1833, que tenia, entre d'altres característiques, un entrecuix descomunal: "Aquest la tenia molt grossa". "Perdona?", li deia Rosel sense donar crèdit al que acaba de sentir. I Pla: "Era enooooorme. Però no una de dir: 'Hòstia, què guapa, què gran, mira, me la vaig a menjar, saps?'". O quan van parlar del besavi del rei Felip VI, el rei Alfons XIII. I Albert Pla el defineix amb un reguitzell de definicions, a quina més encertada i sagnant, mentre de fons sonava música de pel·li de por: "Era un chuleta i un ranci, un capullo i un feixista integral. Un hipòcrita i un covard, un cagamandúrries i un impresentable... Un ésser execrable". I Pla, un ésser meravellós.